Reflexiones y cuestiones de un fenómeno económico en la antigüedad: el comercio del vino del noreste de la Tarraconensis

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.12795/spal.2025.i34.17

Palabras clave:

Vino tarraconense, comercio romano, economía vitivinícola, evolución socioeconómica

Resumen

Este estudio analiza el comercio de vino del noreste de la Hispania Citerior Tarraconensis durante el siglo I a.C. y el siglo I d.C., utilizando una base de datos exhaustiva que recopila y visualiza más de 14000 individuos anfóricos de más de 700 yacimientos. A partir de esta información, se examinan y visualizan las rutas comerciales, la expansión del comercio tarraconense y la adaptación de su producción a las demandas del Mediterráneo occidental y central. Se destaca el papel de nuevos tipos anfóricos, como la Pascual 1 y Dressel 3-2, en la logística y comercialización del vino. Además, se explora la naturaleza redistributiva de su comercio en diversos contextos y cómo este fenómeno económico pudo emerger de una necesidad social y económica histórica. Los resultados permiten comprender la reconfiguración de las redes comerciales y la resiliencia del sector vinícola ante los cambios económicos.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alberghi, L. (2005) “Les amphores d’Auterive. Étude du commerce romain aux portes de l’Ariège, de la fin de l’époque républicaine aux premiers temps de l’Empire (IIe a.C.-Ier s. p.C.)”, Aquitania, 21, pp. 408-410.

Álvarez Tortosa, J.F. (2023) Nacimiento y desarrollo de la viticultura comercial (ss. I a.C. – II d.C.). Modelos de producción agrícola en el noreste de Hispania, Instrumenta, 83. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Aquilué, X., Castanyer, P., Santos, M. y Tremoleda, J. (2008) “L’evolució dels contextos ceràmics d’Empúries entre els segles II a.C. i VII d.C.”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. L’Escala-Empúries 2008. Marseille: SFECAG, pp. 33-62.

Aquilué, X., Santos, M., Tremoleda, J. y Castanyer, P. (2010) “Contextos d’època d’August procedents del fórum de la ciutat romana d’Empúries”, en Revilla, V. y Roca, M. (eds.) Contextos cerámics i cultura material d’època augustal a l’occident romà. Barcelona: Universitat de Barcelona, pp. 36-91.

Arcelin, P. (1981) Recherches archéologiques au col de La Vayède, Les-Baux-de-Provence (B. du Rh.), Documents d’Archéologie Méridionale, 4, pp. 83-136.

Barral, P., Olmer, F., Luginbühl, T., Schertlein, O., Colin, A. y Gruel, K. (1998) “Annexe I. Les faciès de circulation du mobilier”. Dossier L’oppidum de Bibracte. Un bilan de onze années de recherche (1984-1995), Gallia, 55, pp. 88-190.

Barraud, D., Berthault, F., Caillat, P., Nony, D., Sireix, C. y Tilhard, J.-L. (1988) “Le site de la «France», origines et évolution de Bordeaux Antique”, Aquitania, 6, pp. 3-59.

Barthélémy-Sylvand, C. (2005) “Les amphores dans la région centre: Chronologie des importations chez les Bituriges, Les Carnutes et les Turons”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Blois 2005. Marseille: SFECAG, pp. 139-157.

Barthélémy-Sylvand, C. (2008) “Les estampilles sur amphores hispaniques Pascual 1 et Dressel 20 découvertes en région centre: approche cartographique des circuits de distribution”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. L’Escala-Empúries 2008. Marseille: SFECAG, pp. 655-670.

Barthélémy-Sylvand, C., Bouchain, I. y Laubenheimer, F. (2007) “Des amphores d’origine indéterminées retrouvées à Argentomagus (Saint-Marcel, Indre)”, en Tuffreau-Libre, M. (dir.) La céramique gallo-romaine entre Loire et Creuse, Supplément à La Revue Archéologique Du Centre de La France, 31. Tours: Fédération pour l’édition de la Revue Archéologique du Centre de la France, pp. 53-65.

Beltrán de Heredía, J. (2009) “Premses vineres i instal·lacions vinícolas a Barcino”, en Carreras, C. y Guitart, J. (eds.) Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al pla de Barcelona, Corpus International des Timbres Amphoriques, 15. Barcelona: Instituts d’Estudis Catalans, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Union Académique Internationale, pp. 89-96.

Beltrán de Heredia, J. y Comas, M. (2009) “Instal·lacions vinícoles vinculades a domus: els exemples de Barcino i Baetulo”, en Prevosti, M. y Martín Oliveras, A. (eds.) El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simpòsium, Documenta, 7. Tarragona: Institut Català d’Arqueología Clàssica, pp. 151-165.

Benquet, L. (2013) “Les importations d’amphores au Ier siècle av. J.-C.: les faciès Toulousain”, en Olmer, F. (ed.) Itinéraires des vins romains en Gaule IIIe-Ier siècles avant J.-C. Confrontation de faciès. Actes du colloque. Lattes 2007. Monographies d’Archéologie Méditerranéenne HS, 5. Lattes: Association pour le développement de l’archéologie en Languedoc-Roussillon, pp. 139-158.

Benquet, L. (2018) “Les premières importations de vin espagnol dans le sud-ouest de la Gaule à partir des timbres sur amphores de Tarraconaise”, en Rivet, L. y Saulnier, S. (eds.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Reims 2018. Marseille: SFECAG, pp. 519-526.

Benquet, L. y Gardes, P. (2008) “Les dernières phases d’occupation de l’oppidum de Vieille-Toulouse (Haute- Garonne)”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. L’Escala-Empúries 2008. Marseille: SFECAG, pp. 535-552.

Benquet, L., Gardes, L., Grizeaud, J.-J., Lotti, P., Requi, C. y Veyssière, F. (2013) “La Toulouse gauloise revisitée. Apport des fouilles préventives récentes” en Colin, A. y Verdin, F. (eds.) L’âge du fer en Aquitaine et sur ses marges. Mobilité des hommes diffusion des idees, circulation des biens dans l’espace europeen a l’âge du Fer. Actes du XXXVe colloque international de l’AFEAF. Bordeaux 2011. Aquitania Supplément, 30. Bordeaux: Fédération Aquitania, pp. 359-369.

Benquet, L. y Marty, P. (2020) “Les importations de vin de Tarraconaise dans le sud-ouest de la Gaule à partir de trois: Toulouse, Cahors, Bordeaux”, en Rivet, L. y Saulnier, S. (eds.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Lyon 2020. Marseille: SFECAG, pp. 655-673.

Berni, P. (1998) Las ánforas de aceite de la Bética y su presencia en la Cataluña romana, Col·lecció Instrumenta, 4. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Berni, P. (2015) “Novedades de epigrafía anfórica en el Baix Llobregat”, en Martínez Ferreras, V. (ed.) La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior Tarraconensis (s. I a.C. – I d.C.), Archaeopress Roman Archaeology, 4. Oxford: Archaeopress, pp. 55-66.

Berni, P. (2018) “Dynamiques économiques de la production et du commerce des amphores Dressel 3-2 léétaniennes”, Revue Archéologique de Narbonnaise, 50-51, pp. 223-236.

Berni, P. y Carreras, C. (2001) “El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques”, Faventia, 23(1), pp. 103-129.

Berni, P. y Carreras, C. (2009) “Les marques d’àmfores importades o d’altres àrees de la Tarraconense”, en Carreras C. y Guitart, J. (eds.) Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al pla de Barcelona, Corpus International des Timbres Amphoriques, 15. Barcelona: Instituts d’Estudis Catalans, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Union Académique Internationale, pp. 45-62.

