El ejército cartaginés en la Cosetania: circulación monetaria y poliorcética durante la Segunda Guerra Púnica
DOI:
https://doi.org/10.12795/spal.2025.i34.08Palabras clave:
Segunda Guerra Púnica, prospección arqueológica, numismática, artillería de torsión, Vilar de Valls, Tarraco, arquitectura militarResumen
El análisis de la circulación monetaria en el Camp de Tarragona ha identificado una dispersión de monedas, principalmente hispano-cartaginesas, caracterizada por tener su centro y superior densidad en la ciudad ibérica de El Vilar (Valls), y por el control del territorio cosetano y de las comunicaciones entre la costa y el interior, pudiendo datarse en el 218 a.C. Las recientes excavaciones en El Vilar han constatado su destrucción violenta por parte de un ejército dotado de artillería de torsión, gracias a la documentación de proyectiles de balista entre los niveles de incendio y derrumbe de las casas. Estas dos evidencias se ponen en relación para proponer como hipótesis más probable que fueron las tropas de Aníbal Barca las autoras del asalto y destrucción de la ciudad. Finalmente, se discute la propuesta de una fortificación púnica en la acrópolis de Tarragona, anterior a la construcción de la muralla romana de inicios del siglo II a.C., y su posible relación con el control cartaginés del territorio cosetano a inicios de la Segunda Guerra Púnica.
Descargas
Métricas
Citas
ACIP = Villaronga, L. y Benages, J. (2011) Ancient Coinage of the Iberian Peninsula. Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Institut d’Estudis Catalans.
Albareda, J. (2007) “La Guerra de Successió a Catalunya (1705-1715)”, en Belenguer, E. (dir.), Furió, A. y Albareda, J. (coords.) Història de la Corona d’Aragó, vol II: L’Època moderna (1479-1715): Ferran II i els Àustria. Barcelona: Edicions 62, pp. 381-396.
Alexandropoulos, J. (2000) Les monnaies de l’Afrique Antique 400 av. J.C. – 40 ap. J. C. Tolouse: Presses Universitaires du Mirail.
Alfaro, C. (1991) “Monedas cartaginesas y norteafricanas halladas en Ampurias”, Huelva Arqueológica, 13(2), pp. 173-202.
Alfaro, C. (1993) “Lote de monedas cartaginesas procedentes del dragado del puerto de Melilla”, Numisma, 232, pp. 9-46.
Alfaro, C. y Marcos, C. (1994) “Tesorillo de moneda cartaginesa hallado en la Torre de Doña Blanca (El Puerto de Santa María, Cádiz)”, Archivo Español de Arqueología, 67, pp. 229-244.
Bellón, J. P., Lechuga, M. Á., Rueda, C., Moreno, M.ª I., Quesada, F., Molinos, M., Ruiz, A., García-Bellido, M.ª P., Ortiz, I. y Vallés, J. (2021) “De situ Iliturgi, análisis arqueológico de su asedio en el contexto de la segunda guerra púnica”, Archivo Español de Arqueología, 94. https://doi.org/10.3989/aespa.094.021.15
Bendala, M. (2010) “La retaguardia hispana de Aníbal”, Mainake, 32, pp. 437-460.
Bendala, M. (2022) “Notas de Arqueología tarraconense”, en Gorostidi, D. y Gutiérrez García-M., A. (eds.) Tituli-Imagines-Marmora. Materia y prestigio en mármol. Homenaje a Isabel Rodà de Llanza, Anejos de AEspA, XCV. Madrid: CSIC, pp. 623-632.
Bendala, M. y Blánquez, J. (2002-2003) “Arquitectura militar púnico-helenística en Hispania”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de Universidad Autónoma de Madrid, 28-29, pp. 145-160. https://doi.org/10.15366/cupauam2003.29.008
Ble, E. (2015) Guerra y conflicto en el nordeste de Hispania durante el período romano-republicano (218-45 a.C.). Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, Accesible en https://www.tdx.cat/handle/10803/398391, consulta 28.08.2022.
