Barcino augustea y julio-claudia. Dinámica socio-económica en la producción y el comercio del vino layetano

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.12795/spal.2020.i29.24

Palabras clave:

Barcino, Layetania, ánforas de la Tarraconense, Pascual1, Dressel 3-2

Resumen

Este trabajo pretende ser una síntesis de la función de la colonia de Barcino en la producción y el comercio del vino layetano en época augustea y julio-claudia. Se contemplan las tres etapas del proceso, esto es, la producción, articulada alrededor de las alfarerías de ánforas y de las villae productoras y el almacenaje; los puertos de embarque de estas producciones, el comercio marítimo a través de los pecios; y finalmente, los consumidores. Los tipos anfóricos son la Pascual 1 y la Dressel 3-2. Asimismo, la epigrafía de estas ánforas y la toponimia local nos aportan la principal información para conocer a los protagonistas de estas actividades socioeconómicas: libres, libertos y esclavos y su papel en las mismas. Se insiste especialmente en las gentes bien conocidas en Barcino por la epigrafía honorífica y monumental (Licinii, Cornelii, etc.).

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas

Cargando métricas ...

Biografía del autor/a

Jordi Miró Canals, I.C.A.C. (Tarragona)

Investigador adscrito

Citas

Abascal Palazón, J.M. (1994): Los nombres personales en las inscripciones latinas de Hispania. Murcia, Universidad Complutense de Madrid y Universidad de Murcia.

Aguelo i Mas, J.; Carreras Monfort, C. y Huertas Arroyo, J. (2006): “L’ocupació altimperial del solar del mercat de Santa Caterina. Un posible centre productor ceràmic”. QUARHIS: Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona 2: 60-73.

Aguelo Mas, J. y Huertas Arroyo, J. (2009): “Una terrisseria epigráfica: El solar del mercat de Santa Caterina de Barcelona en el moment altimperial romà”, en Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al Pla de Barcelona. Union Académique Internationale. Corpus International des Timbres Amphoriques 15: 89-95. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Alcubierre, D.; Hinojo, E. y Rigo, A. (2014): “Primers resultats de la intervenció a la vil.la romana del Pont del Treball a Barcelona”. Tribuna d’Arqueologia 2011-2012: 372-389.

Antequera, F., Padrós, P., Rigo, A. y Vázquez, D. (2010): “El suburbium occidental de Baetulo”, , en D. Vaquerizo (ed.), Las áreas suburbanas en la Ciudad Histórica. Topografía, usos, función. Monografías de arqueología cordobesa 18: 173-210. Córdoba, Ayuntamiento de Córdoba-Universidad de Córdoba

Armani, S. (2014): “Les C. Iulii et la posterité des noms d’Auguste en Citérieure: étude d’onomastique provinciale”. Veleia 31: 79-98.

Arnaud, P. (2005): Les routes de la navigation antique. Itinéraires en Méditérranée. Paris, Editions Errance.

Asensio i Vilaró, D.; Cela Espín, X.; Miró i Alaix, C.; Miró i Alaix, M.T. y Revilla i Cubero, E. (2009): “El nucli ibèric de Montjuïc. Les sitges de Magòria o de Port. Barcelona”. QUARHIS: Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona 5: 15-85.

Barreda, A. (1998): “La gens Mussidia en las ánforas Pascual 1”, en El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Actes del II Col.loqui Internacional d’arqueologia romana: 332-340. Monografies Badalonines 14. Badalona (1998) Badalona, Museu de Badalona.

Beltrán de Heredia, J. (2010): “La cristianización del suburbium de Barcino”, en D. Vaquerizo (ed.), Las áreas suburbanas en la Ciudad Histórica. Topografía, usos, función. Monografías de arqueología cordobesa 18: 363-396. Córdoba, Ayuntamiento de Córdoba-Universidad de Córdoba.

Berges, M. (1970: “Los hallazgos arqueológicos submarinos ingresados en el Museo Arqueológico de Tarragona. Boletín Arqueológico de Tarragona 69-70: 3-15.

Bernard, H. (1996): “Marina di Fiori”. Bilan Scientifique du Département des Recherches Archéologiques Subaquatiques et Sous-marines: 113. Marseille, Ministère de la Culture et de la Communication.

Berni Millet, P. (2010): “Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona”, en Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes: 153-210. Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Berni Millet, P. (2015a): “Novedades sobre la tipología de las ánforas Dressel 2-4 tarraconenses”. Archivo Español de Arqueología 88:187-201. http://doi.org/10.3989/aespa.088.015.010.