Berni, P. y Miró, J. (2013) “Dinámica socioeconómica en la Tarraconense Oriental a finales de la República y comienzos del Imperio. El comercio del vino a través de la epigrafía anfórica”, en López Vilar, J. (ed.) Tarraco Biennal. Actes del 1er Congrès Internacional d’Arqueologia i Món Antic. Govern i societat a la Hipània Romana. Novetats epigràfiques. Homenatge a Géza Alföldy. Tarragona 2012. Tarragona: Fundació Privada Mútua Catalana, pp. 63-83.

Berni, P. y Miró, J. (2020) “Le vin léétanien et de Tarraco à Carthage”, Antiquités Africaines, 56, pp. 129-159. https://doi.org/10.4000/antafr.2268

Berthault, F. (1989) “Le commerce du vin à Bordeaux au Ier siècle”, Aquitania, 6, pp. 89-96.

Berthault, F. (1998) “Vin et vignoble dans le sud-ouest de la Gaule” en II Col·loqui internacional d’arqueologia romana. El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Badalona 1998. Monografies Badalonines, 14. Badalona: Museu de Badalona, pp. 450-460.

Berthault, F. (2008) “Bordeaux, site d’importation privilégié des productions amphoriques de Tarraconaise”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. L’Escala-Empúries 2008. Marseille: SFECAG, pp. 617-626.

Berthault, F. (2009) “Les amphores de Bordeaux-Chapeau-Rogue étude sur les relations commerciales de Burdigala au début de l’Empire”, Aquitania, 25, pp. 143-197.

Berthault, F. (2013) “De la Dressel 1 à la Pascual 1 : courants commerciaux et population de la Tène D et du début de l’Empire dans les basses vallées de la Dordogne, de la Garonne et l’Estuaire girondin”, Aquitania, 29, pp. 105-135.

Bigot, F. y Martínez Ferreras, V. (2017) “Les productions de l’atelier péri-urbains de Lattes (Hérault) entre la fin du Ier et le débt du IIe s.: étude du mobilier de la fosse 36136”, en Rivet, L. y Saulnier, S. (eds.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Narbonne 2017. Marseille: SFECAG, pp. 89-114.

Bourdartchouk, J.L., Bruxelles, L., Benquet, L., Gardes, P., Molet, H. y Requi, C. (2008) “Production et exchanges à Tolosa”, en Sanchez, C. (dir.) La voie de Rome entre Méditerranée y Atlantique. Pessac: Editions Ausonius, pp. 36-42.

Bouvet, J.-P., Brodeur, J., Levillayer, A., Motreau, M., Simon-Millot, R. y Siraudeau, J. (2009) “La problématique de l’occupation de l’âge du Fer à Angers (Maine-et-Loire)”, en Büchsenschütz, O., Chardenoux, M.B., Krausz, S. y Vaginay, M. (eds.) L’âge du fer dans la boucle de la Loire / Les Gaulois sont dans la ville. Actes du XXXIIe colloque international de l’AFEAF. Bourges 2008. Supplément à la Revue archéologique du centre de la France, 35, pp. 413-440.

Brun, J.P. (2004) Archéologie du vin et de l’huile dans l’Empire romain. Paris: Errance.

Brunie, I. (2010) “La céramique du Ier siècle de notre ère du site de la rue Sainte-Catherine à Vannes/ Dariotum (Morbihan)”, en Rivet, L. (ed.), Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Chelles 2010. Marseille: SFECAG, pp. 521-546.

Busquets, F., Moreno, A. y Revilla, V. (2013) “Hábitat, sistemas agrarios y organización del territorio en el litoral central de la Laietània”, en Fiches, J.L., Plana, R. y Revilla, V. (eds.) Paysages ruraux et territoires dans les cités de l’occident romain. Gallia et Hispania: actes du colloque international AGER IX. Barcelona 2010. Montpellier: Presses universitaires de la Méditerranée, pp. 233-243.

Buxó, R. (2004) “La vinya abans del vinyar: arqueobotànica del raïm a la prehistòria i al món antic”, en Buxó, R. y Piqué, R. (eds.) L’Albera i el patrimoni en l’espai transfonterer. Figueres 2004. Figueres: Consell Comarcal de l‘Alt Empordà, pp. 25-35.

Carreras, C. (2009) “Preliminars: L’estudi del territori de la colònia i les primeres terrisseries”, en Carreras, C. y Guitart, J. (eds.) Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al pla de Barcelona, Corpus International des Timbres Amphoriques, 15. Barcelona: Instituts d’Estudis Catalans, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Union Académique Internationale, pp. 11-20.

Carreras, C. (2013) “Evolució de les terrisseries del Baix Llobregat a partir de les seves marques y els seus derelictes”, en Carreras, C., López Mullor, A. y Guitart, J. (eds.) Barcino II. Marques i terriseries d’àmfores al Baix Llobregat, Corpus International des Timbres Amphoriques, 18. Barcelona: Instituts d’Estudis Catalans, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Union Académique Internationale, pp. 323-346.

Carreras, C. (2015) “Novedades en torno a la producción y distribución de ánforas del Ager Barcinonensis (El Baix Llobregat)”, en Martínez Ferreras, V. (ed.) La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis s. I a.C.-I d.C., Archaeopress Roman Archaeology, 4. Oxford: Archaeopress, pp. 67-78.

Carreras, C. (2021) “Nous segells d’àmfora de les excavacions de Barcino (2009-2020)”, Faventia, 43, pp. 35-69.

Casini, S. y Tizzoni, M. (2010) “Kalathoi iberici e loro imitazioni nella Mediolanum celtica”, Notizie Archeologiche Bergomensi, 18, pp. 165-178.

Castanyer, P., Nolla, J. y Tremoleda, J. (2009) “La producció vinícola en època romana ales comarques gironines. Inversió, propietat, treball de la terra i artesanat”, en Prevosti, M. y Martin Oliveras, A. (eds.) El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simposium. Tarragona – Teià 2007. Documenta, 7. Tarragona: Institut Català d’Arqueología Clàssica, pp. 40-59.

Castellvi, G., Descamps, C. y Salvat, M. (2009) “Site Port-Vendres 9”, en Bilan Scientifique du Département des Recherches Archéologiques Sous-Marines 2009. Paris: Ministère de l’Éducation Nationale et de la Culture, Direction du Patrimoine Sous-Direction de l’Archéologie, pp. 38-41.

Cerdà, J.A., García i Roselló, J., Martí, C., Pujol, J. y Revilla, V. (1997) “El cardo maximus de la ciutat romana d’Iluro (Hispania Tarraconensis)”, Laietania, 10(2), pp. 5-236.

Cibecchini, F. (2014) “Haute-Corse. Corse-du-Sud”, en Bilan Scientifique du Département des Recherches Archéologiques Sous-Marines 2014. Paris: Ministère de l’Éducation Nationale et de la Culture, Direction du Patrimoine Sous-Direction de l’Archéologie, p. 102.

Cibecchini, F. y L’Hour, M. (2015) “Corse. Au large de la Corse. Relevé photogrammétrique de trois épaves antiques”, en Bilan Scientifique du Département des Recherches Archéologiques Sous-Marines 2015. Paris: Ministère de l’Éducation Nationale et de la Culture, Direction du Patrimoine Sous-Direction de l’Archéologie, pp. 113-118.

Cibecchini, F., Rico, Ch. y Poveda, P. (2018) “Capo Sagro 2: une épave romaine à chargement de lingots d’étain à 500 mètres de profondeur”, Archaeonautica, 20, pp. 67-87. https://doi.org/10.4000/archaeonautica.438

Colls, D. (1986) “Les amphores léétaniennes de l’épave Cap Béar III”, Revue Des Études Anciennes, 88, pp. 201-213.