Campo, M. (2022) “Las emisiones monetarias de la colonia griega de Rhode”, en Aquilué, X. y Ripollès, P. P. (eds.) La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, pp. 41-51.
Chabot, L. y Feugère, M. (1993) “Les armes de l’oppidum de la Cloche (Les Pennes-Mirabeau, Bouches-du-Rhône) et la destruction du site au Ier s. av. n. ère”, Documents d’Archéologie Méridionale, 16, pp. 337-351. https://doi.org/10.3406/dam.1993.1108
Cuadrado, E. (1957) “La fíbula anular hispánica y sus problemas”, Zephyrus, 8, pp. 5-76.
Crusafont, M. (2009) Catàleg general de la moneda catalana: Països Catalans i Corona Catalano-Aragonesa (s. V a.C. - s. XX d. C.). Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Institut d’Estudis Catalans.
Fabra, M. E. y Vilalta, E. (2008) “La destrucció del poblat”, en Vergès, J. M. y López Vilar, J. (coords.) Història de Valls, II. Prehistòria i Història Antiga. Valls: IEV, pp. 183-185.
Ferrer, E. y Pliego, R. (2013) “Cartago e Iberia antes de los Barca”, Bendala, M. (ed.) Fragor Hannibalis. Aníbal en Hispania. Madrid: Comunidad de Madrid y Museo Arqueológico Regional, pp. 107-133.
García-Bellido, Mª. P. (2000-2001) “Roma y los sistemas monetarios provinciales. Monedas romanas acuñadas en Hispania en la segunda guerra púnica”, Zephyrus, 53-54, pp. 551-577.
Giral, F. (2015) “Cartagineses y romanos en la Ilergecia. Testimonios numismáticos”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 25, pp. 83-101.
Güell, M. (2001) “Valls durant els primers anys de la Guerra dels Segadors”, Quaderns de Vilaniu, 39, pp. 47-69.
Hauschild, Th. (1993) “Apuntes sobre un muro de sillares en el Palacio Arzobispal de Tarragona”, en Mar, R. (ed.) Els monuments provincials de Tàrraco, Documents d’Arqueologia Clàssica, 1. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, pp. 19-24.
Horvat, J. (1997) “Roman Republican weapons from Šmihel in Slovenia”, Journal of Roman Military Equipment Studies, 8, pp. 105-120.
López Vilar, J. (2014) “Noves troballes numismàtiques a l’ager Tarraconensis”, Acta Numismàtica, 44, pp. 71-92.
López Vilar, J. y Noguera, J. (2015) “La batalla de Kissa, en Tarragona”, en Bendala, M. (ed.) Los Escipiones. Roma conquista Hispania. Alcalá de Henares: Museo Arqueológico Regional, p. 301.
López Vilar, J. y Noguera, J. (2022) “Monedes gregues a la Cessetània i al nord de la Ilercavònia”, en Aquilué, X. y Ripollès, P. P. (eds.) La moneda grega a Ibèria. Seques i circulació monetària. In memoriam Paloma Cabrera Bonet. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Centre Iberia Graeca, pp. 109-125.
Mandatori, G. (2020) “La monetización púnica en Cerdeña: emisiones, cronologías y distribución”, en Celestino Pérez, S. y Rodríguez González, E. (eds.) Un viaje entre el Oriente y el Occidente del Mediterráneo, MYTRA, 5. Mérida: Instituto de Arqueología de Mérida-CSIC, pp. 121-128.
Manfredi, L. (2020) “La monetazione punica in Sicilia, Sardegna e Italia meridionale: venti anni di studi”, Dialoghi di Numismatica, 20(2), pp. 43-94. http://dx.doi.org/10.14273/unisa-3424
Martí Hervera (1999) Gran subasta numismática en sala y por correo. Barcelona, martes 15 de junio de 1999. Barcelona: Martí Hervera.