Berni Millet, P. (2015b): “Novedades de epigrafía anfórica en el Baix Llobregat”, en V. Martínez Ferreras (ed.), La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior Tarraconensis (s. I a.C. – I d.C.). Archaeopress Roman Archaeology 4: 55-66. Oxford, Archaeopress.

Berni Millet, P. (2017): “Dynamiques économiques de la production et du commerce des amphores Dressel 3-2 léetaniennnes”. Revue Archéologique de Narbonnaise 50: 215-228.

Berni Millet, P.; Carreras Monfort, C. y Revilla Calvo, V. (1998): “Sobre dos nuevos Cornelii del vino tarraconense”. Laietània 11: 111-123.

Berni Millet, P. y Carreras Monfort, C. (2001): “El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques”. Faventia 32 (1): 103-129.

Berni, P.; Carreras Monfort, C. y Olesti, O. (2005): “La gens Licinia y el Nordeste peninsular. Una aproximación al estudio de las formas de propiedad y de gestión de un rico patrimonio familiar”. Archivo Español de Arqueología 78: 167-187.

Berni Millet, P. y Carreras Monfort, C. (2013): “Corpus epigràfic de segells en àmfores, dolia, tegulae i gerres de ceràmica comuna oxidada del Baix Llobregat”, en Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat. Union Académique Internationale. Corpus International des Timbres Amphoriques 18: 127-285. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Berni Millet, P. y Miró Canals, J. (2013): “Dinámica socioeconómica en la Tarraconense Oriental a finales de la República y comienzos del Imperio”, en J. López Villar (ed.), Tarraco Bienal. Actes. Govern i societat a la Hispana romana. Novetats epigràfiques. Homenatge a Géza Alföldy: 63-83. Tarragona (2012), Tarragona, Fundació Privada Mútua Catalana.

Berni Millet, P. y Miró Canals, J. (en prensa): “Vino layetano y de Tarraco en Cartago. Contribución de la epigrafía anfórica al conocimiento del desarrollo económico de la Layetania en época julio-claudia”. Antiquités Africaines 56.

Carreras Monfort, C. (2009a): “Preliminars. L’estudi del territori de la colònia i les primeres terrisseries” en Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al Pla de Barcelona. Union Académique Internationale. Corpus International des Timbres Amphoriques 15: 11-20. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Carreras Monfort, C. (2009b): “Les marques d’àmfores produides als tallers de Barcino”, en Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al Pla de Barcelona. Union Académique Internationale. Corpus International des Timbres Amphoriques 15: 21-44. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Carreras Monfort, C. (2013): “Evolució de les terrisseries del Baix Llobregat a partir de les seves marques i els seus derelictes”, en Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat. Union Académique Internationale. Corpus International des Timbres Amphoriques 18: 323-346. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Carreras Monfort, C. (2015): “Novedades en torno a la producción y distribución de las ánforas del Ager Barcinonensis (El Baix Llobregat)”, en V. Martínez Ferreras (ed.), La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior Tarraconensis (s. I a.C. – I d.C.). Archaeopress Roman Archaeology 4: 67-78. Oxford, Archaeopress.

Casas Blasi, J. (2009): “Una terrisseria del pla de Barcelona: l’excavació del carrer de la Princesa, nº 21”, en Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al Pla de Barcelona. Union Académique Internationale. Corpus International des Timbres Amphoriques 15: 63-88. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Christol, M. y Plana Mallart, R. (1997): “Els negotiatores de Narbona i el vi català”. Faventia 19 (2): 75-95.

Colls, D. (1986): “Amphores léetaniennes de l’épave Cap Béar III”. Revue des Études Anciennes 88: 201-213. https://doi.org/10.3406/rea.1986.4238.

Colls, D.; Castellvi, G.; Salvat, M; Martínez-Ferreras, V. y Jézégou, M.P. (2015): “L’épave Port-Vendres 4. Un exemple de commerce d’exportation à partir d’un port de Tarraconaise (Ier s. av. J.C.)”, en V. Martínez Ferreras (ed.), La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior Tarraconensis (s. I a.C. – I d.C.).

Comas i Solà, M. (1985): Baetulo. Les àmfores. Monografies Badalonines 8. Badalona, Museu de Badalona.

Comas i Solà, M. (1997): Baetulo. Les marques d’àmfora, Union Académique Internationale. Corpus International des Timbres Amphoriques 2. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Museu de Badalona.

Corsi-Sciallano, M. y Liou, B. (1985): “Les épaves de Tarraconaise à chargement d’amphores Dressel 2-4”. Archaeonautica 5. Paris, Éditions du CNRS.

