Muros, turres, portas faciendas coeravit. Remarks on the chronology of the foundation of Barcino

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.12795/spal.2022.i31.12

Palabras clave:

Augusto, Barcelona, Colonia romana, Hispania, Fundación cesariana

Resumen

Las investigaciones recientes han acrecentado de forma significativa nuestro conocimiento sobre la fundación de la ciudad romana de Barcino (Barcelona, España). Sin embargo, mientras que los últimos estudios ofrecen una serie de evidencias lo suficientemente claras como para situar la fundación de la ciudad en época tardorepublicana, la historiografía continúa atribuyendo una cronología augustea a la fundación de la colonia (que se fija en torno al 10 a.C.). En este trabajo se analiza una serie de viejas y nuevas fuentes literarias, epigráficas, topográficas, arquitectónicas y arqueológicas, para recuperar la hipótesis de la cronología cesariana de la fundación de la ciudad (en torno al 45-44 a.e.) que fue mayoritariamente aceptada desde mediados del siglo XIX hasta finales de la década de los 70. Con ello se pretende extraer una serie de conclusiones históricas generales sobre el proceso de romanización de Cataluña.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas

Cargando métricas ...

Biografía del autor/a

Valentino Gasparini, Universidad Carlos III de Madrid

Departamento de Humanidades: Historia, Geografía y Arte

José Carlos López Gómez, Universidad Carlos III de Madrid

Departamento de Humanidades: Historia, Geografía y Arte

Citas

Abascal, J. M. (2002) “La fecha de la promoción colonial de Carthago Nova y sus repercusiones edilicias”, Mastia, 1, pp. 21-44.

Abascal, J. M. (2004) “Colonia Iulia Ilici Augusta”, in L. Abad and M. S. Hernández (eds.) Iberia, Hispania, Spania. Una mirada desde Ilici. Alicante: Asociación Española de Museólogos, pp. 79-94.

Abascal, J. M. (2006) “Los tres viajes de Augusto a Hispania y su relación con la promoción jurídica de ciudades”, Iberia, 9, pp. 63-78.

Abascal J. M. and Ramallo, S. F. (1997) La ciudad de Carthago Nova: la documentación epigráfica. Murcia: Universidad de Murcia.

Alföldy, G. (2003) “Administración, urbanización, vida pública y orden social”, in J. M. Abascal and L. Abad (eds.) Las ciudades y los campos de Alicante en época romana, Canelobre, 48. Alicante: Diputación Provincial de Alicante, pp. 35-57.

Almagro, M., Serra, J. and Colominas, J. (1945) Carta Arqueológica de España. Madrid: Instituto de Estudios Turolenses.

Amela, L. (2013) “Sobre el origen de la Colonia C. Ilici Augusta. Una nota”, ARSE, 47, pp. 125-138.

Amela, L. (2017) “(Dertosa) Hibera Iulia Ilercavonia en época de Augusto”, Acta Numismática, 47, pp. 81-91.

Balil, A. (1955-1956) “La exedra romana de Montjuich (Barcelona)”, Ampurias, 17-18, pp. 273-276.

Balil, A. (1964) Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino. Madrid: Instituto Español de Arqueología, CSIC.

Beltrán, J. (2010) “Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de nuevas aportaciones de la arqueología”, in Arqueología patrimonio y desarrollo urbano. Problemática y soluciones. Girona: Ajuntament de Girona, pp. 31-50.

Beltrán, J. (2015a) “Barcino, la topografía de una fundación augustea”, in J. López Vilar (ed.) Tarraco Biennal. Actes. 2on Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic: August i les províncies occidentals: 2000 aniversari de la mort d’August, Tarragona, 26-29 de noviembre de 2014, Vol. I. Tarragona: Fundació Privada Mutua Catalana, pp. 207-216.

Beltrán, J. (2015b) “Novetats sobre el fòrum de Barcino: la curia i altres edificis publics”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 11, pp. 126-146.

Berlanga, M. (1903-1904) “Comunicaciones”, Revista de la Asociación Artístico Arqueología Barcelonesa, 4, pp. 114-16.

Berni P. and Carreras, C. (2001) “El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques”, Faventia, 23.1, pp. 103-129.

Bonneville, J. N. (1978) “Aux origines de Barcino romaine (Barcelone)”, Revue des Études Anciennes, 80, pp. 37-71.