Martínez López, E. (2012) “Conjeturas sobre las defensas arsetanas”, Arse, 46, pp. 109-170.
Maurel, G. (2016) Corpus de monnaies de Marseille. Provence, Languedoc Oriental, Vallée du Rhône, 525-20 av. J.-C. Provence: Éditions Monnaies d’Antan.
Menchón, J. (2009) La muralla romana de Tarragona: una aproximació. Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia.
Moret, P. (2006) “Les portes des enceintes ibériques et des villes puniques d’Hispanie”, en Schattner, T. y Valdés, F. (eds.) Stadttore. Bautyp und Kunstform. Akten der Tagung in Toledo (vom 25. bis 27. September 2003), Iberia Archaeologica, 8. Mainz: Deutsches Archäologisches Institut-Real Fundación de Toledo, pp. 89-110.
Noguera, J. (2008) “Los inicios de la conquista romana de Hispania. Los campamentos de campaña del curso inferior del río Ebro”, Archivo Español de Arqueología, 81, pp. 31-48. https://doi.org/10.3989/aespa.2008.v81.39
Noguera, J. y Menéndez, P. (2022) “La ciutat ibèrica del Vilar de Valls: l’antiga Kissa?”, Cultura i paisatge a la Ruta del Cister, 15, pp. 10-13.
Noguera, J., Ble, E. y Valdés, P. (2013) La Segona Guerra Púnica en el nord-est d’Ibèria: Una revisió necessària. Barcelona: Societat Catalana d’Arqueologia.
Noguera, J., Asensio, D., Ble, E. y Jornet, R. (2014) “The beginnings of the Roman conquest of Hispania. Archaeological evidence of the assault and destruction of the Iberian city of Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona)”, Journal of Roman Archaeology, 27, pp. 60-81. https://doi.org/10.1017/s1047759414001160
Noguera, J., Ble, E. y Valdés, P. (2015) “El campamento de la Palma - Nova Classis y la Segunda Guerra Púnica en el norte del río Ebro”, en Bellón, J. P., Ruiz, A., Molinos, M., Rueda, C. y Gómez, F. (eds.) La Segunda Guerra Púnica en la península ibérica. Baecula, arqueología de una batalla. Jaén: Universidad de Jaén, pp. 63-90.
Noguera, J., Valdés, P. y Ble. E. (2020) “Hannonis cis Hiberum prouincia erat. La presència de l’exèrcit cartaginès entre l’Ebre i els Pirineus durant la Segona Guerra Púnica”, Treballs d’Arqueologia, 24, pp. 41-62. https://doi.org/10.5565/rev/tda.112
Olcina, M., Guilabert, A. P. y Tendero, E. (2010) “Lectura púnica del Tossal de Manises (Alicante)”, Mainake, 32(1), pp. 229-249.
Principal, J. (1998) Las importaciones de vajilla fina de barniz negro en la Cataluña sur y occidental durante el siglo III a.C. Comercio y dinámica de adquisición en las sociedades indígenas, B.A.R. International Series, 729. Oxford: Archaeopress.
Quesada Sanz, F., Gómez, F., Molinos, M. y Bellón. J. P. (2015) “El armamento hallado en el campo de batalla de Las Albahacas-Baecula”, en Bellón, J. P., Ruiz, A., Molinos, M., Rueda, C. y Gómez, F. (eds.) La Segunda Guerra Púnica en la península ibérica. Baecula, arqueología de una batalla. Jaén: Universidad de Jaén, pp. 311-396.
Rihll, T. (2007) The Catapult. A History. Yardley: Westholme Publishing.
Ripollès, P. P. (2022a) “Cecas inciertas. Hispano-cartaginesas”, en Ripollès, P. P. y Gozalbes, M. (eds.) Moneda Ibérica (MIB). Valencia. [Recurso electrónico] Accesible en https://monedaiberica.org/v2/mint/90, consulta 04.10.2024.