Dell’Amico, P. y Pallarés, F. (2007): “Le anfore della Laietania. Appunti e riflessioni”. Archaeologia Maritima Mediterranea. An International Journal on Underwater Archaeolog 4: 53-133.

Dell’Amico, P. y Pallarés, F. (2011): “Appunti sui relitti a dolia”. Archaeologia Maritima Mediterranea 8: 47-135.

Étienne, R. y Mayet, F. (2000): Le vin hispanique. Paris, Diffusion E. de Boccard.

Gianfrotta, P.A. (1982): “Lentulo Augure e le anfore laietane”. Tituli 4: 475-479.

Gianfrotta, P.A. y Hesnard, A. (1987): “Due relitti augustei carichi di dolia: quello di Ladispoli e del Grand Ribaud D”, en El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Actes: 285-297. Badalona (1985), Badalona, Museu de Badalona.

González Cesteros, H. (2015): “Hallazgos de productos tarraconenses en la frontera germana, Un mercado secundario”, en V. Martínez Ferreras (ed.), La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior Tarraconensis (s. I a.C. – I d.C.). Archaeopress Roman Archaeology 4: 205-220. Oxford, Archaeopress.

González Cesteros, H y Berni Millet, P. (2018): Roman Amphorae in Neuss. Augustan to Julio-claudian contexts. Roman and Late Antique Mediterranean Pottery 12. Oxford, Archaeopress.

Gorostidi Pi, D. (2013): “Sobre les marques Syn/Syne i la seva identificació amb C. Trocina Synecdemus, sevir augustal de la colònia de Barcino”, en Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat. Union Académique Internationale. Corpus International des Timbres Amphoriques 18: 287-296. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Granados, O. (1991): “Estructura urbana de la ciudad romana”, en J. Sobrequés (dir.), Història de Barcelona I. La ciutat antiga: 141-201. Barcelona, Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.

Guitart Durán, J. (1976): Baetulo. Topografía arqueológica, urbanismo e historia. Monografías Badalonesas 1. Barcelona, Museo Municipal de Badalona - Excmo. Ayuntamiento de Badalona.

Guitart i Duran, J. (1987): “La Laietània: el context històrico-arqueològic com a marc interpretatiu de la producció i começ del vi a la regió”, en El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Actes: 145-151. Badalona (1985), Badalona, Museu de Badalona.

Hernández-Gasch, J. (2006): The Castellum of Barcino: from its Early Roman Empire origins as a monumental place to the Late Antiquity fortress”. QUARHIS: Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona 2: 75-91.

Hesnard, A. (1980). “Un dépôt augustéen d’amphores à La Longarina, Ostie”, en J.H. d’Arms y E.C. Kopff (ed.), The Seaborne Commerce of Ancient Rome: Studies in Archaeology and History. Memoirs of the Amercian Academy in Rome, 36: 141-156.

IRC IV = Fabre, G; Mayer, M. y Rodà, I. (1997): Inscriptions Romaines de Catalogne. IV. Barcino. Paris, Diffusion de Boccard.

Izquierdo i Tugas, P. (2000): “Intervenció arqueològica al Pont del Diable (Martorell/Baix Llobregat-Castellbisbal/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase”, en Tribuna d’Arqueologia 1997-1998: 39-53. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Izquierdo i Tugas, P. (2009): “Els ports del litoral tarraconense i el seu paper en el comerç del vi”, en El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simposium. Documenta 7: 179-191. Tarragona y Teià (2007), Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Izquierdo i Tugas, P. (2013): “L’ancoratge de Les Sorres: el port de la vall del Llobregat”, en Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat. Union Académique Internationale. Corpus International des Timbres Amphoriques 18: 309-322. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Járrega Domínguez, R. (2011): “El port romà de Barcino (Barcelona) i el Praefectus Orae Maritimae Laeetanae. Un posible portus comercial”. Butlletí Arqueològic Tarragona V, 33: 81-119.

Járrega Domínguez, R. (2013): “Producción anfórica, figlinae y propiedad en el territorium de Tarraco (Hispania Citerior): últimas aportaciones”, en D. Bernal, L.C. Juan, M. Bustamente, J.J. Díaz y A.M. Sáez (eds.): Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania. Monografías Ex Officina Hispana I: 399-410. Cádiz (2011), Cádiz, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz.

Járrega Domínguez, R. (2016a): “Personajes foráneos en la epigrafía de las ánforas Pascual 1 y Oberaden 74. Aproximación a los cambios en la gestión de la producción vinaria en la Hispania Citerior en época de Augusto”. Dialogues d’Histoire Ancienne 42 (2): 155-190. http://doi.org/10.3917/dha.422.0155.

