Ánforas Vinarias en el este de la Hispania Citerior en época Tardorrepublicana (siglo I a.C.): Epigrafía anfórica y organización de la producción

Autores/as

  • Ramón Járrega Domínguez Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Pza. de Rovellat sn, 43003 - Tarragona.

DOI:

https://doi.org/10.12795/spal.2015i24.04

Palabras clave:

Anforas vinarias, Hispania Citerior, época tardorrepublicana, Tarraconense 1, producción anfórica, epigrafía anfórica.

Resumen

El objetivo de este trabajo consiste en valorar las razones que llevaron a la producción de ánforas vinarias en la zona de la actual costa catalana en el siglo I a.C. (especialmente en su segunda mitad). Se plantea la relación de la colonización cesariana y del Segundo Triunvirato con la producción y difusión de las ánforas de la forma Tarraconense 1. Analizamos el papel que en su elaboración pudieron jugar los personajes mencionados en los sellos anfóricos, de origen itálico, que podrían haber sido inversores foráneos o inmigrantes de la colonización cesariana.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas

Cargando métricas ...

Citas

Aguarod, C. (1992): “Un ánfora Tarraconense 1 / Layetana 1 con sello ibérico procedente de Salduie”. Boletín del Museo de Zaragoza 11: 109-116.

Alföldy, G. (1977-78): “Cnaeus Domitius Calvinus, patronus von Emporiae”. Archivo Español de Arqueología 50-51: 47-56.

Almagro, M. (1952): Las inscripciones ampuritanas griegas, ibéricas y latinas. Barcelona, Instituto Español de Prehistoria del CSIC y Servicio de Investigaciones Arqueológicas de la Diputación Provincial.

Amela, L. (2011): “Las ánforas de Pompeyo Magno”. Sylloge Epigraphica Barcinonensis IX: 193-205.

ANTEAS (1993): Rapport Fouille de Sauvetage nº 001714 Realisé du 18.12 au 25.04.1993 Site: Port La Nautique Narbonne (Aude). Narbona, ANTEAS, Association Narbonnaise de Travaux et d’Études Archéologiques Subaquatiques.

Aquilué, X.; Mar, R.; Nolla, J.M.; Ruiz de Arbulo, J. y Sanmartí, E. (1984): El fòrum romà d’Empúries (excavacions de l’any 1982). Una aproximació arqueològica al procès històric de la romanització al nord-est de la península ibèrica, Monografies emporitanes 6. Barcelona, Diputación de Barcelona.

Barreda, A. (1998): “La gens Mussidia en las ánforas Pascual 1”, en 2n Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana. El vi a l’Antiguitat, economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monografies Badalonines 14: 332-340. Badalona, Museu de Badalona.

Beltrán Lloris, M. (2008): “Las ánforas tarraconenses en el valle del Ebro y la parte occidental de la provincia tarraconense”, La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch: 271-317. Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Bergé, A. (1990): “Les marques sur amphores Pascual 1 de Port-la-Nautique”. Cahiers d’Archeologie Subaquatique 9: 131-201.

Berni, P. y Carreras, C. (2001): “El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques”. Faventia 23/1: 103-129.

Berni, P.; Carreras, C. y Revilla, V. (1998): “Sobre dos nuevos Cornelii del vino tarraconense”. Laietània 11: 109-123.

Berni, P.; Clariana, J.-F. y Járrega, R. (2012): “Una nueva marca de ánfora de la forma Tarraconense 1 procedente de la comarca del Vallès Oriental (Barcelona)”. Ex Officina Hispana, Boletín 4: 22-23.

Berni, P. y Járrega, R. (2012): “Epigrafía anfórica romana de época tardorrepublicana en las comarcas del Baix Ebre y el Montsià (Tarragona)”. Ex Officina Hispana, Boletín 4: 20-22.

Berni, P. y Miró, J. (2013): “Dinámica socioeconómica en la Tarraconense Oriental a finales de la República y comienzos del Imperio. El comercio del vino a través de la epigrafía anfórica”, en J. López Vilar (ed.), Tarraco Biennal: 1er Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic. Govern i societat a la Hispània romana. Novetats epigràfiques. Homenatge a Géza Alföldy: 63-83. Tarragona, Fundació Privada Mútua Catalana.

