Paisajes rurales y comunidades locales en el entorno de Emporion: dinámicas de ocupación, uso y gestión del territorio (siglos X-II a.C.)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.12795/spal.2023.i32.03

Palabras clave:

Arqueología del Paisaje, Asentamientos rurales, Paisajes coloniales, Colonización Griega, Edad del Hierro, Mundo Ibérico

Resumen

Los grupos humanos que ocuparon el entorno del paleoestuario emporitano durante la Edad del Hierro han sido tradicionalmente marginalizados y convertidos en actores históricos pasivos. El énfasis en su papel como proveedores también ha llevado a que la investigación arqueológica se centre demasiado en sus cultivos y en la forma en que almacenaban los excedentes alimentarios. Combinando diferentes métodos de análisis arqueológico, una serie de actuaciones realizadas en extensas áreas de Muntanya Rodona, Vilanera y Les Corts han aportado nuevas evidencias que permiten dibujar una imagen más rica y compleja sobre las dinámicas que experimentaron los paisajes rurales situados en el entorno de Emporion a lo largo del I milenio a.C. Los datos obtenidos sugieren algunas hipótesis que, aunque son preliminares, permiten ir más allá de la visión excesivamente simplista centrada en los conceptos de chora y jerarquía territorial que, tradicionalmente, han configurado la percepción de los análisis de estos contextos. Este trabajo también analiza los procesos de transformación que tuvieron lugar en esta zona desde una perspectiva de larga duración, examinando así los cambios y pervivencias que influyeron en las estrategias de ocupación y explotación que implementaron diversos grupos humanos establecidos en esta zona.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas

Cargando métricas ...

Citas

Agustí, B., Codina, D., Dehesa, R., Llinàs, J. Merino, J., Moltanbán, C. y Vargas, A. (2002) “Excavacions arqueològiques a Vilanera, L’Escala”, Sisenes jornades d’Arqueologia de les comarques gironines. Sant Joan de les Abadeses: Generalitat de Catalunya, Universitat de Girona, pp. 161-166.

Agustí, B., Codina, D., Dehesa, R., Llinàs, J., Merino, J., Montalban, C. y Vargas, A. (2004) “Excavacions arqueològiques a Vilanera (L’Escala, Alt Empordà)”, Tribuna d’Arqueologia, 2000-2001, pp. 99-114.

Alcock, S. y Rempel, J. (2006) “The more unusual dots on the map: ‘special-purpose’ sites and the texture of landscape”, en Guldager Bilde, P. y Stolba, V. (eds.) Surveying the Greek chora: the Black Sea region in a comparative perspective. Aarhus: Aarhus University Press, pp. 27-46.

Almagro, M. (1950) “Una necrópolis de Campos de Urnas en Ampurias: El cementerio Parrallí”, Archivo Español de Arqueología, 78, pp. 39-71.

Almagro, M. (1951) “El recinto sepulcral romano tardío de El Castellet de Ampurias”, Archivo Español de Arqueología, 83-84, pp. 99-116.

Almagro, M. (1955) Las necrópolis de Ampurias, vol. II. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona.

Aquilué, X., Castanyer, P., Santos, M. y Tremoleda, Q. (2002) “Nuevos datos acerca del hábitat arcaico de la Palaia Polis de Emporion”, Pallas, 58, pp. 301-327.

Aquilué, X., Castanyer, P., Santos, M. y Tremoleda, Q. (2012) “El paisatge funerari en el territori d’Empúries, entre el bronze final i la primera edat del ferro”, en Rovira, N., López-Cachero, F. J. y Maziere, F. (eds.) Les necròpolis d’incineració entre l’Ebre i el Tíber (segles IX-VI a.C.). Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 75-90.

Asensio, D. (2015) “El poblament rural en les comunitats ibèriques del nord-est de la Península Ibèrica entre els segles VI i III aC.”, Documents d’Archéologie Méridionale, 36 (2013), pp. 321-37.

