Festines, casas y estrategias de poder durante la Primera Edad del Hierro en el bajo valle del Ebro (ss. VII-VI a.C.)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.12795/spal.2024.i33.04

Palabras clave:

Festines, políticas de comensalidad, cambio social, casa, fenicios, Primera Edad del Hierro

Resumen

El registro de la Primera Edad del Hierro en el bajo valle del Ebro presenta un panorama especialmente óptimo para el estudio arqueológico de los rituales de comensalidad. El abandono súbito de múltiples asentamientos por motivo de incendio y la documentación in situ de los repertorios permite disponer de una información especialmente detallada sobre la lógica funcional de los conjuntos y sobre el uso social de los espacios. Además, la identificación de determinados núcleos diferenciales que habrían desempeñado un rol destacado en sus respectivas microrregiones permite avanzar notablemente en la caracterización de las políticas de comensalidad y en el conocimiento de los ritmos y procesos de cambio social que acontecieron en este territorio.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas

Cargando métricas ...

Citas

Asensio, D. (2016) “Ceràmiques importades, béns de prestigi, pràctiques socials i sistemes productius entre les comunitats ibèriques del nord-est peninsular”, Arqueomediterrània, 14, pp. 237-249.

Barrachina, A., Cabanes, S., Viciach, A., Arquer, N., Hernández, F. y Vizcaíno, D. (2011) “En Balaguer I (Portell de Morella): gènesi i evolució d’una comunitat rural del ferro antic a la comarca d’Els Ports”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 21, pp. 9-36. https://raco.cat/index.php/RAP/article/view/252339

Bea, D., Diloli, J., Garcia i Rubert, D., Moreno, I. y Moret, P. (2012) “Arquitectura de prestigio y aristocracias indígenas”, en Belarte, M.C., Benavente, J.A., Fatás, L., Diloli, J., Moret, P. y Noguera Guillén, J. (coords.) Iberos del Ebro: actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011) (= Documenta, 25). Tarragona: Institut d’Arqueologia Clàssica, pp. 51-70.

Bea, D. y Diloli, J. (2019) “Taming a land. Power politics and the growth of complexity in the north-East of the Iberian Peninsula during the first millennium BC: The lower Ebro region”, Oxford of Journal Archaeology, 38(1), pp. 122-146. https://doi.org/10.1111/ojoa.12159

Belarte, C. (2010) “Los individuos en el espacio doméstico en la protohistoria de Cataluña”, Arqueología espacial, 28, pp. 109-134.

Belarte, C. (2018) “Casas, familias, linajes, comunidades… el caso del mundo ibérico septentrional”, en Rodríguez Díaz, A., Pavón, I. y Duque, D.M. (eds.) Más allá de las casas. Familias, linajes y comunidades en la protohistoria peninsular. Cáceres: Universidad de Extremadura, pp. 111-138.

Celestino, S. y Cabrera, A. (2008) “El banquete privado y el banquete comunal en el santuario de Cancho Roano”, Cuadernos de Prehistoria de la Universidad de Granada, 18, pp. 189-215.

Clausell, G. (2002) Excavacions i objectes arqueològics del Torrelló d’Almassora (Castelló). Almassora: Museu Municipal d’Almassora.

DeMarrais, E., Castillo, L.J. y Earle, T. (1996) “Ideology, Materialization and Power Strategies”, Current Anthropology, 37(1), pp. 15-31. https://www.journals.uchicago.edu/doi/abs/10.1086/204472

Dietler, M. (1999) “Rituals of commensality and the politics of state formation in the princely societies of early Iron Age Europe”, en Ruby, P. (dir.) Les princes de la Protohistoire et l’émergence de l’état. Naples: Publications du Centre Jean Bérard, pp. 135-152.

Dietler, M. (2001) “Theorizing the Feast: Rituals of Consumption, Commensal Politics and Power in African Contexts”, en Dietler, M. y Hayden, B. (eds.) Feasts: Archaeological and Ethnographic Perspectives on Food, Politics, and Power. Washington D.C.-London: Smithsonian Institution Press, pp. 65-114.

Dietler, M. y Herbich, I. (2001) “Feasts and labor mobilization: dissecting a fundamental economic practice”, en Dietler, M. y Hayden, B. (eds.) Feasts: Archaeological and Ethnographic Perspectives on Food, Politics, and Power. Washington D.C.-London: Smithsonian Institution Press, pp. 240-264.