Colom, E. (2021). Ex Figlinis Tarraconensibus. Sistematización y caracterización de las figlinae amphorales de la costa oriental de la Provincia Hispania Citerior, circuitos de exportación y clasificación tipológica de sus producciones (siglos II a.C.-III d.C.). Tesis Doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Accesible en https://www.tdx.cat/handle/10803/673170?show=full&locale-attribute=es, consulta 21.07.2025

Comas, M. (1987) “Importació i exportació del vi a Baetulo: l’estudi de les àmfores”, en El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Badalona 1985. Monografies Badalonines, 9. Badalona: Museu de Badalona, pp. 161-173.

Corsi-Sciallano, M. y Liou, M. (1985) “Les épaves de Tarraconaise à chargement d’amphores Dressel 2-4”, Archaeonautica, 5, pp. 9-178.

Cribellier, C. y Fourré, A. (2011) “Nouvelles données sur la viticulture chez les Sénons autour de Beaume-le-Rolande (Loiret)”, Gallia, 68(1), pp. 151-162.

D’Arms, J.H. (1995) “Heavy Drinking and Drunkenness in the Roman World: Four Questions for Historians”, en Murray, O. y Tecuçan, M. (eds.) In vino veritas. London: British School at Rome, pp. 304-371.

Deberge, Y., Blondel, F., Foucras, S., Garcia, M., Gruel, K. y Loughton, M. (2013) Le Cendre - Gondole 2005-2011. Recherche aux abords de l’oppidum (5) Le faubourg artisanal gaulois. Mirefleurs/Clermont-Ferrand: Association pour la Recherche sur l’Age du Fer en Auvergne/SRA.

Dedet, B. y Salles, J. (1981) “Aux origines d’Alès: recherches sur l’oppidum de l’Ermitage, Gard”, École Antique de Nimes, 16, pp. 5-67.

De Hoz, J. (1994) “Griegos e íberos. Testimonios epigráficos de una cooperación mercantil”, en Cabrera, P., Olmos, R. y Sanmartí, E. (eds.) Huelva Arqueológica XIII. Íberos y griegos: lecturas desde la diversidad. Simposio Internacional, vol. II. Ampurias 1991. Huelva: Excma. Diputación provincial de Huelva, pp. 243-271.

De Juan, C., Geli, R., Cibecchini, F., Mauri, G., Mayoral, J. y Vivar, G. (2020) “Els derelictes Bou Ferrer i Illes Formigues II, dos jaciments extraordinaris per comprendre el comerç naval de la Bètica al període julioclaudi”, Tribuna d’Arqueología, 2017-2018, pp. 254-272.

Dell’Amico, P.V. (1992) “Albintimilium: Le anfore del periodo augusteo provenienti dall’area dell’“Officina del Gas”, Rivista Archeologica dell’Antica Provincia e Diocesi Di Como, 172, pp. 103-169.

Dell’Amico, P. y Pallarés, F. (2007) “Le anfore della Laietania. Appunti e riflessioni”, Archaeologia Maritima Mediterranea. An International Journal on Underwater Archaeology, 4, pp. 53-133.

Desbat, A. (1987) “Les importations d’amphores vinaires à Lyon et Vienne au début de l’Empire (Rapport préliminaire)”, en El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Badalona 1985. Monografies Badalonines, 9. Badalona: Museu de Badalona, pp. 407-416.

Desbat, A. (2012) “Lyon, Lugdunum. Les contexts précoces des fouilles du “sanctuaire de Cybèle”, en Barral, P. y Fichtl, S. (eds.) Regards sur la chronologie de la fin de l’âge du Fer (IIIe - Ier siècle avant J.C) en Gaule non-méditerranéene, Collection Bibracte, 22. Glux-en-Glenne: Bibracte - Centre Archéologique Européen, pp. 65-94.

Desbat, A. y Martin-Kilcher, S. (1989) “Les amphores sur l’axe Rhone-Rhin à l’epoque d’Auguste”, en Amphores romaines et histoire économique. Dix ans de recherche. Actes du colloque. Sienne 1986. Publications de l’École française de Rome, 114. Roma: École Française de Rome, pp. 339-365.

De Soto, P. (2013) “Anàlisis de la distribució i mobilitat en el territorio del riu Rubricatum”, en Carreras, C., López Mullor, A. y Guitart, J. (eds.), Barcino II. Marques i terriseries d’àmfores al Baix Llobregat, Corpus International des Timbres Amphoriques, 18. Barcelona: Instituts d’Estudis Catalans, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Union Académique Internationale, pp. 297-308.

Díaz García, M. (2019) “La importación de ánforas ovoides en la Tarraco republicana”, en García Vargas, E., De Almeida, R., González Cesteros, H. y Sáez Romero, A.M. (eds.) The Ovoid Amphorae in the Central and Western Mediterranean. Between the last two centuries of the Republic and the early days of the Roman Empire, Roman and Late Antique Mediterranean Pottery, 13. Oxford: Archaeopress, pp. 367-375.

Díaz García, M. y Otiña, P. (2002) “El comercio de la Tarragona antigua: importaciones cerámicas entre el siglo III a.C. y la dinastía julio-claudia”, en Rivet, L. y Sciallano, M. (eds.) Vivre, produire et échanger: reflets méditerranés. Mélanges offerts à Bernard Liou, Archéologie et histoire romaine, 8. Montagnac: Éditions Monique Mergoil, pp. 171-193.

Dietler, M. (1990) “Driven by Drink: The role of drinking in the Political Economy and the case of Early Iron age France”, Journal of Anthropological Archaeology, 9, pp. 352-406. https://doi.org/10.1016/0278-4165(90)90011-2

Dion, R. (1959) Histoire de la vigne et du vin en France: des origines au XIXe siècle. Paris: CNRS Éditions.

Dumasy, F., Gandini, C., Bouchain-Palleau, I., Rouquet, N. y Trodaec, J. (2011) “Vitis biturica, cépage des Bituriges Cubes? L’archéologie de la vigne dans le Berry antique”, en Poux, M., Brun, J.P. y Hervé-Monteil, M.L. (dirs.) La vigne et le vin dans les Trois Gaules, Gallia Archéologie de la France antique, 68(1). Paris: CNRS Éditions, pp. 111-150.

Ehmig, U. (2010) Dangstetten IV. Die Amphoren. Untersuchungen zur Belieferuq einer Militäranlage in augusteischer Zeit und den Grundlagen archäologischer Interpretation von Fund und Befund, Forschungen und Berichte zur Vor-und Frühgeschichte in Baden-Württemberg, 117. Stuttgart: Theiss Verlag.

Ferdière, A. y Villard, A. (1993) La tombe augustéene de Fléré-la-Rivière (Indre) et les sépultures aristocratiques de la cité Biturgies, Supplément à la Revue archéologique du centre de la France, 7. Tours: Fédération pour l’édition de la Revue archéologique du Centre de la France.

Filipe, V. (2023) Olisipo (Lisboa). O grande porto da fachada atlântica. Economia e comercio, Estudos y Memórias, 20. Lisboa: Centro de Arqueologia da Universidade de Lisboa, Faculdade de Letras da Universidade de Lisboa.

Foerster, F. (1980) “A Roman Wreck off Cap de Vol, Gerona”, International Journal of Nautical Archaeology, 9(3), pp. 244-253. https://doi.org/10.1111/j.1095-9270.1980.tb01304.x

Gailledrat, É. (1997) Les Ibères de l’Ébre a l’Hérault (VIe - IVe s. av. J.C.), Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, 1. Lattes: CNRS Éditions.

Gailledrat, É. (2010) “Les amphores de Lattes au Ve s. av. n. è.”, Lattara, 21, pp. 455-500.