Berni, P. y Revilla, V. (2008): “Los sellos de las ánforas de producción tarraconense: representaciones y significado”, en La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch: 95-111. Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Berthault, F. (2009): “Les amphores de Bordeaux-Chapeau-Rouge; étude sur les relations commerciales de Burdigala au début de l’Empire”. Aquitania 25: 143-197.

Blanc-Bijon, V.; Carre, M. B.; Hesnard A. y Tchernia, A. (1998): Recueil de timbres sur amphores romaines II (1989-1990 et compléments 1987-1988). Aix en Provence, Publications de l’Université de Provence.

Carre, M. B.; Gaggadis-Robin, V.; Hesnard, A. y Tchernia, A. (1995): Recueil de timbres sur amphores romaines (1987-1988). Aix en Provence, Publications de l’Université de Provence.

Carreté, J.M.; Keay, S. y Millett, M. (1995): A Roman provincial capital and its hinterland. The survey of the territory of Tarragona, Spain, 19851990. Journal of Roman Archaeology, Supplementary series 15. Rhode Island, US, Journal of Roman Archaeology

Casas, M.T. (1987): “Estudi preliminar: estudi de les àmfores de la vil·la de la Salut, Sabadell”. Arraona 1: 15-26.

Christol, M. y Plana, R. (1997): “Els negotiatores de Narbona i el vi català”. Faventia 19/2: 75-95.

Christol, M. y Plana, R. (1998): “De la Catalogne à Narbonne: épigraphie amphorique et épigraphie lapidaire. Les affaires de Veiento“, en Actes de la IXe Rencontre franco-italienne sur l’épigraphie du monde romain: 273-302. École Française de Rome / Università di Macerata (1995), Pisa, Istituti editoriali e poligrafici internazionali.

CODEX (1992): “Excavacions a l’autopista A-19, variant de Mataró. Tres exemples de poblament del Maresme: de l’ibèric ple a la romanització”. Laietània 7: 155-189.

CODEX (1995a): “Forns de Can Portell”, en Autopistas i Arqueologia: 43-55. Barcelona, Generalitat de Catalunya.

CODEX 1995b: “Can Balençó”, en Autopistas i Arqueologia: 57-88. Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Colls, D. (1986): “Les amphores léetaniennes de l’épave de Cap Béar III”, en Hommage à Robert Etienne. Revue des Études Anciens LXXXVIII, 17: 201-213.

Comas, M. (1985): Baetulo. Les àmfores. Badalona, Museu de Badalona.

Comas, M. (1997): Baetulo. Les marques d’àmfora. Corpus International des Timbres Amphoriques (fascicule 2). Barcelona, Union Académique Internationale Institut d’estudis Catalans - Museu de Badalona.

Comas, M. (1998): “La producció i el comerç del vi a Baetulo. Estat de la questió”, en El vi a l’Antiguitat, economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monografies Badalonines 14: 219-232. Badalona, Museu de Badalona.

Comas, M. y Casas, T. (1989): “Nuevas aportaciones para el conocimiento del ánfora Laietana 1: cronología, difusión y producción”, en Amphores romaines et histoire économique: dix ans de recherche (Actes du colloque de Sienne, 22-24 mai 1986), / Anfore romane e storia economica: un decennio di ricerche: 580-585. Siena (1986), Roma, École Française de Rome / Paris, Diffussion De Boccard.

Comas, M.; Martín, A.; Matamoros, R. y Miró, J. (1998): “Un nou tipus d’àmfora Dressel 1 de producción laietana”, en De les estructures indígenes a l’organització provincial romana de la Hispània citerior: homenatge a Josep Estrada i Garriga. Ítaca, Quaderns catalans de Cultura Clàssica, any 1998. Annexos 1: 149-161. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans / Societat Catalana d’Estudis Clàssics.

Corell, J. y Gómez, X. (2009): Inscripcions romanes del País Valencià V (Valentia i el seu territori). Valencia, Universidad de Valencia.

Corzo, R. (1982): “Un taller de ceramista en la bahía de Cádiz: Gaius Iunius Dracus”, en Homenaje a Sáenz de Buruaga: 389-396. Badajoz, Institución Cultural Pedro de Valencia, Diputación de Badajoz.