Ripollès, P. P. (2022b) “Ebusus”, en Ripollès, P. P. y Gozalbes, M. (ed.) Moneda Ibérica (MIB). Valencia. [Recurso electrónico] Accesible en https://monedaiberica.org/v2/mint/90, consulta 04.10.2024.
Ripollès, P. P. (2022c) “Ceca incierta. Imitaciones galas de Emporion”, en Ripollès, P. P. y Gozalbes, M. (ed.) Moneda Ibérica (MIB). Valencia. [Recurso electrónico] Accesible en https://monedaiberica.org/v2/mint/90, consulta 04.10.2024.
Ros, A. (2008) “La cerámica de vernís negre del segle III a.C.”, en Vergès, J. M. y López Vilar, J. (coords.) Història de Valls, II. Prehistòria i Història Antiga. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, pp. 205-211.
Ruiz Mata, D. (1994) “Territorio y proceso histórico en el término de El Puerto de Santa María (aproximadamente desde el 3000 hasta el siglo III A.N.E.)”, Revista de Historia de El Puerto, 12, pp. 9-50.
Ruiz Zapatero, G. (1985) Los Campos de Urnas del N.E. de la Península Ibérica. Madrid: Universidad Complutense de Madrid.
Schattner, Th. G. (2005) “La Puerta de Sevilla en Carmona y otras puertas romanas en la Península Ibérica”, Romula, 4, pp. 67-98.
SNG Cop. = Sylloge Nummorum Graecorum, Denmark. The Royal Collection of Coins and Medals, Danish National Museum. [Recurso electrónico] Accesible en https://es.numista.com/literature/volume_group.php?id=151, consulta 27.05.2023.
Torregrosa, J. M. (2022) “Iltirta”, en Ripollès, P.P. y Gozalbes, M. (ed.) Moneda Ibérica (MIB). Valencia. [Recurso electrónico] Accesible en https://monedaiberica.org/v2/mint/90, consulta 04.10.2024.
Torres, M. (2019) Assaig sobre el pas d’Hannibal per Catalunya i la mítica ciutat ilergeta d’Atanagrum (218 aC). Noves aportacions a la numismàtica cartaginesa. Col·lecció Mn. Joan Camps, 6. Sant Martí de Maldà: Grup de Recerques de les Terres de Ponent.
Valdés, P. (2022) “La moneda sardo-púnica de la serie VI en el noreste peninsular: una interpretación militar”, Hécate, 9, pp. 30-51.
Villaronga, L. (1973) Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona: Círculo filatélico y numismático de Barcelona.
Villaronga, L. (1984) “Las monedas del tesoro de Bridiers”, Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 50, pp. 220-226.
Villaronga, L. (2000) Les monedes de plata d’Emporion, Rhode i les seves imitacions. De principi del segle III aC fins a l’arribada dels romans, el 218 a.C. Barcelona: Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, Institut d’Estudis Catalans.
Vinci, S. (2018) “Marchi di cava e sigle di costruzione: nota preliminare sul materiale epigrafico proveniente dall’area di Tarraco (Hispania Citerior)”, Aquitania, 34, pp. 145-170. https://doi.org/10.3406/aquit.2018.1554
Visonà, P. (2013) “The Electrum Coinage of the Sardinian Rebellion of 241-238 B.C.”, en Frey, S. (ed.) La numismatique pour passion, Lausanne: Éditions du Zèbre, pp. 303-312.
Völling, T. (1990) “Funditores im römischen Heer”, Saalburg-Jahrbuch, 45, pp. 24-58.
Wild, J. P. (1970) “Button-and-loop fasteners in the Roman provinces”, Britannia, 1, pp. 137-155.
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2025 SPAL - Revista de Prehistoria y Arqueología

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Aceptado 2025-02-24
Publicado 2025-03-20
- Resumen 76
- PDF 85
- HTML 19