Bonneville, J. N. (1982) “Les inscriptions impériales de Barcino (Barcelona), un reflet de l’histoire de la colonie”, in Homenaje a Sáenz de Buruaga (Madrid 1982). Badajoz: Institución Cultural Pedro de Valencia, pp. 365-388.

Canto, A. (1990) “Las tres fundaciones de Augusta Emerita”, in W. Trillmich and P. Zanker (eds.) Stadtbild und Ideologie. Die monumentalisierung hispanischer Städte zwischen Republik und Kaiserzeit. Munich: Verlag der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, pp. 289-298.

Canto, A. (2007): https://www.celtiberia.net/es/biblioteca/?id=1597 (November 5th 2019).

Castillo, C. (1988) “La tribu Galeria en Hispania: ciudades y ciudadanos”, in J. González and J. Arce (eds.) Estudios sobre la Tabula Siariensis. Madrid: CSIC, pp. 233-244.

D’Encarnação, J. (1988) “Inscrição Monumental de Pax Ivlia”, Ficheiro Epigráfico, 29, pp. 3-6.

De Bofarull, A. (1855) Guía-Cicerone de Barcelona. Barcelona: Nabu.

Díaz Ariño, B. (2008a) Epigrafía latina republicana de Hispania, Col.leció Instrumenta, 26. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Díaz Ariño, B. (2008b) “Las murallas romanas de Cartagena en la segunda mitad del siglo I a.e.”, Zephyrus, 66, pp. 225-34.

Domingo, J., Garrido, A. and Mar, R. (2011) “Talleres y modelos decorativos en la arquitectura de la Tarraconense en torno al cambio de Era: el caso de Barcino, Tarraco y Auso,” in T. Nogales and I. Rodà (eds.) Roma y las provincias. Modelo y difusión. XI Coloquio Internacional de Arte Romano Provincial. Roma: L’Erma di Bretschneider, pp. 851-862.

Durán y Sanpere, A. (1945) “Noticias de Excavaciones. Bajada de la Canonja y calle de los Condes”. Divulgación Histórica, 1, pp. 23-24.

Durán y Sanpere, A. (1959) “Novetats a la muralla romana de Barcelona”, Germinabit, 60, pp. 20-21.

Faria, A. M. (1992) “Cidades e moedas hispano-romanas. Anotaçôes a «Roman Provincial Coinage» I”, Arqueologia (Porto), 22, pp. 33-37.

Fasolini, D. (2012) Le tribù romane della Hispania Tarraconensis. L’ascrizione tribale dei cittadini romani nelle testimonianze epigrafiche. Milan: Vita e pensiero.

Fita, F. (1876) “Antiguas murallas de Barcelona”, Revista Histórica, 3.21, pp. 4-5.

Fita, F. (1903a) “Monumentos romanos de San Juan de Camba, Córdoba, Linares, Vilches, Cartagena, Barcelona y Tarrasa”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 42, pp. 446-461.

Fita, F. (1903b) “Barcelona romana. Su primer periodo histórico”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 42, pp. 481-483.

Flórez, M. and Rodà, I. (2014) “Las vías romanas en Cataluña: el caso del Vallès Oriental (Barcelona)”, in E. Boube, A. Bouet and C. Fabien (eds.) De Rome à Lugdunum des Convènes. Bordeaux: Aquitania, pp. 247-262.

Garrido, A. (2011) Arquitectura y urbanismo de Barcino en época alto imperial: la decoración arquitectónica de edificios públicos y privados. PhD Diss. Univ. Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. Link access https://ddd.uab.cat/record/127276 (last consulted on February 5th 2021).

Gimeno, F. (1950) Aportación al estudio de las monedas de Laie. Barcelona : Imp. Casa Provincial de Caridad.

Gómez-Pantoja, J. (2000) “Legio IIII Macedonica”, in J. Le Bohec and C. Wolff (eds.) Les légions de Rome sous le Haut-Empire. Actes du congrès de Lyon (17-19 septembre 1998). Paris: Boccard, pp. 105-117.

González Román, C. (2011) “Colonia Iulia Gemella Acci (Guadix, Granada)”, in J. González and J. C. Saquete (eds.) Colonias de César y Augusto en la Andalucía romana. Roma: L’Erma di Bretschneider, pp. 297-331.

Granados, J. O. (1984a) “La primera fortificación de la colonia de Barcino”, in Papers in Iberian Archaeology, BAR International Series, 193.1. Oxford: BAR, pp. 267-319.