Asensio, D. (2002) “Àmfores importades, comerç i economia entre els pobles ibèrics de la costa catalana (segles VI-II aC): un exercici de quantificació aplicada”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 11-12, pp. 67-86.

Asensio, D. y Pons, E. (2015) “Características, evolución y particularidades del poblamiento indígena en el área de colonización griega del Ampurdán”, en Roure, R. (dir.) Contacts et acculturations en Méditerranée occidentale: Hommages à Michel Bats. Aix-en-Provence: Publications du Centre Camille Jullian, pp. 219-227. http://doi.org/10.4000/books.pccj.1768

Belarte, M.C., Canela, J., Morer, J., Cuscó, O., Ocaña, M., Euba, I. y Valenzuela-Lamas, S. (2021) “Rural Settlement in Iron Age Cessetania (Northeastern Iberian Peninsula): Characteristics and Socioeconomic Role”, Journal of Mediterranean Archaeology, 34(2), pp. 225-251. http://doi.org/10.1558/jma.21980

Burch, J., Casas, J. y Castanyer, P. (eds.) (2013) L’Alt Imperi al nord-est del Conventus Tarraconensis: una visió de conjunt. Girona: Universitar de Girona.

Buxó, R. (2004) “El món colonial i l’agricultura: les arqueobotàniques”, en Buxó, R. (coord.) Eines i feines del camp a Catalunya: l’estudi de l’agricultura a través de l’arqueologia. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 70-71.

Casas, J. (2010) “Prensas para la elaboración de aceite en el establecimiento rural ibérico de Saus (Gerona): notas sobre la explotación del campo en el territorio de Emporion”, Archivo Español de Arqueología, 83, pp. 67-84. http://doi.org/10.3989/aespa.083.010.004

Casas, J. (2019) “La casa ibèrica. Estructura, materials i tècnica de construcció”, La Punxa, 57, pp. 50-57.

Casas, J., Nolla, J. y Soler, V. (2010) “Les sitges ibèriques del Camp de l’Ylla (Viladamat, Alt Empordà)”, Cypsela, 18, pp. 223-242.

Casas, J., Nolla, J.M. y Soler, V. (2013) “L’Olivet d’en Pujol (Viladamat, Alt Empordà): anàlisi global d’un jaciment extraordinari”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 54, pp. 263-296.

Casas, J. y Soler, V. (2012) “Elements decoratius d’un edifici de la Primera Edat del Ferro a Mas Gusó (Bellcaire d’Empordà)”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 22, pp. 119-142

Casas, J. y Soler, V. (2016) Mas Gusó. Evolución de un asentamiento rural en el territorio de Ampurias: Del Neolítico Final a época ibèrica. Oxford: BAR Publishing.

Castanyer, P., Esteba, Q., Pons, E., Santos, M. y Tremoleda, J. (1999) “L’assentament indígena de la primera edat del ferro”, en Aquilué, X. (ed.), Intervencions arqueològiques a Sant Martí d’Empúries (1994-1996). De l’assentament precolonial a l’Empúries actual. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 103-215.

Castanyer, P., Santos, M. y Tremoleda, Q. (2016) “Darreres recerques sobre la gènesi de l’enclavament grec d’Emporion”, Empúries, 56, pp. 55-73. Accesible en https://raco.cat/index.php/Empuries/article/view/327073 (consultado el 27 02 2023).