Diloli, J. (2021) “La Gessera de Caseres. 1914-2014”, Pyrenae, 52(1), pp. 253-281. https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/380427

Diloli, J., Bea, D. y Sardà, S. (2018) El Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta). L’arquitectura del poder a l’Ebre durant la protohistòria. Tarragona: Edicions Universitat Rovira i Virgili.

Errington, S. (1989) Meaning and Power in a Southeast Asian Realm. Princeton: Princeton University Press.

Esteban, C., Fatás, L., Romeo, F. y Chavarría, F. (2021) “El espacio ordenado: paisaje, orientaciones y astronomía en los albores de la época ibérica en Mazaleón (Teruel)”, Complutum, 32(1), pp. 97-115. https://doi.org/10.5209/cmpl.76450

Ferré, R., Cots, I., Diloli, J., Sardà, H., Prades, M., Bricio, L., Vilà, J. y Bea, D. (2016) “Intervencions arqueològiques al jaciment protohistòric dels Tossals (Aldover, Baix Ebre)”, Actes de les I Jornades d’Arqueologia de les Terres de l’Ebre. Tortosa: Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre. Departament de Cultura, pp. 284-297.

Font, L. (2016) La gestió dels recursos animals a la Catalunya meridional i de ponent durant la protohistòria (segles VII-I ane). Avaluació econòmica, política i social a partir de les restes de fauna, Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Accesible en: http://hdl.handle.net/10803/418810 (consultada: 12 septiembre 2023).

Font, L., Nadal, J., Moreno, I. y Garcia i Rubert, D. (2015) “Les restes d’origen animal del jaciment del primer ferro de S. Jaume (Alcanar, Montsià). Interpretació del sector 1 a través de l’estudi zooarqueològic”, Actes del XV Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: La transició Bronze Final-1a edat del Ferro en els Pirineus i territoris veïns. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, pp. 595-606.

Garcia i Rubert, D. (2005) El poblament del primer ferro a les terres del Sènia. Els assentaments de la Moleta del Remei, Sant Jaume, La Ferradura i la Cogula durant els segles VII i VI ane, Tesis doctoral inédita. Universitat de Barcelona.

Garcia i Rubert, D. (2011) “Nuevas aportaciones al estudio de los patrones de asentamiento en el nordeste de la Península Ibérica durante la Primera Edad del Hierro. El caso del Complejo Sant Jaume”, Trabajos de Prehistoria, 68(2), pp. 331-352. https://doi.org/10.3989/tp.2011.11073

Garcia i Rubert, D. (2015) “Jefes del Sénia. Sobre la emergencia de jefaturas durante la primera Edad del Hierro en el nordeste de la Península Ibérica”, Munibe Antropologia-Arkeologia, 66, pp. 223-243. http://doi.org/10.21630/maa.2015.66.12

Garcia i Rubert, D. y Moreno, I. (2009) “Un servei de vaixella procedent de l’assentament de la primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià)”, Citerior, 5, pp. 97-162.

Garcia i Rubert, D., Gracia, F. y Moreno, I. (2016) L’assentament de la primera edat del Ferro de Sant Jaume (Alcanar, Montsià). Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona.

Gillespie, S.D. (2000) “Lévi-Strauss: maison and société à maisons”, en Joyce, R.A. y Gillespie, S.D. (eds.) Beyond Kinship. Social and Material Reproduction in House Societies. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, pp. 22-52.

Gillespie, S.D. (2007) “When is a house?”, en Beck Jr., R.A. (ed.) The Durable House: House Society Models in Archaeology. Illinois: Southern Illinois University, pp. 22-50.

González-Ruibal, A. (2006) “House societies vs. kinship-based societies: an archaeological case from Iron Age Europe”, Journal of Anthropological Archaeology, 25(1), pp. 144-173. https://doi.org/10.1016/j.jaa.2005.09.002

González-Ruibal, A. y Ruiz-Gálvez, M. (2016) “House Societies in the Ancient Mediterranean (2000–500 BC)”, Journal of World Prehistory, 29(4), pp. 383-437. https://doi.org/10.1007/s10963-016-9098-8

Graells, R. y Sardà, S. (2009) “Respuestas materiales a estímulos ideológicos: instrumental de banquete en el noreste de la Península Ibérica (s. VII-VI aC)”, Bolletino di Archeologia On-line, XVII International Congress of Classic Archaeology. Roma 2008. Roma: Associazione Internazionale di Archeologia Classica, pp. 68-79. Accesible en: https://bollettinodiarcheologiaonline.beniculturali.it/wp-content/uploads/2021/10/8_Graells_Sarda.pdf (consultada: 12 agosto 2023).