Granados, J. O. (1984b) “Los primeros pobladores del Pla”, in El Pla de Barcelona i la seva història. Actes del I Congrés d’Història del Pla de Barcelona. Barcelona: Edicions de la Magrana, pp. 67-82.

Granados, J. O. (1989-1990) “La colònia Bàrcino: origen i estructura d’una colònia augustea”, in Història urbana del Pla de Barcelona: Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona celebrat a l’Institut Municipal d’Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pp. 59-95.

Granados, J. O. (1991) “Estructura urbana de la ciutat romana”, in J. Sobrequés (ed.) Història de Barcelona 1. La ciutat antiga. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Ajuntament de Barcelona, pp. 141-201.

Granados, J. O. (1996-1997) “La muralla de Barcino a la llum de les darreres descobertes”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 38, pp. 1613-1638.

Granados, J. O., Mazaira, L., Miró, M.T., Rovira, C. and Salgot, D. (1986) “Montjuïc dins el context del mon ibèric laietà antic”, in Protohistòria catalana: 6è Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (7-9 de desembre de 1984). Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, pp. 211-218.

Gregori, G. L. and Nonnis, D. (2013) “Il contributo dell’epigrafia allo studio delle cinte murarie dell’Italia republicana”, Scienze dell’Antichità, 19, 2-3, pp. 491-524.

Guitart, J. (2006) “Iluro, Baetulo, Iesso, and the establishment of the Roman town model in Catalunya”, in Early Roman Towns in Hispania Tarraconensis, JRA, Supp. 62. Portsmouth: JRA, pp. 51-61.

Guitart, J. and Padrós, P. (1990) “Baetulo, cronología y significación de sus monumentos,” in W. Trillmimch and P. Zanjer (eds.) Stadtbild und Ideologie die onumentalisierung hispanischer Städte zwischen Republik und Kaiserzeit: Kolloquium in Madrid vom 19. bis 23. Oktober 1987. Munich: Verlag der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, pp. 165-178.

Guiunta, F. (1988) Punica Barcino. La fondazione di Barcelona. Barcelona: Sezione di Studi Storici.

Gurt, J.M. and Rodà, I. (2005) “El pont del diable. El monumento romano dentro de la política territorial augustea”, Archivo Español de Arqueología, 78, pp. 147-165.

Gutiérrez, M.A. (1991) “El templo romano de Barcino. Análisis de la decoración arquitectónica”, in Templos romanos de Hispania, Cuadernos de Arquitectura romana, 1. Murcia: Universidad de Murcia, pp. 95-105.

Jouffroy, H. (1986) La construction publique en Italie et dans l’Afrique romaine. Strasbourg: AECR.

Mar, R., Garrido, A. and Beltrán-Caballero, J.A. (2012) “Barcino y el urbanismo provincial romano”, in R. Grau (ed.) Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana, Barcelona Quaderns d’Història, 18. Barcelona: Arxiu Historic de la Ciutat, pp. 61-112.

Mariner, S. (1964) “Les cognomina de Barcino à la lumière d’une inscription de Caracalla récemment découverte”, in Akte des IV internationalen Kongresses für griechische und lateinische Epigraphik. Wien: Hermann Bühlaus Nachs, pp. 234-238.

Mariner, S. (1975) “La Barcelona romana a través de su municipio”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, 16, pp. 185-197.

Mayer, M. (1975) “Punica Barcino”, Latina et Graeca, 6, pp. 45-54.

Mayer, M. (1991) “El nom de Barcelona,” in J. Sobrequés (ed.) Història de Barcelona. 1. La ciutat antiga. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Ajuntament de Barcelona, pp. 297-308.

Mayer, M. (2005) “La sociedad romana barcinonense a través de la epigrafía”, in M. G. Angelli and A. Donati (eds.) Il cittadino, lo straniero, il barbaro, fra integrazione ed emarginazione nell’antichità. Atti del I Incontro Internazionale di Storia Antica (Genova 22-24 maggio 2003). Roma: L’Erma di Bretschneider, pp. 273-282.

Mayer, M. and Rodà, I. (1986) “La epigrafía republicana en Cataluña. Su reflejo en la red viaria,” in Epigrafía Hispanica en época republicana. Zaragoza: Instituto Fernando el Católico, pp. 157-169.

Mayer, M. and Rodà, I. (1991) “La romanització de Catalunya. Algunes qüestions”, in VI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 1984. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, pp. 339-351.