Desy, P. (1989): Le timbres amphoriques de l’Apulie républicaine: documents pour une histoire économique et sociale. BAR International Series 554. Oxford, British Archaeological Reports.

Díaz Ariño, B. (2008): Epigrafía latina republicana de Hispania. Col. Instrumenta 26, Barcelona, Universitat de Barcelona.

Donne, W.B. (1870): “Mucia gens“, en W. Smith (ed.), Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology vol. 2: 1117. Boston, Little, Brown and co.

Dressel, H. (1899): Corpus Inscriptionum Latinarum, XV.2: Inscriptiones Urbis Romae Latinae. Instrumentum domesticum. Partis posterioris fasciculus I. Berlín, ed. G. Reimer.

EAGLE Electronic Archive of Greek and Latin Epigraphy. International federation of Epigraphic Databases. Under the patronage of Association International d’Epigraphie Grecque et Latine – AIEGL (recurso electrónico; http://www.eagle-eagle.it).

Fabre, G.; Mayer, M. y Rodà, I. (1991): Inscriptions romaines de Catalogne III. Gerone. París, Diffussion De Boccard.

Fernández Izquierdo, A. (2006): “Aproximación a la villa romana de Mas d’Aragó (Cervera del Maestrat, Castellón): producción cerámica del alfar”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 25: 271-300.

Foerster, F.; Pascual, R. y Barberà, J. (1987): El pecio romano de Palamós. Excavación arqueológica submarina. Barcelona, Centro de Recuperación e Investigaciones Submarinas (CRIS).

Gabba, E. (1973): Esercito e società nella tarda repubblica romana. Florencia, La Nuova Italia.

García y Bellido, A. (1961-62): “Las colonias romanas de Valentia, Carthago Nova, Libisosa e Ilici. Aportaciones al estudio del proceso de romanización del S.E. de la Península”, en Homenaje al Profesor Cayetano de Mergelina: 367-372. Murcia, Universidad de Murcia.

García, J. y Gurri, E. (1996-97): “Les imitacions laietanes d’àmfores itàliques a la zona central de la comarca del Maresme en època tardorepublicana“, en Annals de l’Institut d’Estudis Gironins (Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Congrès d’homenatge al Dr. Pere de Palol): 397-424. Girona, Institut d’Estudis Gironins.

García Vargas, E.; de Almeida, R. y González Cesteros, H. (2011): “Los tipos anfóricos del Guadalquivir en el marco de los envases hispanos del siglo I a. C. Un universo heterogéneo entre la imitación y la estandarización”. Spal 20: 185-283.

Gebellí, P. y Járrega, R. (2011): “La terrisseria romana de la Canaleta (Vila-seca) “, en M. Prevosti y J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis 2. El poblament. The population. Serie Documenta 16: 547-562. Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Gianfrotta, P. (1982): “Lentulo Augure e le anfore laietane”, en Tituli 4, Atti del Colloquio Internazionale AIEGL su Epigrafia e ordine senatorio, I: 475-479. Roma (1981), Roma, Edizioni di storia e letteratura.

González, H. y Járrega, R. (2011): “Un fragmento de ánfora tarraconense de la forma Oberaden 74 con el sello MEVI, hallado en Tarraco (Tarragona)”. Ex Officina Hispana, Boletín 3: 19-21.

Hoyos, B.D. (1975): “Civitas and Latium in Provincial Communities: Inclusion and Exclusión”. Revue Internationale des Droits de l’Antiquité 22: 274-276.

Járrega, R. (2000): “El poblament rural i l’origen de les villae al NordEst d’Hispania durant l’època romana republicana (segles III a. de J.C.)”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló 21: 271-301.

Járrega, R. y Abela, J. (2011): “Producció i importació de ceràmiques a l’ager Tarraconensis. Una aproximació a l’economia del Camp de Tarragona en època romana“, en M. Prevosti y J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis 2. El poblament: 141-207. Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Járrega, R. y Prevosti, M. (2011): “Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica a l’ager Tarraconensis“, en M. Prevosti y J. Guitart (eds.), Ager Tarraconensis 2. El poblament: 455-489. Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Lauranceau, N. (1988): “Les amphores des zones 10 et 11”, en Les fouilles de “Ma Maison”. Etudes sur Saintes antique. Aquitania Suppl. 3: 263-278.