Galliou, P. (1982) Corpus des amphores découvertes dans l’Ouest de la France. I, Supplément Les amphores tardo-républicaines, 4. Brest: Archéologie en Bretagne.

Galliou, P. (1987) “Les amphores Pascual I et le commerce atlantique au premier siècle de notre ère”, en Bousquet, J. y Naster, P. (dirs.) Mélanges offerts au docteur J.-B. Colbert de Beaulieu. Paris: Le Léopard d’Or, pp. 379-388.

Galliou, P. (1991) “Les amphores Pascual 1 et Dressel 2-4 de Tarraconaise découvertes dans le Nord-Ouest de la Gaule et les importations de vins espagnols au Haut-Empire”, Laietania: Estudis d’història i d’arqueologia de Mataró i del Maresme, 6, pp. 99-106.

García Vargas, E., De Almeida, R.R. y González Cesteros, H. (2011) “Los tipos anfóricos del Guadalquivir en el marco de los envases hispánicos del siglo I a.C. Un universo heterogéneo entre la imitación y la estandarización”, Spal, 20, pp. 185-283. https://doi.org/10.12795/spal.2011.i20.12

Gebellí, P. (2008) “La dinàmica comercial en època augustal: estudi de les àmfores dels nivells augustals de les intervencions al teatre romà de Tàrraco (UE 2311 i 3120)”, Pyrenae, 39(2), pp. 47-69.

Geli, R. (2020) “El derelicte d’Aiguablava I: un exemple de comerç de vi tarraconense en època d’August”, Empúries, 58, pp. 51-79.

González Cesteros, H. (2014) Ánforas hispanas en la Germania Inferior antes de la formación de la provincia (20 a.C. - 69 d.C.). Tesis Doctoral. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. Accesible en https://www.tdx.cat/handle/10803/294604#page=1, consulta 21.07.2025.

González Cesteros, H., Berni, P. y Miró, J. (2023) “The Tarraconensis Paradigm. Volumes, Measures, and Formal Changes in the Late Republican and Early Imperial Amphorae of the Northeast Iberian Peninsula”, en González Cesteros, H. y Leidwanger, J. (eds.) Regional economies in action. Standarization of Transport Amphorae in the Roman and Byzantine Mediterranean. Proceedings of the International Conference at the Austrian Archaeological Institute and the Danish Institute. Atenas 2017. Wien: Österreichishes Archäologisches Institut, pp. 155-198.

Guitton, D. y Thébaud, S. (2001) “Les ensembles céramiques précoces de Rezé (Loire-Atlantique)”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Lille-Bavay 2001. Marseille: SFECAG, pp. 283-318.

Hernández Prados, A. (2016) “Una panorámica del consumo y producción de ánforas en Caesaraugusta hacia el 50-60 d.C.”, en Járrega, R. y Berni, P. (eds.) Amphorae ex Hispania: paisajes de producción y consumo. III Congreso Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua (SECAH) - Ex Oficina Hispana. Tarragona 2014. Tarragona: Institut Català d’Arqueología Clàssica, pp. 241-254.

Holleran, C. (2012) Shopping in Ancient Rome: The Retail Trade in the late Republic and the Principate. Oxford: Oxford University Press.

Hopkins, K. (1978) Conquerors and slaves. ‎Cambridge: Cambridge University Press.

Izquierdo, P. (2009) “Els ports del litoral tarraconense i el seu paper en el comerç del vi”, en Prevosti, M. y Martin Oliveras, A. (eds.) El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simposium. Tarragona – Teià 2007. Documenta, 7. Tarragona: Institut Català d’Arqueología Clàssica, pp. 179-191.

Izquierdo, P. (2013) “L’ancoratge de les sorres: el port de la vall del Llobregat”, en Carreras, C., López Mullor, A. y Guitart, J. (eds.) Barcino II. Marques i terriseries d’àmfores al Baix Llobregat, Corpus International des Timbres Amphoriques, 18. Barcelona: Instituts d’Estudis Catalans, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Union Académique Internationale, pp. 309-322.

Járrega, R. y Otiña, P. (2008) “Un tipo de ánfora tarraconense de época medioimperial (siglos II-III): la Dressel 2-4 evolucionada”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. L’Escala-Empúries 2008. Marseille: SFECAG, pp. 281-286.

Juan Tresserras, J. (1998) “El cultivo de la vid y la elaboración del vino en la península ibérica en la antigüedad”, en II Col·loqui internacional d’arqueologia romana. El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Badalona 1998. Monografies Badalonines, 14. Badalona: Museu de Badalona, pp. 87-91.

Komar, P. (2020) Eastern Wines on Western Tables Consumption. Trade and Economy in Ancient Italy. Brill: Leiden/Boston.

Labaune, F., Le Cloirec, G. y Simon, L. (1997) “Quatre ensembles d’époque augustéenne à Condate/ Rennes (Ille-et-Vilaine)”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Mans 1997. Marseille: SFECAG, pp. 121-148.

Landreau, G. (2012) “Premier aperçu des assemblages céramiques de la fin de l’âge du fer en Bas-Poitou méridional: Aiffres, Bâtipolis et Coulon, Les Grands Champs (Deux-Sèvres)”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Poitiers 2012. Marseille: SFECAG, pp. 13-53.

Landreau, G. (2015) “Aux origines de Mediolanum Santonum. Les contextes du Ier siècle av. J.-C. des fouilles de “Ma Maison” à Saintes (Charente-Maritime)”, en Rivet, L. y Saulnier, S. (eds.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Nyon 2015. Marseille: SFECAG, pp. 353-410.

La Penna, A. (1995) “Il vino d’Orazio: nel modus e contro il modus”, en Murray, O. y Tecuçan, M. (eds.) In vino veritas. London: British School at Rome, pp. 266-282.

Laubenheimer, F. (2015) “Les circuits d’exportation des vins de Tarraconaise en Gaule”, en Martínez Ferreras, V. (ed.) La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis s. I a.C.-I d.C, Archaeopress Roman Archaeology, 4. Oxford: Archaeopress, pp. 181-192.

Laubenheimer, F. y Humbert, S. (1992) “Emballages perdus, objets trouvés: les amphores”, en Guillot, J.O. y Goy, C. (eds.) Les fouilles du parking de la Mairie à Besançon. Besançon: Musée des Beaux-Arts et d’Archéologie de Besançon, pp. 188-212.

Liou, B. (1987) “L’exportation du vin de Tarraconaise d’après les épaves”, en El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Badalona 1985. Monografies Badalonines, 9. Badalona: Museu de Badalona, pp. 271-284.

Liou, B. (1993) “Inscriptions peintes sur amphores de Narbonne (Port-la-Nautique)”, Archaeonautica, 11, pp. 131-148.

Liou, B. y Pomey, P. (1985) “Recherches archéologiques sous-marines”, Gallia, 43(2), pp. 547-576.

López Mullor, A. y Martín Menéndez, A. (2008a) “Las ánforas de la Tarraconense” en Bernal Casasola, D. y Ribera Lacomba, A. (eds.) Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión. Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, pp. 687-724.

López Mullor, A. y Martín Menéndez, A. (2008b) “Tipologia i datació de les àmfores tarraconenses produïdes a Catalunya”, en López Mullor, A. y Aquilué, X. (eds.) La producció i el comerç de les àmfores de la provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch. Barcelona 2005. Monografies, 8. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 33-94.