Miró, J. (1988) La producción de ánforas romanas en Cataluña. Un estudio sobre el comercio del vino en la Tarraconense (siglos I a.C.-I d.C.), BAR International Series, 473. Oxford: BAR.

Miró Canals, J. (2020) “Barcino Augustea y Julio-Claudia. Dinámica socio-económica de la producción y el comercio del vino layetano”, Spal, 29.2, pp. 205-234. https://doi.org/10.12795/spal.2020.i29.24

Morillo Cerdán, A. (2000) “La legio IIII Macedonica en la península Ibérica. El campamento de Herrera de Pisuerga (Palencia)”, in J. Le Bohec and Wolff, C. (eds.) Les lègiones de Rome sous le Haut-Empire, Paris, 2000, pp. 609-624.

Navarro Caballero, M., Magallón, M. A., Uribe, P., Bea, M., Domingo, R. And Fanlo, J. (2014) “La presa romana de Muel (Zaragoza, España) ¿una obra militar?”, in F. Cadiou and Navarro, M. (eds.) La guerre et ses traces. Conflits et sociétés en Hispanie à l’époque de la conquête romaine (IIIe-Ier s. a.C.). Bordeaux: Ausonius, pp. 573-598.

Olesti, O. (2008) El territorio del Maresme en época republicana (s. III – I a.C.). Estudi d’Arqueomorfologia i Història. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Orengo, H. and Cortés, A. (2009-2011) “El templo de Augusto de Barcino. Nuevas perspectivas de estudio”, Empuries, 56, pp. 183-197.

Palet, J. M. (1997) Estudi territorial del Pla de Barcelona: estructuració i evolució del territorio entre l’època íbero-romana i l’altmedieval. Segles II-I aC. - X-XI d.C. Barcelona: Centre d’Arqueologia de la Ciutat.

Palet, J. M., Orengo, H. E., and Riera, S. (2010) “Centuriación del territorio y modelación del paisaje en los llanos litorales de Barcino y Tarraco. Una investigación Interdisciplinar a través de la integración de datos arqueomorfológicos y paleoambientales”, Agri Centuriati, 7, pp. 113-132. https://doi.org/10.1400/169533

Pallarés, F. (1975) “La topografia i els orígens de la Barcelona romana”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, 16, pp. 5-48.

Pastor, M. (2001) “Epigrafía y sociedad en la Colonia Iulia Gemella Acci”, in L. Hernández Guerra, L. Sagredo and J. M. Solana (coords.) Actas del I Congreso internacional de Historia Antigua. Valladolid: Universidad de Valladolid, pp. 425-439.

Pena, M. J. (1993) “Algunas precisiones sobre el estatuto jurídico de Dertosa”, in II Congreso Peninsular de Història Antiga. Actas. Coimbra: Universidad de Coimbra, pp. 581-596.

Pena, M. J. (1999) “Productores y comerciantes de vino layetano”, in El vi a l’Antiguitat. 2n Col·loqui Internacional d’Arqueologia Romana, 1998. Badalona: Museu de Badalona, pp. 305-318.

Pi y Arimón, A. (1854) Barcelona antigua y moderna. Barcelona: Imprenta y Librería Politécnica de Tomás Gorchs.

Pons, J. (1994): Territori i societat romana a Catalunya dels inicis al Baix Imperi. Barcelona: Edicions 62.

Puig, F. and Rodá, I. (2007) “Las murallas de Barcino. Nuevas aportaciones al conocimiento de la evolución de sus sistemas de fortificación”, in A. Rodríguez Colmenero and I. Rodà (eds.), Murallas de ciudades romanas en el occidente del Imperio: Lucus Augusti como paradigma. Lugo: Museo Provincial y Diputación de Lugo, pp. 595-632.

Ravotto, A. (2009-2011) “Datos para la cronología de la muralla bajoimperial de Barcino”, Empuries, 56, pp. 249-276.

Ravotto, A. (2017) La muralla de Barcino. PhD Diss. Univ. Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. Link Access https://www.tdx.cat/handle/10803/402256#page=1 (last consulted on February 5th 2021).

Ravotto, A. (2018) “El enigma de C. Coelius y la primera muralla de Barcino”, Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, 14, pp. 64-76.