Castanyer, P., Santos, M., Tremoleda, Q., Sala, R., Ortiz, H., Julià, R., Montaner, J. y Riera, S. (2021) “New information about the Santa Margarida sector in Empúries based on archaeological excavation, geophysical prospection and the sedimentary register”, Journal of Mediterranean Geography, 133, pp. 43-52. http://doi.org/10.4000/mediterranee.13152

Codina, D. y Pullia, M.F. (2019) “Intervenció arqueològica a la necròpolis de Vilanera, L’Escala, Alt Empordà 2016-2017”, Catorzenes jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona. Caldes de Malavella: Generalitat de Catalunya, Universitat de Girona, , pp. 89-95

Codina, D., Dehesa, R., Llinàs, J., Merino, J., Montalbán, C. y Vargas, A. (2000) “Prospeccions i excavacions arqueològiques en el sector afectat pel projecte de construcció d’un camp de golf a Vilanera (l’Escala, Alt Empordà)”, V Jornades d‘Arqueologia de les comarques de Girona, pp. 57-59.

Criado, F. (1993) “Límites y posibilidades de la arqueología del paisaje”, SPAL. Prehistoria y Arqueología, 2, pp. 9-55. http://dx.doi.org/10.12795/spal.1993.i2.01

De Haas, T. (2012) “Beyond dots on the map: intensive survey data and the interpretation of small sites and off-site distributions”, Journal of Roman Archaeology, 88, pp. 55-79.

Delgado, A. (2018) “Dinámicas económicas y grupos domésticos en áreas de contacto del suroeste ibérico (siglos X-VIII a. C.): una perspectiva “desde abajo””, en Rodríguez, I. y Duque, D.N. (eds.) Más allá de las casas familias, linajes y comunidades en la protohistoria peninsular. Cáceres: Universidad de Extremadura, pp. 141-170.

Delgado, A., Ferrer, M., Sala, R., Rodríguez, P., Ortiz-Quintana, H., Rivera-Hernández, A., Marín Muñoz, L., Calvo, J. y González, M. (2020a) “Intervencions arqueològiques a la Muntanya Rodona i el Camp dels Pilans (l’Escala, Alt Empordà)”, Quinzenes jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona. Girona: Documenta Universitaria, , pp. 93-97.

Delgado, A., Ferrer, M., Santos, M. (2020b) “¿Dualidad étnica o heterogeneidad social? Equipos cerámicos y prácticas cotidianas en la Neápolis de Emporion, c. 425-375 a.C.”, Zephyrus, 85, pp. 79-108. http://doi.org/10.14201/zephyrus20208579108

Dietler, M. (2010) Archaeologies of Colonialism. Consumption, Entanglement, and Violence in Ancient Mediterranean France. Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press.

Domínguez, A.J. (1987) “La función económica de la ciudad griega de Emporion”, en Padró, J. (ed.) Protohistòria catalana: 6è Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 7-9 de desembre 1984. Puigcerdà: Cymys per a l’Institut d’Estudis Ceretans, pp. 193-199.

Ejarque, A., Julià, R., Castanyer, P., Orengo, H.A., Palet, J.M. y Riera, S. (2022) “Landscape footprints of peopling and colonisation from the Late Bronze Age to Antiquity in the coastal hinterland of Emporion-Emporiae, NE Iberia”, The Holocene, 32(4), pp. 280-296. http://doi.org/10.1177/09596836211066597

Gailledrat, E. (2021) “From household to cities: habitats and societies in southern France during the Early Iron Age”, en Gleba, M., Marín-Aguilera, B. y Dimova, B. (eds.) Making cities. Economies of production and urbanization in Mediterranean Europe, 1000-500 BC. Cambridge: McDonald Institute for Archaeological Research, pp. 345-365. http://doi.org/10.17863/CAM.76133

González, M. (2020) “Food Storage among the Iberians of the Late Iron Age Northwest Mediterranean (ca. 225–50 BC)”, Journal of Mediterranean Archaeology, 32(2), pp. 149-172. http://doi.org/10.1558/jma.40578

González, M. (2022) “Producción y almacenaje de cereales en el noreste peninsular en época ibérica: algunos aspectos metodológicos y problemas de interpretación”, Archivo Español de Arqueología, 95, e18. http://doi.org/10.3989/aespa.095.022.18

Gracia, F. (1995) “Producción y comercio de cereal en el N.E. de la península ibérica entre los siglos VI-II A.C.”, Pyrenae, 26, pp. 91-113.