Long, L. (1998): “Lucius Volteilius et l’amphore de 4ème type. Découverte d’une amphore atypique dans une épave en baie de Marseille”, en 2n Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana. El vi a l’Antiguitat, economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monografies Badalonines 14: 341-349. Badalona, Museu de Badalona.

López, A. y Martín, A. (2008): “Tipologia i datación de les àmfores tarraconenses produïdes a Catalunya“, en La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch: 33-94. Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Manacorda, D. (1986): “A proposito delle anfore cosiderre “greco-italiche”: una breve nota”, en J.-Y. Empereur e Y. Garlan (eds.), Recherches sur les amphores grecques. Bulletin de Correspondance Hellénique Supplément X: 581-586. Atenas (1984), París, Ecole Française d’Athènes.

Manacorda, D. (1990): “Le fornaci di Visellio a Brindisi: primi risultati dello scavo”. Vetera Christianorum 27: 375-415.

Manacorda y Pallecchi, S. (2012): Le fornaci romane di Giancola (Brindisi). Bibliotheca Archeologica 27. Bari, Edipublia.

Martín, A. y Prevosti, M. (2003): “El taller d’àmfores de Tomoví i la producció amfòrica a la Cossetània oriental“, en J. Guitart, J.M. Palet y M. Prevosti (eds.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental. Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès: 231-237. Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Miró, J. (1988a): “Les estampilles sobre àmfores catalanes. Una aportació al coneixement del comerç del vi del Conventus Tarraconensis a finals de la República i principis de l’Imperi“, en M. Mayer e I. Rodà, Epigrafia, Fonaments 7: 243-263.

Miró, J. (1988b): La producción de ánforas romanas en Cataluña. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I a.C.-I d.C.). BAR International Series 473. Oxford, British Archaeological Reports.

Nieto, X. y Raurich, X. (1998): “El transport naval de vi de la Tarraconense“, en 2n Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana. El vi a l’Antiguitat, economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monografies Badalonines 14: 113-137. Badalona, Museu de Badalona.

Nolla, J.M. (1974-75): “Las ánforas romanas de Ampurias”. Ampurias 36-37: 147-197.

Nolla, J.M. (1987): “Una nova àmfora catalana: la Tarraconense 1”, en El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Monografies Badalonines 9: 217-223. Badalona, Museu de Badalona.

Nolla, J.M. (2008): “La producción de les àmfores tarraconenses a la Catalunya septentrional”, en La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch: 163-175. Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Nolla, J.M. y Nieto, F.J. (1989): “La importación de ánforas romanas en Cataluña durante el periodo tardo-republicano“, en M. Lenoird, D. Manacorda y C. Panella (eds.), Amphores romaines et Histoire Économique. Dix ans de recherches. Collection de l’École Francaise de Rome 114: 367-391. Paris – Roma, École Francaise de Rome

Nolla, J.M. y Solías, J.M. (1988): “L’àmfora Tarraconense 1. Característiques, procedència, àrees de producció, cronologia“. Butlletí Arqueològic de Tarragona 1984-85: 107-144.

Olesti, O. (1993): “Les actuacions pompeianes a la Catalunya central; reorganització del territori i fundació de noves ciutats”, en Actas del XIV Congreso Internacional de Arqueología Clásica. La ciudad en el mundo romano, vol. II: 316-317. Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Olesti, O. (1997): “Els primers productors d’àmfores vinícoles al Maresme (s. I aC)“, en Annals de l’Institut d’Estudis Gironins (Hispània i Roma. D’August a Carlemany. Congrès d’homenatge al Dr. Pere de Palol): 425-448. Girona, Institut d’Estudis Gironins.

Olesti, O. (1998): “Els inicis de la producción vinícola a Catalunya: el paper del món indígena”, en El vi a l’Antiguitat, economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monografies Badalonines 14: 246-257. Badalona, Museu de Badalona.

Panella, Cl. (1973): “Appunti su un gruppo di anfore della prima, media e tarda età Imperiale”, en Ostia III: Le terme del Nuotatore: Scavi degli ambienti III, VI, VII. Scavo dell’ambiente V et di un saggio dell’area SO. Studi Miscellanei 21: 460-633. Roma, L’Erma di Bretschneider.