Graells, R. y Sardà, S. (2011) “Residencias, élites y rituales en el bajo valle del Ebro durante los siglos VII-V aC: datos para una discusión”, en Quantin, F. (ed.) Recherches sur l’archéologie des espaces sacrés en Méditerranée Antique. Pau: Université de Pau et des Pays de l’Adour, pp. 151-188.

Halstead, P. y Issakidou, V. (2011) “Political cuisine: rituals of commensality in the neolithic and bronze age aegean”, en Aranda, G., Montón, S. y Sánchez Romero, M. (eds.) Guess Who’s Coming To Dinner: Feasting Rituals in the Prehistoric Societies of Europe and the Near East. Oxford: Oxbow Books, pp. 91-108.

Hastorf, C. (2008) “Food and Feasting, social and political aspects”, en D.M. Pearsall (ed.) Encyclopedia of Archaeology. London: Elsevier, pp. 1386-1395. https://doi.org/10.1016/B978-012373962-9.00113-8

Hayden, B. (2001) “Fabulous feasts: a prolegomenon to the importance of feasting”, en M. Dietler y B. Hayden (eds.) Feasts: Archaeological and Ethnographic Perspectives on Food, Politics, and Power. Washington D.C.-London: Smithsonian Institution Press, pp. 23-64.

Hayden, B. (2011) “Feasting and social dynamics in the epipaleolithic of the fertile crescent: an interpretive exercise”, en Aranda, G., Montón, S. y Sánchez Romero, M. (eds.) Guess Who’s Coming To Dinner: Feasting Rituals in the Prehistoric Societies of Europe and the Near East. Oxford: Oxbow Books, pp. 30-63.

Johnson, W. y Earle, T. (2000) The Evolution of Human Societies. From Foraging Group to Agrarian State. Redwood City: Stanford University Press.

Joyce, R. y Gillespie, S. (2000) Beyond kinship: social and material reproduction in house societies. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.

Kassabaum, M. (2019) “A Method for Conceptualizing and Classifying Feasting: Interpreting Communal Consumption in the Archaeological Record”, American Antiquity, 84(4), pp. 610-631. https://doi.org/10.1017/aaq.2019.47

Knapp, A. (1988) “Ideology, Archaeology and Polity”, Man, New Series, 23(1), pp. 133-163.

Lévi-Strauss, C. (1991) “Maison”, Dictionnaire de l’Ethnologie et de l’Anthropologie, Paris: Presses Universitaires de France, pp. 434-436.

Mancebo, J. (2000) “Análisis de los objetos metálicos en el periodo orientalizante y su conexión con el mundo fenicio. Los cuchillos afalcatados”, en Actas del IV Congreso Internacional de Estudios Fenicios y Púnicos. Cádiz: Universidad de Cádiz, pp. 1825-1834.

Mascort, M., Sanmartí, J. y Santacana, J. (1991) El jaciment protohistòric d’Aldovesta (Benifallet) i el comerç fenici a la Catalunya meridional. Tarragona: Diputació Provincial de Tarragona.

Miguel, E., Buxeda, J., Day, P.M. y Garcia i Rubert, D. (2023) “Phoenician Pottery in the Western Mediterranean: A New Perspective Based on the Early Iron Age (800–550 BC) Settlement of Sant Jaume (Alcanar, Catalonia)”, Applied Sciences, 13(6), pp. 1-29. https://doi.org/10.3390/app13063733

Moret, P. (2002) “Tossal Montañés y La Gessera: ¿residencias aristocráticas del Ibérico Antiguo en la cuenca media del Matarraña?”, I Jornades d’Arqueologia. Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretación. Tivissa: Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre-Ajuntament de Tivissa, pp. 89-110.

Moret, P., Benavente, J. y Gorgues, A. (2006) Íberos del Matarraña: investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite, Cretas y La Freseneda (Teruel) (= Āl-qanniš, 11). Alcañiz: Casa de Velázquez-Taller de Arqueología de Alcañiz.