Grau, I. (2002) La organización del territorio en el área central de la Contestania Ibérica. Alicante: Publicaciones de la Universidad de Alicante.

Grau, I. (2014) “The Iron Age landscape of Alcoi Valley, eastern Iberia: agricultural intensification and sociopolitical dynamics”, Journal of Field Archaeology, 39: 124-33. http://doi.org/10.1179/0093469014Z.00000000078

Grau, I. (2016) “Forging communities: coalitions, identity symbols and ritual practices in Iron Age Eastern Iberia”, World Archaeology, 48, pp. 110-124. http://doi.org/10.1080/00438243.2015.1086671

Grau, I. (2017) “Tecnologies geoespacials aplicades a l’arqueologia del paisatge”, en Frías, C., Castillejo, C. y López Mira, J.A. (eds.), Nuevas tecnologías aplicades a la Gestión Turística del Patrimonio Arqueológico. Alicante: Ayuntamiento de l’Alfàs del Pi, pp. 128-139.

Grau, I. y Sarabia-Bautista, J. (2022) “Multiscaled Archaeological Survey in Eastern Iberia: Ancient Settlement Dynamics, Agrarian Practices, and Rural Landscapes”, Journal of Field Archaeology, 47(7), pp. 471-485. http://doi.org/10.1080/00934690.2022.2099614

Hamerow, H.F. (1991) “Settlement mobility and the ‘Middle Saxon Shift’: rural settlements and settlement patterns in Anglo-Saxon England”, Anglo-Saxon England, 20, pp. 1-17.

Hamerow, H.F. (2012) Rural settlements and society in Anglo-Saxon England. Oxford: Oxford University Press. http://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199203253.001.0001

Herbich, I. y Dietler, M. (2009) “Domestic Space, Social Life and Settlement Biography: Theoretical: Reflections from the Ethnography of a Rural African Landscape”, en Belarte, M.C. (ed.) L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (1er mil·leni aC): actes de la IV Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell. Barcelona: Universitat de Barcelona; Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, pp. 11-23.

Kearns, C. y Georgiadou, A. (2021) “Rural Complexities: Comparative Investigations at Small Iron Age Sites in South-Central Cyprus”, Journal of Field Archaeology, 46(7), pp. 461-479. http://doi.org/10.1080/00934690.2021.1928426

Kistler, E. (2020) “The Late Archaic House at Monte Iato: Greek-style Architecture, Ritual Abandonment and Politics of Indigeneity in Western Sicily (500–460/50 BC)”, Ancient West & East, 19, pp. 43-78. http://doi.org/10.2143/AWE.19.0.3288558

Mayoral, V. y Sevillano, L. (2014) “Prospección, paisaje y el “gran cuadro” de la historia agraria: una revisión crítica y algunas propuestas”, Comechingonia. Revista de arqueología, 17(2), pp. 31-56. http://doi.org/10.37603/2250.7728.v17.n2.18190

Mazière, F., y Ropiot, V. (eds.) (2015) L’habitat rural dans le sud de la France (VIe-IIIe s. av. J.-C.): actualité de la recherche. Actes de la table-ronde d’Elne (novembre 2013). Lattes: ADAM éditions. http://doi.org/10.4000/dam.2311

Montaner, J., Julià, R., Castanyer, P., Tremoleda, J., Santos, M., Riera, S. y Solà, J. (2014) “El paleopaisatge fluvio-estuari d’Empúries”, Estudis del Baix Empordà, 33, pp. 11-53. Accesible en https://raco.cat/index.php/EBE/article/view/285211 (consultado el 27 02 2023).

Molist, M., Bach, A., Gironès, I., Codina, D., Pullia, F. y Santos, M. (2022) “Noves aportacions del conjunt megalític de Vilanera (l’Escala, Alt Empordà): Estudiant el neolític antic i mitjà a la desembocadura del Ter”, Setzenes jornades d’Arqueologia de les comarques de Girona. Empúries: Generalitat de Catalunya, , pp. 62-65.