Panosa, M.I. (2002): La història antiga de Montmeló (Vallés Oriental) a partir de la Col·lecció Cantarell. Montmeló, Museu Municipal de Montmeló.

Pascual, R. (1981): “Exploración submarina entre Llavaneres i Mataró”. Ampurias 43: 217-251.

Pascual, R. (1991): Índex d’estampilles sobre àmfores catalanes. Cuadernos de Arqueología 5. Barcelona, L’Estaquirot.

Pena, M.J. (1982): “Ampurias romana a través de su epigrafía”. Cypsela 4: 173-178.

Pena, M.J. (1998): “Productores i comerciantes de vino layetano“, en 2n Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana. El vi a l’Antiguitat, economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Monografies Badalonines 14: 305-318. Badalona, Museu de Badalona.

Pena, M.J. y Barreda, A., (1997): “Productores de vino del nordeste de la Tarraconense. Estudio de algunos nomina sobre ánforas Laietana 1 (= Tarraconense 1)”. Faventia 19/2: 51-73.

Pera, J. (1994): “Una interessant marca d’àmfora Dressel 1 laietana procedent de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)”. Laietània 9: 373-374.

Revilla, V. (1993): Producción cerámica y economía rural en el Bajo Ebro en época romana. El alfar de l’Aumedina. Tivissa (Tarragona). Colección Instrumenta 1. Barcelona, Universitat de Barcelona.

Revilla, V. (1994): “El alfar romano de Tomoví. Producción anfórica y agricultura en el área de Tarraco”. Butlletí Arqueològic época V núm. 16: 111-128.

Revilla, V. (1995): Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I a.C.-III d.C.). Cuadernos de Arqueología 8. Barcelona, L’Estaquirot.

Revilla, V. (2004): “Ánforas y epigrafía anfórica en Hispania Tarraconenses”, en J. Remesal (ed.), Epigrafía anfórica: 159-196. Barcelona, Universitat de Barcelona.

Roddaz, J.-M. (1988): “Guerres civiles et romanisation dans la vallée de l’Ebre”, en Hommage à Robert Etienne. París, Diffussion De Boccard.

Ruíz de Arbulo, J. (2002): “La fundación de la colonia Tárraco y los estandartes de César”, en J.L. Jiménez y A. Ribera (eds.), Valencia y las primeras ciudades romanas de Hispania: 137-156. Valencia, Ayuntamiento de Valencia.

Solier, Y. (1981): “Les épaves de Gruissan”. Archaeonautica 3: 8-264.

Tchernia, A. (1986): Le vin de l’Italie romaine. Essai d’histoire économique d’après les amphores. Roma, Ecole Française de Rome.

Tremoleda, J. (1998): “Pvblivs Vsvlenvs Veiento, un magistrat narbonès amb propietats al nord de la Tarraconense“, en Congrés Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà 11: 231-241. Moià, Institut d’Estudis Ceretans - Gràfiques ISTER de Moià.

Tremoleda, J. (2008): “Les instal·lacions productives d’àmfores tarraconenses”, en La producción i el comerç de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch: 113-150. Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Vilà, M.V. (1996): “Àmfora amb inscripción llatina i grafit ibèric”. Pyrenae 27: 295-299.

Vilà, M.V.; Genera, M.; Huntingford, E. y Molas, M.D. (1978): “Aportaciones al conocimiento de la Antigua Blandae. Estudio de una habitación romana”. Pyrenae 13-14: 211-251.

Villaronga, L. (1979): Numismática Antigua de Hispania. Iniciación a su estudio. Barcelona, Ed. CYMYS.

Zaccaria, C. (1989): “Per una prosopografia dei personaggi menzionati sui bolli delle anfore romane dell’Italia nordorientale”, en Amphores romaines et histoire économique: dix ans de recherches. Collection de l’École Francaise de Rome 114: 469-488. Paris - Roma, École Française de Rome.

Descargas

Publicado

2015-03-01

Cómo citar

Járrega Domínguez, R. (2015) «Ánforas Vinarias en el este de la Hispania Citerior en época Tardorrepublicana (siglo I a.C.): Epigrafía anfórica y organización de la producción», SPAL - Revista de Prehistoria y Arqueología, (24), pp. 77–98. doi: 10.12795/spal.2015i24.04.

Número

Sección

Artículos