Nadal, J. y Albizuri, S. (1999) “El Barranc de Gàfols (Ginestar, Tarragona) y Aldovesta (Benifallet, Tarragona): el estudio arqueozoológico como base de teorización sobre la dieta humana a principios de la Edad del Hierro y la complejidad económica en el curso bajo del Ebro”, Pyrenae, 30, pp. 207-221. https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/145045

Netting, R. (1977) Cultural Ecology. Meno Park: Waveland Press.

Noguera Guillén, J. (2006) Gènesi i evolució de l’estructura del poblament ibèric en el curs inferior del riu Ebre: la Ilercavònia septentrional. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Accesible en: https://www.tdx.cat/handle/10803/2599#page=1 (consultada: 12 septiembre 2023).

Oliver, A., Falomir, F., Aguilella, G., Carrión, Y., Forner, E., Medina, P., Mateu, R. y Pérez, G. (2021) El Puig de la Misericòrdia y los inicios de la arquitectura de prestigio en el Llano Litoral de Vinarós: un ámbito especializado en el edificio fortificado del Hierro Antiguo. Castelló: Diputació de Castelló.

Pérez Gutiérrez, M., Bea, D., Diloli, J. y Sardà, S. (2016) “Astronomy and the Power: The Singular Building of Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Tarragona)”, en Rappenglück, M.A., Rappenglück, B., Campion, N. y Silva, F. (eds.) Astronomy and Power: How Worlds Are Structured (= BAR International Series, 2794). Oxford: Archaeopress, pp. 285-293.

Pool, M.N. (2017) “La sociedad casa como modelo explicativo de la organización social, identitaria y política entre los mayas del periodo clásico. Evidencias y reflexiones”, Península, Vol. 12(1), pp. 95-117. https://doi.org/10.1016/j.pnsla.2017.01.005

Potter, J.M. (2000) “Pots, Parties, and Politics: Communal Feasting in the Ancient Southwest”, American Antiquity, 65(3), pp. 471-492.

Rafel, N. (2006) “Sobre el canvi en la Protohistòria. Un cas d’estudi: la primera edat del ferro com a fonament del món ibèric al Matarranya i l’Algars”, Arqueomeditarrània, 9, pp. 135-144.

Rafel, N., Garcia i Rubert, D. y Jornet, R. (2015) Nuevos datos sobre del poblamiento en la Cataluña meridional entre el siglo VII ane y época romana: el Coll del Moro de Gandesa (= Opúsculo Arqueológico, 9). Teruel: Seminario de Arqueología y Etnología Turolense.

Ramón, J. (1994-1996) “Las relaciones de Eivissa en época fenicia con las comunidades del Bronze Final y Hierro Antiguo de Catalunya”, Gala, 3-5, pp. 399-422.

Rappaport, R. (1987) Cerdos para los antepasados. El ritual en la ecología de un pueblo en Nueva Guinea. México D.F.: Siglo XXI.

Rodríguez González, E. y Celestino, S. (2019) “Primeras evidencias de un banquete: análisis arquitectónico y material de la estancia S-1 del yacimiento de Casas del Turuñuelo (Guareña, Badajoz)”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad Autónoma de Madrid, 45, pp. 179-202. https://doi.org/10.15366/cupauam2019.45.006

Rodríguez Díaz, A., Pavón, I. y Duque, D. (2020): “El tesoro de la Aliseda (Cáceres): una relectura”, Norba. Revista de Historia, 33, pp. 61-98. https://doi.org/10.17398/0213-375X.33.61

Ruiz Gálvez, M. (2018) “¿Sociedad de clase... o “Sociedad de Casa”? Reflexiones sobre la estructura social de los pueblos de la Edad del Hierro en la Península Ibérica”, en Rodríguez Díaz, A., Pavón, I. y Duque, D.M. (eds.) Más allá de las casas. Familias, linajes y comunidades en la protohistoria peninsular. Cáceres: Universidad de Extremadura, pp. 13-40.

Sanmartí, J. (2000) “Les relacions comercials en el món ibèric”, Saguntum-PLAV, Extra 3, pp. 311-328.

Sanmartí, J. (2004) “From local groups to early states: the development of complexity in protohistoric Catalonia”, Pyrenae, 35(1), pp. 7-41. https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/145115

Sanmartí, J. (2009) “Colonial Relations and Social Change in Iberia (Seventh to Third Centuries BC)”, en M. Dietler y C. López-Ruiz (eds.) Colonial encounters in ancient Iberia: Phoenician, Greek and indigenous. Chicago-London: University of Chicago Press, pp. 49-88.

