Barcelona: haec omnia – divisa – tibi dabo…

Cohesion and division in the (geo)urban evolution of an ambivalently compact city

Authors

DOI:

https://doi.org/10.12795/astragalo.2021.i29.14

Keywords:

Urban structure, in-between-places, networks and links, multi-cities, geo-urbanities

Abstract

From the top of Tibidabo, Barcelona has presented itself, for many years, as a unitary Whole (haec omnia tibi dabo ... All this I will give you, Matthew 4: 9): a compact mass, sensibly regular, extended between the two lateral rivers and the sea ​​(the limits that, in the past, had delimited its geography). Even with the recent leap in scale, Barcelona has preserved its apparent structural clarity, despite the diffuse processes that have characterized these last decades.

However, under that apparent "unity / uniformity", civil and civic, Barcelona has always been a divided city, both physically and socially. The most surprising thing about this division is its systemic character over time, as "sociocultural division" and "physical division" coincide - in each period - in certain boundary spaces that are clearly recognizable in the urban structure itself and in its own development (from the Roman and medieval city to the industrial and post-industrial city or the contemporary informational city).

In this text several sufficiently explicit examples are reviewed in which the paradoxical unit-division equation has marked the history (moderately contradictory and dual) of an open and closed city, domestic and cosmopolitan, liberal and conservative, ambitious and fearful, entrepreneurial and self -referential; a city in which, in its best moments, the two sides of the coin – the well-known seny (common sense) and rauxa (emotional rage)  – would have given way to a third way, the empenta (the drive, rational and creative) capable of overcoming abilities and inertias, conventions, and divisions.

Downloads

Download data is not yet available.

Metrics

Metrics Loading ...

References

Aibar, Eduardo. 1995. “Urbanismo y estudios sociohistoricos de la tecnología: el caso del Ensanche de Barcelona”. Revista Llull. Vol 18: 5-33.

Ariño, Enrique, Gurt, Josep M. y Palet, Josep M. 2004. El pasado presente. Arqueología de los paisajes en la Hispania romana. Barcelona-Salamanca: Universidad de Salamanca – Universitat de Barcelona.

Ariño, Enrique, Gurt, Josep Maria y Palet, Josep Maria. 1994. “El estudio de los catastros rurales: una interpretación estratigráfica del paisaje”. Revista Zephyrus (Salamanca) 47: 189-217.

Bailo, Manuel y Rull, Rosa. 2003. “VIGUMARRERSOT: the intermediate cities”. HiperCatalunya, Territories of Research editado por Manuel Gausa, Vivente Guallart, Willy Müller. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Actar.

Bohigas, Oriol. 1986. Reconstrucción de Barcelona. Madrid: Servicio de Publicaciones, Secretaría General Técnica, Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo.

Braungart, Michael y Mac Donough, William. 2003. Cradle to Cradle. New York: Farrar, Straus and Giroux.

Busquets, Joan. 2006. Barcelona: la construcción urbanística de una ciudad compacta. Barcelona: El Serbal.

Cabré, Anna y Pujades, Joana. “La població: immigració i explosió demogràfica”. Història econòmica de la Catalunya contemporània, editado por Jordi Nadal, Jordi Maluquer, Carles Sudrià y Francesc Cabana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 1.

Carta, Maurizio. 2007. Creative Cities. Trento: List Lab.

Florida, Richard. 2002 [2014]. The rise of the creative class. New York: Basic Books.

Gausa, Manuel, Guallart, Vicente y Müller, Willy. 2003. HiperCatalunya, Territories of Research. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Actar.

Gausa, Manuel. 2009. Multi-Barcelona, Hiper-Catalunya. Estrategias para una nueva Geo-Urbanidad, Trento: List Lab.

Gausa, Manuel, Banchini, Silvia y Falcón, Luis. 2011. Multirambles - BCN 6T. Roma-Trento: List.Lab: 1 – 278.

Gausa, Manuel, Cervelló, Marta, Plà, Maurici y Devesa, Ricardo. 2013. Barcelona Guia de Arquitectura Moderna. Barcelona: Actar.