Ravotto, A. and Rodà, I. (2017) “La cronologia de les muralles romanes de Barcelona després d’un segle de recerques arqueològiques”, in E. Riu-Barrera (ed.) Intervenir a la muralla romana de Barcelona. Una visió comparativa. Barcelona: Museu d’Història de Barcelona, pp. 43-65.

Revilla, V. (2004) “Ánforas y epigrafía anfórica en Hispania Tarraconensis”, in J. Remesal (ed.) Epigrafía anfórica, Instrumenta, 17. Barcelona: Universitat de Barcelona, pp. 159-196.

Revilla, V. (2020) “Los parva oppida de la Citerior nororiental entre los siglos I a. C. y I d. C.: monumentalización y promoción jurídica”, in J. Andreu Pintado (ed.) Parva Oppida. Imagen, patrones e ideología del despegue monumental de las ciudades en la Tarraconense hispana (siglos I a. C.-I d. C.). Los Bañales: Fundación Uncastillo, pp. 239-278.

Revilla V. and Cela, J. (2006) “La transformación material e ideológica de una ciudad de Hispania: Iluro (Mataró) entre los siglos I y VII d.C.”, Archivo Español de Arqueología, 79, pp. 89-114. https://doi.org/10.3989/aespa.2006.v79.5

Revilla V. and Santacana, J. (2015) Catalunya romana. Barcelona: Rafael Dalmau.

Rodà, I. (1976) “Barcino. Su fundación y títulos honoríficos”, in Symposium de Ciudades Augusteas, II. Zaragoza: Librería General, pp. 225-232.

Rodà, I. (1989) “Los primeros magistrados en colonias y municipios de la Hispania Citerior”, in J. González (ed.) Estudios sobre Urso Colonia Iulia Genitiva. Sevilla: Alfar, pp. 345-356.

Rodà, I. (2001) “La cronología de las fortificaciones de las ciudades romanas de Hispania Citerior (al norte del Ebro y del Duero)”, Histria Antiqua, 7, pp. 21-40.

Saastamoinen, A. (2010) The phraseology of Latin building inscriptions in Roman North Africa. Helsinki: Finnish Society of Sciences and Letters.

Sanpere y Miquel, S. (1890) Topografía Antigua de Barcelona: Rodalía de Corbera. Barcelona: Imprenta De Henrich y Cia.

Saquete, J.C. (1997) Las élites sociales de Augusta Emerita, Cuadernos emeritenses, 13. Mérida: Museo Nacional de Arte Romano.

Serra, J.C. (1959) “Las excavaciones de la muralla romana de la Tapinería, Barcelona”. Zephyrus, 10, pp. 129-141.

Solias, J.M. (1989) “La romanització del curs inferior del Llobregat”, in I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. VII. Ponències. Castelldefels: Ajuntament de Castelldefels, pp. 57-119.

Stylow, A. U. (1995) “Apuntes sobre las tribus romanas en Hispania”, Veleia, 12, pp. 105-123.

Untermann, J. (1975): Monumenta linguarum Hispanicarum, vol. I. Die Münzlegenden. Wiesbaden: Reichert.

Ventura Villanueva, A., Andreu Pintado, J. and Romero Novella, L. (2018) “Equites del ala tauriana al servicio de Roma: los Sempronii del oppidum de los Bañales (Hispania citerior)”, Gladius, 28, pp. 35-45. https://doi.org/10.3989/gladius.2018.03

Verrié, F. P. (1973) “Barcino Augusta”, in Akten des VI Internationalen Kongresses für griechische und lateinische Epigrafik, Vestigia, 17. Munich: C.H. Beck, pp. 478-480.

Villaronga, L. (1982) “Les seques ibèriques catalanes: una síntesi”, Fonaments, 3, pp. 135-186.

Vittinghoff, F. (1952) Römische Kolonisation und Bürgerrechtspolitik unter Caesar und Augustus. Mainz: Steiner.

Wiegels, V. R. (1985) Die Tribusinschriften des romischen Hispanien. Berlin: De Gruyter.

Publicado

2022-03-11

Cómo citar

Gasparini, V. y López Gómez, J. C. (2022) «Muros, turres, portas faciendas coeravit. Remarks on the chronology of the foundation of Barcino», SPAL - Revista de Prehistoria y Arqueología, (31.1), pp. 320–344. doi: 10.12795/spal.2022.i31.12.

Número

Sección

Artículos
Recibido 2020-12-09
Aceptado 2021-02-04
Publicado 2022-03-11