Sanmartí, J. (2010) “Demografía y cambio socio-cultural: el caso de la Iberia septentrional”, Arqueología Espacial, 28, pp. 91-108.

Sanmartí, J., Belarte, M.C., Santacana, J., Asensio, D. y Noguera Guillén, J. (2000) L’assentament del bronze final i primera edat del ferro de Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre) (= Arqueomediterrània, 5). Barcelona: Universitat de Barcelona.

Sanmartí, J., Asensio, D., Belarte, C. y Noguera Guillén, J. (2009) “Comerç colonial, comensalitat i canvi social a la protohistòria de Catalunya”, Citerior, 5, pp. 219-238.

Sardà, S. (2008) “Servir el vino. Algunas observaciones sobre la adopción del oinochoe en el curso inferior del Ebro (s. VII-VI aC)”. Trabajos de Prehistoria, 65(2), pp. 95-115. https://doi.org/10.3989/tp.2008.08005

Sardà, S. (2010) Pràctiques de consum ritual al curs inferior de l’Ebre (s. VII-VI anE). Comensalitat, ideologia i canvi social, Tesis Doctoral. Universitat Rovira i Virgili. Accesible en: http://www.tdx.cat/TDX-1013110-161238 (consultada: 12 junio 2023).

Sardà, S. (2014) “Vasos fenicios y sus imitaciones en contextos rituales del nordeste de la Península Ibérica (ss. VII–VI a. C.)”, en Graells, R., Krueger, M., Sardà, S. y Sciortino, G. (eds.), El problema de las imitaciones en el Mediterráneo centro-occidental durante la protohistoria (= Iberia Archaeologica, 18). Tübingen: Deutsches Archäologisches Institut, pp. 131-148.

Sardà, S. (2020) “El olor del festín: perfumes y aromas litúrgicos en espacios domésticos y funerarios del NE de la Península Ibérica”, en Celestino, S. y Rodríguez González, E. (coords.) Un viaje entre el Oriente y el Occidente del Mediterráneo: IX Congreso Internacional de Estudios Fenicios y Púnicos, vol. IV (= MYTRA, Monografías y Trabajos de Arqueología, 5). Mérida: Instituto de Arqueología de Mérida, pp. 1829-1836.

Sardà, S., Fatás, L. y Graells, R. (2010) “Prácticas rituales, comensalidad e ideología en un espacio de transición. Las comunidades indígenas de la Terra Alta-Matarraña (s.VII-VI a.C.)”, en Burillo, F. (ed.) Ritos y Mitos, VI Simposio sobre celtíberos. Zaragoza: Centro de Estudios Celtibéricos de Segeda-Diputación Provincial de Zaragoza-Institución “Fernando el Católico”, pp. 351-361.

Sardà, S, Garcia i Rubert, D. y Moreno, I. (2016) “Feasting, Phoenician Trade and Dynamics of Social Change in Norheastern Iberia: Rituals of Commensality in the Early Iron Age Settlement of Sant Jaume (Alcanar, Catalunya)”, Journal of Mediterranean Archaeology, 29(1), pp. 37-60. https://doi.org/10.1558/jmea.v29i1.31012

Van der Veen, M. (2003) “When is food a luxury?”, World Archaeology, 34(3), pp. 405-427. https://doi.org/10.1080/0043824021000026422

Vives Ferrándiz, J. (2008) “Negotiating Colonial Encounters: Hybrid Practices and Consumption in Eastern Iberia (8th-6th BC centuries)”, Journal of Mediterranean Archaeology, 21(2), pp. 241-272. https://doi.org/10.1558/jmea.v21i2.241

Descargas

Publicado

2024-03-19

Cómo citar

Sardà Seuma, S. (2024) «Festines, casas y estrategias de poder durante la Primera Edad del Hierro en el bajo valle del Ebro (ss. VII-VI a.C.)», SPAL - Revista de Prehistoria y Arqueología, (33.1), pp. 89–112. doi: 10.12795/spal.2024.i33.04.

Número

Sección

Artículos
Recibido 2023-06-12
Aceptado 2024-01-25
Publicado 2024-03-19