Öhlinger, B., Kistler, E., Wimmer, B., Irovec, R., Dauth, T., Weissengruber, G. y Forstenpointner, G. (2019) “Monte Iato: negotiating indigeneity in an archaic contact zone in the interior of western Sicily”, en Booms, D. y Higgs, P.J. (eds.) Sicily: heritage of the world. London: British Museum Research Publications, pp. 7-17.

Palet, J.M., Ejarque, A., Romeu, O., Hector, A., Julià, R., Marco, J., Riera, S., Garcia, A. y Montaner, J. (2014) “Landscape dynamics and territorial organization in the Empordà littoral plain (North-Eastern Catalonia) from the Antiquity to the Medieval period: an integrated landscape analysis”, en Álvarez, J.M., Nogales, T. y Rodà, I. (eds.) Centro y Periferia en el mundo clásico: Actas del XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica. Mérida: Museo Nacional de Arte Romano, pp. 311-315.

Palet, J.M., Garcia, A., Rodrigo, E., Orengo, H.A. y Ortega, M.J. (2021) “Structuration et occupation de la plaine littorale d’Empúries dans l’Antiquité: espaces agraires et réseaux centuriés”, Méditerranée: Journal of Mediterranean Geography, 133, pp. 27-41. http://doi.org/10.4000/mediterranee.13085

Parcero, C. y Fábrega, P. (2006) “Diseño metodológico para el análisis locacional de asentamientos a través de un SIG de base ‘raster’”, en Grau, I. (ed.) La aplicación de los SIG en la Arqueologia del paisaje. Alicante: Publicaciones Universidad de Alicante, pp. 69-89.

Piñero, D. (1978) “Un túmulo funerario en l’Escala”, Butlletí de l’Associació Arqueològica de Girona, 1, pp. 10-12.

Piñero, D., Bofarull, B. y Garriga, P. (1983) “Introducció a l’estudi del mapa arqueològic del terme d’Albons”, Estudis del Baix Empordà, 2, pp. 29-40.

Plana-Mallart, R. (1994) La Chora d’Emporion. Paysage et structures agraires dans le Nord-Est catalan à la période pré-romaine. Besançon: Université de Franche-Comté.

Plana-Mallart, R. y Martín, A. (2002) “Le territoire ibérique: structure du peuplement et organisation territoriale, quelques exemples”, en Garcia D. y Verdin, F. (eds.), Territoires celtiques. Espaces ethniques et territoires des agglomérations protohistoriques d’Europe occidentale: actes du XXIVe colloque international de l’AFEAF. Paris: Errance, pp. 18-29.

Plana-Mallart, R. y Martín, A. (2012) “El paisatge periurbà de l’oppidum d’Ullastret: una nova imatge de la morfologia i del funcionament d’una ciutat ibèrica”, en Belarte, M.C. y Plana-Mallart, R. (eds.), El paisatge periurbà a la Mediterrània occidental durant la protohistòria i l’antiguitat. Tarragona: ICAC, pp. 123-148.

Pons, E. (1976-1978) “Un grup diferenciat de Camps d’urnes”, en Els Pobles Prerromans del Pirineu, 2n Col·loqui de Puigcerdà. Puigcerdà: Publicacions de l’Institut d’Estudis Ceretans, pp. 57-68.

Pons, E. (1996) “Última etapa de l’edat del bronze a l’Empordà (850-700 aC): una relació del grup empordanès amb la població mailhaciana. Estat de la qüestió”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 36, pp. 235-258.