Loughton, M. (2003) “The distribution of republican amphorae in France”, Oxford Journal of Archaeology, 22(2), pp. 177-203. https://doi.org/10.1111/1468-0092.t01-1-00004

Loughton, M. (2009) “Getting smashed: the deposition of amphorae and the drinking of wine in Gaul during the Late Iron Age”, Oxford Journal of Archaeology, 28(1), pp. 77-110. https://doi.org/10.1111/j.1468-0092.2008.00320.x

Loughton, M. (2014) The Averni and Roman Wine. Roman amphorae from Late Iron Age sites in the Auvergne (Central France): Chronology, Fabrics and Stamps, Archaeopress Roman Archeology, 2. Oxford: Archaeopress.

Loughton, M. (2016) “Les amphores”, en Vial, J. y Garcia-Dalmau, C. (eds.) 9 Chemin de la Planho (Vieille-Toulouse). Rapport d’operation archéologique, Fouille archéologique préventive, 1. Toulouse: HADES Bureau d’investigations archéologiques, pp. 115-145.

Loughton, M. y Alberghi, L. (2012) “Toulouse, ‘Caserne Niel’ (Haute-Garonne): a preliminary report on the amphorae”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Poitiers 2012. Marseille: SFECAG, pp. 801-820.

Manacorda, D. y Panella, C. (1993) “Anfore”, en Harris, W.V. (ed.) The Inscribed Economy. Production and Distribution in the Roman Empire in the Light of Instrumentum Domesticum. Rome 1992. Supplement Journal of Roman Archaeology, 6. Ann Arbour: Journal of Roman Archaeology, pp. 55-64.

Marimon, P. (2005) “Comercio de vino entre el litoral peninsular de la Hispania Tarraconensis y las Insulae Baliares: evolución y coyuntura socioeconómica”, en Sánchez León, M.L. y Barceló Crespí, M. (eds.) L’Antiguitat clàssica i la seva pervivència a les illes Balears. Palma de Mallorca 2004. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics, pp. 201-215.

Marimon, P. (2010) “El vi: cultura a l’Antiguitat Balear”, Historica, 1, pp. 1-15.

Martínez Ferreras, V. (2013) “La diffusion commerciale des amphores vinaires de Tarraconaise à Lattara (Lattes, Hérault)”, en Olmer, F. (ed.) Itinéraires des vins romains en Gaule IIIe-Ier siècles avant J.-C. Confrontation de faciès. Actes du colloque européen organisé par l’UMR 5140 du CNRS. Lattes 2007. Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, 5. Lattes: Centre de Documentation Archéologique Régional, pp. 257-274.

Martínez Ferreras, V., Capelli, C., Jézégou, M.-P., Salvat, M., Castellvi, G., y Cabella, R. (2015) “The Port-Vendres 4 Shipwreck Cargo: Evidence of the Roman wine trade in the western Mediterranean”, The International Journal of Nautical Archaeology, 44(2), pp. 277-299. https://doi.org/10.1111/1095-9270.12109

Martín Menéndez, A. (2008) “Àmfores tarraconenses i bètiques en els derelictes de mitjan segle I a.C. a la costa catalana”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. L’Escala-Empúries 2008. Marseille: SFECAG, pp. 103-127.

Martín Oliveras, A., Rodà, I. y Velasco, C. (2007) “Cella vinaria de Vallmora (Teià, Barcelona). Un modelo de explotación vitivinícola intensivo en la Layetania, Hispania Citerior (s. I a.C. - s. V d.C.)”, Historia Antigua, 5, pp. 195-211.

Marty, P. (2008) “Mobilier amphorique et sigillée italique du site de la ville à Cornebarrieu (Haute-Garonne): des témoins de la romanisation dans le Toulousain”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. L’Escala-Empúries 2008. Marseille: SFECAG, pp. 719-737.

Marzano, A. (2013) “Capital Investment and Agriculture: Multi-Press Facilities from Gaul, the Iberian Peninsula, and the Black Sea Region”, en Bowman, A. y Wilson, A. (eds.) The Roman Agricultural Economy. Organization, Investment and Production. Oxford: Oxford University Press, pp. 107-142.

Mateo, D. y Molina, J. (2019) “Ovoid amphorae in Hispania Citerior/Tarraconensis: Consumption contexts and main trade areas”, en García Vargas, E., De Almeida, R.R., González Cesteros, H. y Sáez Romero, A.M. (eds.) The Ovoid Amphorae in the Central and Western Mediterranean. Between the last two centuries of the Republic and the early days of the Roman Empire, Roman and Late Antique Mediterranean Pottery, 13. Oxford: Archaeopress, pp. 346-366.

Mauné, S. (1997) “Un lot céramique d’époque augustéenne à Sept-Fonts (Saint-Pons-de-Mauchiens, Hérault)”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Mans 1997. Marseille: SFECAG, pp. 457-480.

Maza, G. y Silvino, T. (2013) “Nouveaux ensembles d’époque augustéenne de Narbonne antique, rats des villes (19/20 quai d’Alsace) et rats des champs (Saint-Hippolyte, La Coupe III)”, en Mauné, S. y Duperron, G. (eds.) Du Rhône aux Pyrénées: aspect de la vie matérielle en Gaule Narbonnaise, vol. II, Archéologie et Histoire Romaine, 25. Montagnac: Éditions Monique Mergoil, pp. 63-82.

Mezquíriz, M.A. (1996) “La producción de vino en época romana a través de los hallazgos en territorio navarro”, Trabajos de Arqueología Navarra, 12, pp. 63-89.

Miró, J. (1988) La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I a.C. - I d.C.), BAR International Series, 473. Oxford: Archaeopress.

Miró, J. (2020) “Barcino augustea y julio-claudia. Dinámica socio-económica de la producción y el comercio del vino layetano”, Spal, 29(2), pp. 205-234. https://dx.doi.org/10.12795/spal.2020.i29.24

Miró, J. y Járrega, R. (2019) “Ánforas ovoides del noreste de la Hispania Citerior Tarraconensis en época tardorepublicana. Ensayo de síntesis”, en García Vargas, E., De Almeida, R.R., González Cesteros, H. y Sáez Romero, A.M. (eds.) The Ovoid Amphorae in the Central and Western Mediterranean. Between the last two centuries of the Republic and the early days of the Roman Empire, Roman and Late Antique Mediterranean Pottery, 13. Oxford: Archaeopress, pp. 148-174.

Molina, J. (2020) El sistema económico policéntrico romano (siglos I-II D.C). Alicante: Publicacions Universitat d’Alacant.

Mortreau, M. (2005) “Le mobilier de deux caves du début du Ier siècle après J.-C. à Angers/Juliomagus (Maine-et-Loire)”, en Rivet, L. (ed.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Blois 2005. Marseille: SFECAG, pp. 83-98.

Nieto, X. (1986) “El pecio Culip IV: observaciones sobre la organización de los talleres de terra sigillata de La Graufesenque”, Archaeonautica, 6, pp. 81-115.

Nieto, X. y Raurich, X. (1998) “El transport naval de vi de la Tarraconense”, en II Col·loqui internacional d’arqueologia romana. El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Badalona 1998. Monografies Badalonines, 14. Badalona: Museu de Badalona, pp. 113-139.

Nieto, X., Jover, A., Izquierdo, P., Puig, A.M., Alaminos, A., Martín Menéndez, A., Pujol, M., Palou, H. y Colomer, S. (1989) Excavacions subaquàtiques a Cala Culip, vol. I, Sèrie Monogràfica, 9. Girona: Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona.

Nolla, J.M. (1974) “Las ánforas de Ampurias”, Empúries, 36, pp. 147-197.

Olesti, O. (2009) “Propietat i riquesa a l’ager barcinonensis”, en Carreras, C. y Guitart, J. (eds.) Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al pla de Barcelona, Corpus International des Timbres Amphoriques, 15. Barcelona: Instituts d’Estudis Catalans, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Union Académique Internationale, pp. 141-158.

