Barcelona: haec omnia – divisa – tibi dabo…

Coesão e divisão na evolução (geo)urbana de uma cidade ambivalentemente compacta

Autores

DOI:

https://doi.org/10.12795/astragalo.2021.i29.14

Palavras-chave:

Estrutura urbana, entre-lugares, redes e ligações, multi-cidades, geo-urbanidades

Resumo

Do alto do Tibidabo, Barcelona se apresentou, por muitos anos, como um Todo unitário (haec omnia tibi dabo ... Tudo isso Vou te dar, Mateus 4: 9): uma massa sensível, compacta e regular, estendida entre dois rios laterais e o mar (os limites que, no passado, delimitaram sua geografia). Mesmo com o recente salto de escala e apesar dos processos difusos que caracterizaram estas últimas décadas, Barcelona tem preservado sua aparente clareza estrutural. No entanto, sob essa aparente "unidade / uniformidade", civil e cívica, Barcelona sempre foi uma cidade dividida, tanto física como socialmente. O mais surpreendente aspecto desta divisão, ao longo do tempo, é o seu carácter sistémico, uma vez que em cada período coincidem, em determinados espaços de fronteira, a "divisão sociocultural" e a "divisão física", espaços esses claramente reconhecíveis na estrutura urbana e em seu próprio desenvolvimento - desde a cidade romana e medieval à cidade industrial e pós-industrial, ou ainda à cidade informacional contemporânea.Neste texto, são revisados ​​exemplos suficientemente explícitos da paradoxal equação unidade-divisão, que marcou a história de forma moderada, contraditória e dual: de uma cidade aberta e fechada, doméstica e cosmopolita, liberal e conservadora, ambiciosa e temerosa, empreendedora e auto-referencial; uma cidade em que, nos seus melhores momentos, as duas faces da moeda - o bem conhecido seny (senso comum) e rauxa (fúria emocional) - teriam dado lugar a uma terceira alternativa, o empenta (a pulsão, o racional e criativo) capaz de superar habilidades e inércias, convenções e divisões.

Downloads

Não há dados estatísticos.

##plugins.generic.paperbuzz.metrics##

Carregando Métricas ...

Referências

Aibar, Eduardo. 1995. “Urbanismo y estudios sociohistoricos de la tecnología: el caso del Ensanche de Barcelona”. Revista Llull. Vol 18: 5-33.

Ariño, Enrique, Gurt, Josep M. y Palet, Josep M. 2004. El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana. Barcelona-Salamanca: Universidad de Salamanca – Universitat de Barcelona.

Ariño, Enrique, Gurt, Josep Maria y Palet, Josep Maria. 1994. “El estudio de los catastros rurales: una interpretación estratigráfica del paisaje”. Revista Zephyrus (Salamanca) 47: 189-217.

Bailo, Manuel y Rull, Rosa. 2003. “VIGUMARRERSOT: the intermediate cities”. HiperCatalunya, Territories of Research editado por Manuel Gausa, Vivente Guallart, Willy Müller. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Actar.

Bohigas, Oriol. 1986. Reconstrucción de Barcelona. Madrid: Servicio de Publicaciones, Secretaría General Técnica, Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo.

Braungart, Michael y Mac Donough, William. 2003. Cradle to Cradle. New York: Farrar, Straus and Giroux.

Busquets, Joan. 2006. Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta. Barcelona: El Serbal.

Cabré, Anna y Pujades, Joana. “La població: immigració i explosió demogràfica”. Història econòmica de la Catalunya contemporània, editado por Jordi Nadal, Jordi Maluquer, Carles Sudrià y Francesc Cabana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 1.

Carta, Maurizio. 2007. Creative Cities. Trento: List Lab.

Florida, Richard. 2002 [2014]. The rise of the creative class. New York: Basic Books.

Gausa, Manuel, Guallart, Vicente y Müller, Willy. 2003. HiperCatalunya, Territories of Research. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Actar.

Gausa, Manuel. 2009. Multi-Barcelona, Hiper-Catalunya. Estrategias para una nueva Geo-Urbanidad, Trento: List Lab.

Gausa, Manuel, Banchini, Silvia y Falcón, Luis. 2011. Multirambles - BCN 6T. Roma-Trento: List.Lab: 1 – 278.

Gausa, Manuel, Cervelló, Marta, Plà, Maurici y Devesa, Ricardo. 2013. Barcelona Guia de Arquitectura Moderna. Barcelona: Actar.