Pons, E., Asensio, D., Fuertes, M. y Bouso, M. (2010) ”El yacimiento del Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà, Girona): un núcleo indígena en la órbita de la colonia focea de Emporion”, en Tréziny, H. (ed.) Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire. Aix-en-Provence: Éditions Errance, pp. 105-118. http://doi.org/10.4000/books.pccj.152

Ropiot, V., Berranger, M., Gaillard, C., Newman, C., Schaal, C., Fluzin, P., y Lagarde-Ramora, C. (2011) “Un établissement rural à vocation agricole et métallurgique de la fin du premier âge du Fer à Carcassonne (Aude): Le site de Christol”, Gallia, 68 (2), pp. 47-82. Accesible en https://hal-univ-tlse2.archives-ouvertes.fr/hal-01953615 (consultado el 26 02 2023).

Roppa, A. y Van Dommelen, P. (2012) “Rural settlement and land-use in Punic and Roman Republican Sardinia”, Journal of Roman Archaeology, 25, pp. 49-68. http://doi.org/10.1017/S1047759400001136

Ruiz de Arbulo, J. (1992) “Emporion. Ciudad y territorio (s. VI-I aC). Algunas reflexiones preliminares”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 2, pp. 59-74.

Sanmartí, E. (1993) “Els ibers a Emporion (segles VI-IlI a.C.)”, Laietania, 8, pp. 85-103.

Sanmartí, J. (2004) “From local groups to early states: the development of complexity in protohistoric Catalonia”, Pyrenae, 35(1), pp. 7-42. Accesible en: http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/24181/1/523597.pdf (consultado el 26 02 2023).

Sanmartí, J. (2009) “Colonial Relations and Social Change in Iberia (Seventh to Third Centuries BC)”, en Dietler, M. y López-Ruiz, C. (eds.), Colonial encounters in ancient Iberia: Phoenician, Greek and indigenous. Chicago, London: The University of Chicago Press, pp. 49-88. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226148489.003.0002

Sanmartí, J., Asensio, D. y Jornet, R. (2021) “Urbanization and early state formation: elite control over manufacture in Iberia (seventh to third century BC)”, en Gleba, M., Marín-Aguilera, B. y Dimova, B. (eds.), Making cities: economies of production and urbanization in Mediterranean Europe, 1000-500 B.C. Cambridge: McDonald Institute for Archaeological Research, pp. 367-384. http://doi.org/10.17863/CAM.76133

Santiago, R.A. (1994) “El texto de Estrabón en torno a Emporion a la luz de los nuevos descubrimientos arqueológicos y epigráficos”, Emerita, 62, pp. 61-74.

Smith, A.T. (2003) The political landscape: Constellations of authority in early complex polities. Los Angeles: University of California Press.

Soler, V y Casas, J. (2020) “L’assentament rural ibèric de Les Cabanes (Vilaür, Alt Empordà)”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 51, pp. 195-220. Accesible en https://raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/377484 (consultado el 26 02 2023).

Van Dommelen, P. y Gómez Bellard, C. (eds.) (2008) Rural landscapes of the Punic world. Londres: Equinox.

Van Leusen, M., Pizziolo, G. y Sarti, L. (eds.) (2011) Hidden Landscapes of Mediterranean Europe. Cultural and methodological biases in pre- and protohistoric landscape studies. Oxford: Archaeopress.

Van Valkenburgh, P. y Osborne, J. F. (2013) “Home Turf: Archaeology, Territoriality, and Politics”, Archaeological Papers of the American Anthropological Association, 22, pp. 1-27. http://doi.org/10.1111/apaa.12000

Descargas

Publicado

2023-03-27

Cómo citar

Delgado Hervás, A., González Vázquez, M. ., Rivera-Hernández, A., Marín Muñoz, L., Ferrer Martín, M. y Calvo Cortés, J. (2023) «Paisajes rurales y comunidades locales en el entorno de Emporion: dinámicas de ocupación, uso y gestión del territorio (siglos X-II a.C.)», SPAL - Revista de Prehistoria y Arqueología, (32.1), pp. 77–109. doi: 10.12795/spal.2023.i32.03.

Número

Sección

Artículos