Olesti, O. (2013) “La organización territorial de la colonia de Barcino: posibilidades y límites de los estudios catastrales”, en Cid López, R.M. y García Fernández, E. (eds.) Debita verba 1. Estudios en homenaje al profesor Julio Mangas Manjarrés. Oviedo - Madrid: Universidad de Oviedo, Universidad Complutense de Madrid, pp. 75-92.

Olesti, O. (2016) “El paisaje social de la producción vitivinícola layetana: la génesis de un modelo de éxito”, en Járrega, R. y Berni, P. (eds.) Amphorae ex Hispania: paisajes de producción y consumo. III Congreso Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua (SECAH) - Ex Oficina Hispana. Tarragona 2014. Tarragona: Institut Català d’Arqueología Clàssica, pp. 154-162.

Olesti, O. y Carreras, C. (2015) “De servus a propietario agrícola: el esclavo en el mundo de la producción anfórica en el Ager Barcinonensis”, en Los espacios de la esclavitud y la dependencia desde la antigüedad. Actas del XXXV coloquio del GIREA. Homenaje a Domingo Plácido. Madrid 2012. Besançon: Presses Universitaires de Franche-Comté, pp. 561-587.

Oller, J. (2015) El territorio y poblamiento de la Layetania interior en época antigua (ss. IV a.C. - I d.C.), Instrumenta, 51. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Olmer, F. (2003) Les amphores de Bibracte - 2. Le commerce du vin chez les Éduens d’après les timbres d’amphores. Catalogue des timbres de Bibracte de 1984 à 1998. Catalogue des timbres de Bourgogne, Collection Bibracte, 7. Glux-en-Glenne: Centre archéologique européen du Mont Beuvray.

Olmer, F. (2011) “Les amphores comme témoins de la romanisation dans l’Est de la Gaule”, en Reddé, M., Barral, P., Favory, F., Guillaumet, J.P., Joly, M., Marc, J.Y. y Nouvel, P. (eds.) Aspects de la Romanisation dans l’Est de la Gaule, vol. II, Collection Bibracte, 21 (2). Glux-en-Glenne: Centre archéologique européen du Mont Beuvray, pp. 829-840.

Olmer, F., Verrier, G., Girard, B. y Bohbot, H. (2013) “Voies, acteurs et modalités du grand commerce en Europe occidentale”, en Colin, A. y Verdin, F. (eds.) L’Âge du Fer en Aquitaine et sur ses marges. Mobilité des hommes, diffusion des idées, circulation des biens dans l’espace européen à l’Âge du Fer. Actes du 35e colloque international de l’AFEAF. Bordeaux 2011. Aquitania Supplément, 30. Bordeaux: Fédération Aquitania, pp. 665-691.

Palacín, C. (2022) “Vinos, redes de comercio y consumo. El caso tarraconense: evidencias y problemáticas”, en Silva, F.N., Bermúdez Lorenzo, J.M. y Pérez González, J. (eds.) Historia Antigua en diálogo. Humanidades Digitales e innovaciones metodológicas. Oxford: Archaeopress, pp. 218-234.

Palacín, C. (2024a) Tunc hospita Tarraco Baccho. Estudio de la comercialización y distribución del vino del noreste de la Tarraconense en los mercados del Alto Imperio. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona. Accesible en: https://www.tesisenred.net/handle/10803/692610#page=1, consulta 22.07.2025.

Palacín, C. (2024b) “Ánforas tarraconenses en Aquitania. Redes y consumo vinario tras la conquista romana”, en III Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana, El Vi a l’antiguitat. Economía, producció i comerç al Mediterrani. III Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana. Badalona 2022. Badalona: Museu de Badalona, pp. 504-515.

Palacín, C. (2024c) “Una comparativa de redes fluviales. Aquitania y el Ebro, dos mercados de consumo de vino anfórico de la provincia Hispania Citerior Tarraconensis”, en Aguarod, C., Heras, C. y Sáenz, C. (eds.) Los cursos fluviales en Hispania, vías de comercio cerámico. Actas del VI Congreso Internacional de la SECAH (Zaragoza, 2022), Monografías Ex oficina hispana, 6. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, pp. 573-578.

Palacín, C. (2024d) “35 años de avances. Las evidencias del comercio tarraconense y su estudio”, Índice Histórico Español, 137, pp. 134-153.

Palacín, C., Pérez González, J. y Revilla, V. (2022) “Mirar al interior. Dinámicas de circulación y consumo del vino layetano en Hispania”, en Fernández Ochoa, F., Heras, C., Morillo, A., Zarzalejos, M., Fernández Ibáñez, C. y Pina Burón, M.P. (eds.) De la costa al interior. Las cerámicas de importación en Hispania. V Congreso Internacional de la SECAH – Ex oficina hispana, vol. 1. Alcalá de Henares 2019. Madrid: La Ergástula, pp. 83-92.

Panella, C. (1989) “Le anfore italiche del II secolo d.C.”, en Amphores romaines et histoire économique. Dix ans de recherche. Actes du colloque. Siena 1986. Publications de l’École française de Rome, 114. Roma: École française de Rome, pp. 139-178.

Panella, C. (2001) “Le anfore di età imperiale nel Mediterraneo occidentale”, en Lévêque, P. y Morel, J.P. (eds.) Céramiques héllenistiques et romaines, vol. III. Besançon: Presses Universitaires Franc-Comtoises, pp. 177-276.

Paulnier, D. y Luginbühl, T. (2004) “Maison 1 du Parc-aux-Chevaux. Les amphores”, en Paunier, D. y Luginbühl, T. (eds.) Bibracte le site de la maison 1 du Parc aux Chevaux (PC1). Des origines de l’oppidum au règne de Tibère, Collection Bibracte, 8. Glux-en-Glenne: Centre archéologique européen du Mont Beuvray, pp. 238-282.

Peacock, D.P.S. (1986) “Punic Carthage and Spain: the evidence of amphorae”, en Cahiers d’Études Anciennes XIX - Carthage IX, Actes du Congres, vol. IV. Trois-Rivières 1984. Montreal: Presses de l’Université du Québec, pp. 101-113.

Pédoussaut, L. (2014) “Le mobilier céramique”, en Lecat, Z. (ed.) 6 rue Edmond-Valentin, 7 rue Calixte-Camelle (Narbonne, Aude). Rapport final d’opération archéologique, vol. I. Toulouse: HADES Bureau d’investigations archéologiques, pp. 93-138.

Peña Cervantes, Y. (2010) Torcularia: la producción de vino y aceite en Hispania. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Peña Cervantes, Y. y Miró Alaix, C. (2017) “Explotació de la Carta Arqueológica de Barcelona: la viticultura a la colònia Barcino”, Anuari d’Arqueologia i Patrimoni de Barcelona, 2015, pp. 11-17.

Piccardi, E. y Nervi, C. (2013) “Produzioni anforiche dalla Penisola Iberica in Sardegna”, en Bernal, D., Bustamante, M., Díaz, J.J. y Sáez, A.M. (eds.) Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania. I Congreso Internacional de la SECAH. Ex Officina Hispana, vol. II. Cádiz 2011. Cádiz: Servicio de Publicaciones de Cádiz, pp. 365-387.

Piqués, G., Py, M. y Vivar, G. (2005) “La céramique des puits de Lattes. Contribution à la chronologie des remplissages”, Lattara, 18, pp. 71-118.

Poux, M. (1999) Puits funéraire d’époque gauloise à Paris (Sénat). Une tombe d’auxiliaire républicain dans le sous-sol de Lutèce, Protohistoire Européenne, 4. Montagnac: Éditions Monique Mergoil.