Gausa, Manuel (Leone, Sabrina, ed.). 2017. Habi(li)tar, Vivienda más x menos. Barcelona: LIST Lab.

Gausa, Manuel. 2018. Open(ing), Space-Time-Information & Advanced Architecture 1900-2000. The Beginning of Advanced Architecture. New York: Actar Publishers.

Gausa, Manuel y Vivaldi, Jordi. 2021. The Threefold logic of Advanced Architecture. New York: Actar Publishers.

Harvey, David. 1985. The Urbanisation of Capital. Baltimore: Johns Hopkins University Press.

Iribas José Miguel. 2003. “The Catalonias“. HiperCatalunya, Territories of Research. Editado por Manuel Gausa, Vicente Guallart y Willy Müller. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Actar.

Llop, Carles.2011. “De les solucions habitacionals a la construcció social de l’hàbitat. Del dret a l’habitatge al dret al plaer d’habitar“. Cap a un Habitatge Sostenible, editado por Manuel Gausa. Barcelona: CADS.

Maluquer, Jordi. 1994. “La gran transformació. Industrialització i modernització a la Catalunya del segle XIX“. Història econòmica de la Catalunya contemporània.editado por Jordi Nadal, Jordi Maluquer, Carles Sudrià y Francesc Cabana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana (Vol. 1).

Muñoz, Francesc. 2016. Urbanalizacion: paisajes comunes, lugares globales. Barcelona: Gustavo Gili.

Nel.lo, Oriol. 2001. Ciutat de ciutats, reflexió sobre el procés d´urbanització a Catalunya. Barcelona: Ampuries.

Pascual i Domènech, Pere. 1999. “Ferrocarriles y crecimiento económico“. Siglo y medio del ferrocarril en España, 1848-1998: Economía, industria y sociedad, editado por Javier Vidal Olivares, Miguel Muñoz Rubio, Jesús Sanz Fernández. Alicante: Diputación Provincial de Alicante, Instituto Alicantino de Cultura.

Pradel, Miquel.2016. El Municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la Governança de Catalunya. Barcelona: Fundació Maragall.

Prieto, Gonzalo. 2017. “La evolución del mapa de Barcelona a través de los siglos“. https://www.geografiainfinita.com/2017/05/la-evolucion-de-barcelona-a-traves-de-los-mapas/

Puig Ventosa, Ignasi. 2011. “Polítiques econòmiques locals per avançar cap a formes més sostenibles d’habitatge i d’ocupació“. Cap a un Habitatge Sostenible, editado por Manuel Gausa. Barcelona: CADS.

Ricci, Mosé. 2012. Nuovi Paradigmi. Trento: List Lab.

Rifkin Jeremy. 2014. The Zero Marginal Cost Society: The Internet of Things, the Collaborative Commons, and the Eclipse of Capitalism. London: Palgrave Macmillan.

Rueda, Salvador. 2011. “Models d’ordenació del territori més sostenibles (o un nou urbanisme per a abordar els reptes de la societat actual)“. Cap a un habitat(ge) sostenible, editado por Manuel Gausa. Barcelona: CADS.

Solà-Morales, Manuel. 2008. Diez lecciones sobre Barcelona. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Solà-Morales, Manuel. 2010. Cerdà: ensanche. Barcelona: Ediciones UPC.

Solà Morales, Ignasi. 2002. Territorios. Barcelona: Gustavo Gili.

de Soto, Pau y Carreras, Cesar. 2007. “Anàlisi de la xarxa de transport a la Catalunya romana: alguns apunts“. Revista d´ Arqueologia de Ponent (Lleida), 16-17: 177.

Publicado

2022-02-07

Como Citar

GAUSA NAVARRO, M. (2022). Barcelona: haec omnia – divisa – tibi dabo…: Coesão e divisão na evolução (geo)urbana de uma cidade ambivalentemente compacta. Astrágalo. Cultura Da Arquitetura E a Cidade, 1(29 (EXTRA), 259–292. https://doi.org/10.12795/astragalo.2021.i29.14
##plugins.generic.dates.received## 2021-09-30
##plugins.generic.dates.accepted## 2021-12-02
##plugins.generic.dates.published## 2022-02-07
Visualizações
  • Resumo 208
  • PDF (Español (España)) 148