Gausa, Manuel (Leone, Sabrina, ed.). 2017. Habi(li)tar, Vivienda más x menos. Barcelona: LIST Lab.

Gausa, Manuel. 2018. Open(ing), Space-Time-Information & Advanced Architecture 1900-2000. The Beginning of Advanced Architecture. New York: Actar Publishers.

Gausa, Manuel y Vivaldi, Jordi. 2021. The Threefold logic of Advanced Architecture. New York: Actar Publishers.

Harvey, David. 1985. The Urbanisation of Capital. Baltimore: Johns Hopkins University Press.

Iribas José Miguel. 2003. “The Catalonias“. HiperCatalunya, Territories of Research. Editado por Manuel Gausa, Vicente Guallart y Willy Müller. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Actar.

Llop, Carles.2011. “De les solucions habitacionals a la construcció social de l’hàbitat. Del dret a l’habitatge al dret al plaer d’habitar“. Cap a un Habitatge Sostenible, editado por Manuel Gausa. Barcelona: CADS.

Maluquer, Jordi. 1994. “La gran transformació. Industrialització i modernització a la Catalunya del segle XIX“. Història econòmica de la Catalunya contemporània.editado por Jordi Nadal, Jordi Maluquer, Carles Sudrià y Francesc Cabana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana (Vol. 1).

Muñoz, Francesc. 2016. Urbanalizacion: paisajes comunes, lugares globales. Barcelona: Gustavo Gili.

Nel.lo, Oriol. 2001. Ciutat de ciutats, reflexió sobre el procés d´urbanització a Catalunya. Barcelona: Ampuries.

Pascual i Domènech, Pere. 1999. “Ferrocarriles y crecimiento económico“. Siglo y medio del ferrocarril en España, 1848-1998: Economía, industria y sociedad, editado por Javier Vidal Olivares, Miguel Muñoz Rubio, Jesús Sanz Fernández. Alicante: Diputación Provincial de Alicante, Instituto Alicantino de Cultura.

Pradel, Miquel.2016. El Municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la Governança de Catalunya. Barcelona: Fundació Maragall.

Prieto, Gonzalo. 2017. “La evolución del mapa de Barcelona a través de los siglos“. https://www.geografiainfinita.com/2017/05/la-evolucion-de-barcelona-a-traves-de-los-mapas/

Puig Ventosa, Ignasi. 2011. “Polítiques econòmiques locals per avançar cap a formes més sostenibles d’habitatge i d’ocupació“. Cap a un Habitatge Sostenible, editado por Manuel Gausa. Barcelona: CADS.

Ricci, Mosé. 2012. Nuovi Paradigmi. Trento: List Lab.

Rifkin Jeremy. 2014. The Zero Marginal Cost Society: The Internet of Things, the Collaborative Commons, and the Eclipse of Capitalism. London: Palgrave Macmillan.

Rueda, Salvador. 2011. “Models d’ordenació del territori més sostenibles (o un nou urbanisme per a abordar els reptes de la societat actual)“. Cap a un habitat(ge) sostenible, editado por Manuel Gausa. Barcelona: CADS.

Solà-Morales, Manuel. 2008. Diez lecciones sobre Barcelona. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Solà-Morales, Manuel. 2010. Cerdà: ensanche. Barcelona: Ediciones UPC.

Solà Morales, Ignasi. 2002. Territorios. Barcelona: Gustavo Gili.

de Soto, Pau y Carreras, Cesar. 2007. “Anàlisi de la xarxa de transport a la Catalunya romana: alguns apunts“. Revista d´ Arqueologia de Ponent (Lleida), 16-17: 177.

Published

2022-02-07

How to Cite

GAUSA NAVARRO, M. (2022). Barcelona: haec omnia – divisa – tibi dabo…: Cohesion and division in the (geo)urban evolution of an ambivalently compact city. Astragalo. Culture of Architecture and the City, 1(29 (EXTRA), 259–292. https://doi.org/10.12795/astragalo.2021.i29.14
Received 2021-09-30
Accepted 2021-12-02
Published 2022-02-07
Views
  • Abstract 254
  • PDF (Español (España)) 173