Prevosti, M. (2009) “L’arqueologia del vi a l’àrea costanera de la Tarraconense. Una reflexión”, en Prevosti, M. y Martin Oliveras, A. (eds.) El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simposium. Tarragona – Teià 2007. Documenta, 7. Tarragona: Institut Català d’Arqueología Clàssica, pp. 249-259.

Purcell, N. (1985) “Wine and Wealth in Ancient Italy”, Journal of Roman Studies, 75, pp. 1-19. https://doi.org/10.2307/300648

Purcell, N. (1994). “The city of Rome and the plebs urbana in the Late Republic”, en Crook, J.A., Lintott, A. y Rawson, B. (eds.) The Last Age of the Republic 146-43 BC, Cambridge Ancient History, 9. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 644-688.

Py, M. (1994) “Les céramiques d’époque protohistorique (IVe - IIe s. avant notre ère)”, Lattara, 7, pp. 205-372.

Quillon, K. y Luaces, M. (2019) “The diffusion of south-Hispanic ovoid amphorae in Gaul, between the Late Republican and Early Empire times”, en García Vargas, E., De Almeida, R.R., González Cesteros, H. y Sáez Romero, A.M. (eds.) The Ovoid Amphorae in the Central and Western Mediterranean. Between the last two centuries of the Republic and the early days of the Roman Empire, Roman and Late Antique Mediterranean Pottery, 13. Oxford: Archaeopress, pp. 298-313.

Radaelli, E. (2019) “Los vinos ibéricos en Roma (y Ostia) durante el Medio Imperio (siglos II-principios del III d.C.). Análisis y revisiones de datos”, en Grzelak-Krzymianowska, A. y Woźniak, M.J. (eds.) Rzym a Półwysep Iberyjski Różnorodność relacji od starożytnościpo współczesność. Łódź: Uniwersytet Łódzki, pp. 245-264.

Ramon Torres, J. (2008) “Les àmfores altimperials d’Ebusus”, en López Mullor, A. y Aquilué, X. (eds.) La producció i el comerç de les àmfores de la provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch. Barcelona 2005. Monografies, 8. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 241-270.

Rancoule, G. (2003) “Influences hispaniques en bassin audois. Les apports de la circulation monétaire du IVe au Ier s. avant J.-C.”, en Peuples et territoires en Gaule Méditerranéenne, Hommage à G. Barruol, Súpplement à La Revue Archéologique de Narbonnaise, 35. Montpellier: Association de la Revue archéologique de Narbonnaise, pp. 441-448.

Rascalou, P. y Martínez Ferreras, V. (2017) “Vaiselle et amphores dans le remblais pré-augustéens du 14 Quai d’Alsace à Narbonne”, en Rivet, L. y Saulnier, S. (eds.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Narbonne 2017. Marseille: SFECAG, pp. 73-88.

Revilla, V. (1993) Producción cerámica y economía rural en el Bajo Ebro en época romana. El alfar de L’Aumedina, Tivissa (Tarragona), Instrumenta, 1. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Revilla, V. (1995a) “Producción artesanal, viticultura y propiedad rural en la Hispania Tarraconense”, Gerión, 13, pp. 305-338.

Revilla, V. (1995b) Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I a.C. – III d.C.), Cuadernos de Arqueología, 8. Barcelona: Servei del Llibre l’Estaquirot.

Revilla, V. (2004) “Ánforas y epigrafía anfórica en Hispania Tarraconensis”, en Remesal, J. (ed.) Epigrafía Anfórica, Instrumenta, 17. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, pp. 156-196.

Revilla, V. (2008) “La producción anfórica en el sector meridional de Cataluña: prácticas artesanales, viticultura y representaciones culturales”, en López Mullor, A. y Aquilué, X. (eds.) La producció i el comerç de les àmfores de la provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch. Barcelona 2005. Monografies, 8. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 189-226.

Revilla, V. (2012) “Viticultura, territorio y hábitat en el litoral nororiental de Hispania Citerior durante el alto imperio”, en Noguera, J.M. y Antolinos, J.A. (eds.) De vino et oleo Hispaniae. Areas de producción y procesos tecnológicos del vino y el aceite en la Hispania romana. Coloquio Internacional. Murcia 2010. Anales de Prehistoria y Arqueología, 27-28. Murcia: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Murcia, pp. 79-95.

Rico, Ch. (2015) “Quelques réflexions sur le commerce du vin de Tarraconaise au début de l’époque impériale”, en Chillet, C., Courrier, C. y Passet, L. (eds.) Arcana Imperii. Mélanges d’histoire économique, sociale et politique, offerts au Professeur Yves Roman, vol. I. Paris: De Boccard - Mémoires de la Société des amis de Jacob Spon, pp. 207-231.

Rico, Ch. (2022) Hispania negotia. Essai sur le commerce au long cours de l’Hispanie romaine (IIe s. av. J.C. - IIe s. apr. J.-C.), Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéenne et Africaine, 33. Aix-en-Provence: Presses Universitaires de Provence.

Riquier, S. (2012) “La chronologie des mobiliers (IIe-Ier siècle avant J.-C.) de l’oppidum carnute de Cenabum (Orléans, Loiret)”, en Barral, P. y Fichtl, S. (eds.) Regards sur la chronologie de la fin de l’âge du Fer (IIIe-Ier siècle avant J.C.) en Gaule non-mediterranéene, Collection Bibracte, 22. Glux-en-Glenne: Bibracte - Centre Archéologique Européen, pp. 219-244.

Rizzo, G. (2015) “Le anfore, Ostia e i commerci mediterranei”, en Panella, C. y Rizzo, G. (eds.) Ostia VI. Le terme del Nuotatore. Studi Miscellanei. Roma: L’Erma di Bretschneider, pp. 73-440.

Roig, J.F. (2016) “Las ánforas tipo Dressel 2 y Dressel 2-4 evolucionadas del alfar del Vila-sec (Alcover, Tarragona)”, en Berni, P. y Járrega, R. (eds.) Amphorae ex Hispania: paisajes de producción y consumo. III Congreso Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua (SECAH) - Ex Oficina Hispana. Tarragona 2014. Tarragona: Institut Català d’Arqueología Clàssica, pp. 199-212.

Roman, Y. (1983) De Narbonne à Bordeaux, un axe économique au Ier siècle avant J.-C. (125 av. J.-C.–14 ap. J.-C.). Lyon: Presses Universitaires de Lyon.

Saint-Raymond, C., Frugier, C., Cantin, N., Pianet, I., Noûs, C., Absalon, C. y Pianet, I. (2021) “Approach for Identification of Organic Residues Preserved in Roman Amphorae”, Significances of Bioengineering y Biosciences, 4(4), pp. 377-385. http://dx.doi.org/10.31031/sbb.2021.04.000591

Sanchez, C. (2001) “L’apport des fouilles récentes à la connaissance des présigillées de Narbonne”, en Kenrick, P.M., Menchelli, S., Schneider Kaudelka, E. y Zabehlicky-Scheffenegger, S. (eds.) Rei Cretariae Romanae Fautorum: Acta 37 Lugduni Habitvs MM. Lyon: Rei Cretariae Romanae Favtores, pp. 203-210.

Sanchez, C. (2006) “Les niveaux augustéens d’un quartier résidentiel de Narbonne Antique. Étude du mobilier céramique du Clos de la Lombarde”, en Mauné, S. y Duperron, G. (eds.) Du Rhône aux Pyrénées: aspect de la vie matérielle en Gaule Narbonnaise, vol. II, Archéologie et Histoire Romaine, 25. Montagnac: Éditions Monique Mergoil, pp. 11-63.

Sanchez, C. (2009) Narbonne à l’époque tardo-républicaine. Chronologies, commerce et artisanat céramique, Supplément Revue Archéologique de Narbonnaise, 38. Montpellier: Éditions de l’Association de la Revue archéologique de Narbonnaise.

Sanchez, C. (2010) “Narbonne Augustéenne”, en Revilla, V. y Roca, M. (eds.) Contextos ceramicos y cultura material de epoca augustea en el occidente romano. Barcelona: Universitat de Barcelona, Institut d’Arqueologia Clàssica, Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empuries, pp. 8-35.

Sanchez, C. (2011) “La céramique du secteur d’habitat à l’ouest des thermes entre 50 a.C. et le IIIe ap. JC.”, en Bouet, A. (ed.) Barzan III. Un secteur d’habitat dans le quartier du sanctuaire du Moulin-du-Fâ à Barzan (Charente-Maritime), vol. II, Aquitania Supplément, 27. Bordeaux: Féderation Aquitania, pp. 329-445.

Sanchez, C. (2015) “Les amphores de Tarraconaise dans les contextes narbonnais”, en Martínez Ferreras, V. (ed.) La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis s. I a.C.-I d.C., Archaeopress Roman Archaeology, 4. Oxford: Archaeopress, pp. 165-195.

Sanchez, C. y Adroher, A. (2002) “La céramiques du port de Lattes”, Lattara, 15, pp. 73-130.

Sanchez, C. y Adroher, A. (2004) “La céramique du quartier 30-35. Évolution, implications, historiques et économiques”, Lattara, 17, pp. 319-344.

Sanmartí, J. (2000) “Les relacions comercials en el món ibèric”, en Ibers, agricultors, artesans i comerciants: III Reunió sobre Economia en el Món Ibèric, Sagvntum Extra, 3. Valencia: Universitat de Valencia, pp. 307-328.

Sinner, A.G. y Ferrer, J. (2020) “Baitolo, a native shipowner’s vessel, and the participation of northern Iberians in the Laietanian wine-trade under the Late Republic”, Journal of Roman Archaeology, 33, pp. 365-382. https://doi.org/10.1017/S1047759420001063

Siraudeau, J. (1988) Amphores romaines des sites angevins et leur contexte archéologique, Corpus des amphores découvertes dans l’Ouest de la France, 2. Pruniers: Jean Siraudeau DL.

Sireix, C., Benquet, L., Berthet, A.-L., Convertini, F., Gé, T., Martin, H., Poirier, P., Pradat, B. y Tixier, C. (2007) “Rapside 1 (Blagnac, Haute-Garonne) et Les Vergnasses (Gours, Gironde): deux exemples de fermes gauloises dans le Sud-Ouest de la France”, en Vaginay, M. e Izac-Imbert, L. (eds.) Les Âges du Fer dans le Sud-Ouest de la France. Actes du VIIIe colloque de l’AFEAF. Toulouse 2004. Aquitania Supplément, 14(1). Bourdeaux: Fédération Aquitania, pp. 293-343.

Solier, Y., Guy, M., Morrisson, C., Chevalier, Y., Sabrié, M., Sabrié, R., Bouscaras, A., Depeyrot, G.I. y Marichal, R. (1981) “Les épaves de Gruissan”, Archeonautica, 3(3), pp. 7-264.

Tchernia, A. (1971) “Les amphores vinaires de Tarraconaise et leur exportation au debut de l’empire”, Archivo Español de Arqueología, 44, pp. 38-85.

Tchernia, A. (1983) “Italian wine in Gaul at the end of the Republic”, en Garnsey, P., Hopkins, K. y Whittaker, C.R. (eds.) Trade in the Ancient Economy. London: Chatto & Windus, pp. 87-104.

Tchernia, A. (1986) Le vin de l’Italie romaine: essai d’histoire économique d’après les amphores. Roma: École Française de Rome.

Tchernia, A. (1987) “Modèles économiques et commerce du vin à la fin de la république et au début de l’empire”, en El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Badalona 1985. Monografies Badalonines, 9. Badalona: Museu de Badalona, pp. 327-336.

Tchernia, A. (1995) “Le vin et l’Honneur”, en Murray, O. y Tecuçan, M. (eds.) In vino veritas. Roma: British School at Rome, pp. 297-303.

Tchernia, A. (1997) “Le commerce maritime dans la Méditerranée romaine”, en Pomey, P. (ed.) La navigation dans l’antiquité. Aix-en-Provence: Édisud, pp. 116-144.

Terrado Ortuño, P. (2019) El puerto de Tarraco en época romana (siglos II a.C. – III d.C.). Fuentes, historiografía y arqueología. Tarragona: Autoritat Portuaria de Tarragona - Arola Editors.

Tremoleda, J. (2008) “Les instal·lacions productives d’àmfores tarraconenses”, en López Mullor, A. y Aquilué, X. (eds.) La producció i el comerç de les àmfores de la provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch. Barcelona 2005. Monografies, 8. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 113-150.

Tremoleda, J. (2015) “Dels orígens de l’agricultura a l’agricultura exportadora d’època romana. Producció i transformació”, Annals de l’Institut d’Estudis Ampordanesos, 46, pp. 17-45.

Tremoleda, J. y Castanyer, P. (2013) “Las ánforas republicanas itálicas de Catalunya (siglos III-I a.C.) estado de la cuestión”, en Olmer, F. (ed.) Itinéraires des vins romains en Gaule IIIe-Ier siècles avant J.-C. Confrontation de faciès. Actes du colloque européen organisé par l’UMR 5140 du CNRS. Lattes 2007. Monographies d’Archéologie Méditerranéenne, 5. Lattes: Centre de Documentation Archéologique Régional, pp. 213-256.

Untermann, J. (1992) “Quelle langue parlait-on dans l’Hérault pendant l’Antiquité”, Revue Archéologique de Narbonnaise, 25, pp. 19-27.

Vernou, C. y Berthault, F. (2005) “Les débuts de la viticulture en Aquitaine”, en Sillières, P. (ed.) L’Aquitaine et l’Hispanie septentrionale à l’époque julio-claudienne. Organisation et exploitation des espaces provinciaux. Colloque Aquitania. Saintes 2003. Aquitania Supplément, 13. Bourdeaux: Fédération Aquitania, pp. 365-392.

Vernou, C. y Hillairet, J.L. (2016) “Aux origines Saintes / Mediolanum (Charente-Maritime). Ensembles céramiques d’époques tardo-républicaine et augustéenne de l’école Émile Combes (1987)”, en Rivet, L. y Saulnier, S. (eds.) Société Française d’Étude de la Céramique Antique en Gaule, Actes du Congrès. Autun 2016. Marseille: SFECAG, pp. 461-490.

Vilar, P. (1962a) La Catalogne dans l’Espagne moderne, vol. I. Paris: Flammarion.

Vilar, P. (1962b) La Catalogne dans l’Espagne moderne, vol. II. Paris: Flammarion.

Watier, B. (1988) “Deux amphores de M. Porcius trouvées à Dax”, en Landes –Thermalisme et forêt. Actes du 40 e Congrès d’Etudes Régionales. Dax 1987. Pessac: Fédération Historique du Sud-Ouest., pp. 37-53.

Zevi, F., Geremia, R. y Moreschini, L. (2007) “Sondaggio stratigrafico in uno degli ambienti della domus dei Pesci (1995 e 1996)”, Notizie Degli Scavi Di Antichità, 15-16, pp. 21-328.

Descargas

Publicado

2025-10-15

Cómo citar

Palacín Copado, C. (2025) «Reflexiones y cuestiones de un fenómeno económico en la antigüedad: el comercio del vino del noreste de la Tarraconensis», SPAL - Revista de Prehistoria y Arqueología, (34.2), pp. 143–175. doi: 10.12795/spal.2025.i34.17.

Número

Sección

Artículos