Járrega Domínguez, R. (2016b): “Los nomina en las marcas de ánforas de las formas Pascual 1 y Oberaden 74. Contribución al estudio de la producción de ánforas vinarias en el noreste de la Hispania Citerior en época de Augusto”. Revista d’Arqueologia de Ponent 26: 73-93. http://doi.org/10.21001/rap.2016.26.3.

Járrega Domínguez, R. (2018): “Los nomina en la epigrafía anfórica de las ánforas Dressel 2-4 del NE de la Hispania Citerior. Cambios estructurales e implicación de las élites urbanas”. Saguntum 50: 175-202. http//doi.org/10.7203/SAGVNTVM.

Járrega R. y Otiña, P. (2008): “Un tipo de ánfora tarraconense de época medioimperial (siglos II-III): la Dressel 2-4 evolucionada”, en SFECAG. Actes du Congrès de l’Escala-Empúries: 281-286. L’Escala - Empúries (2008), Marseille, Société Française d’ Etude de la Céramique Antique.

Laubenheimer, F. (2015): “Les circuits d’exportation des vins de Tarraconaise en Gaule” en V. Martínez Ferreras (ed.), La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior Tarraconensis (s. I a.C. – I d.C.). Archaeopress Roman Archaeology 4: 181-192. Oxford, Archaeopress.

Liou, B. (1987): “L’exportation de vin de Tarraconaise d’après les épaves”, en El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Actes: 271-284. Badalona (1985), Badalona, Museu de Badalona.

Liou, B. y Pomey, P. (1985): “Informations archéologiques”. Gallia 43: 547-551.

López Mullor, A. y Martín Menéndez, A. (2008). “Las ánforas de la Tarraconense”, en J. Bernal y A. Ribera (eds.), Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión: 689-724. Cádiz, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz.

Mar, R.; Garrido, A y Beltrán-Caballero, J.A. (2012): “Barcino y el urbanismo provincial romano”, en R. Grau (coord.), Presència i lligams territorials de Barcelona. vint segles de vida urbana. Barcelona Quaderns d’Història 18: 63-112. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura.

Marlier, S. (2008): “Architecture et espace de navigation des navires à dolia”. Archaeonautica 15: 155-175. https://doi.org/10.3406/nauti.2008.920.

Martín Menéndez, A. (2008): “Àmfores tarraconenses i bètiques en els derelictes de mitjan segle I a.C. a la costa catalana”, en SFECAG, Actes du Congrès de L’Escala-Empúries: 103-127. L’Escala - Empúries (2008), Marseille, Société Française d’Etude de la Céramique Antique.

Martín i Menéndez, A. y García Roselló, J. (2007): “La vall de Cabrera de Mar. focus inicial de la producció vitivinícola a la Laietània”, en Pottery workshops and agricultural productions. Studies of the rural world in the roman period, (vol. 2): 69-82. Girona, Universitat de Girona, Servei de Publicacions.

Martín i Oliveras, A.; Rodà de Llanza, I. y Velasco i Felipe C. (2007): “Cella vinaria de Vallmorà (Teià, Barcelona). Un modelo de explotación vitivinícola intensiva en la Layetania, Hispania Citerior (s. I a.C. – s. V d.C.)”. Histria Antiqua 15: 195-212.

Martínez Ferreras, V. (2012): “El estudio arqueométrico de las ánforas vinícolas. Una nueva forma de aproximarnos al conocimiento de la producción y exportación del vino de la Tarraconensis”, en J.M. Noguera Celdrán y J.A. Antolinos Marín (eds.), De vino et oleo Hispaniae. Áreas de producción y procesos tecnológicos del vino y el aceite en la Hispania romana. Coloquio internacional. Anales de Prehistoria y Arqueología, 27-28: 513-525. Murcia (2010), Murcia, Universidad de Murcia.

Martínez Ferreras, V. (2014): Anforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (s. I a.C.-I d.C.). Caracterización arqueométrica. Roman and Late Mediterranean Pottery 4. Oxford, Archaeopress.

Martínez Ferreras, V. (ed.) (2015): La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior Tarraconenses (s. I a.C. – I d.C.). Archaeopress Roman Archaeology 4. Oxford, Archaeopress.

Martínez Ferreras, V.; Buxeda i Garrigós, J.; Gurt i Esparraguera, J.M. y Kilikoglou, V. (2007): “Archaeometric characterisation of Roman wine amphorae from Barcelona (Spain)”, en S.Y. Waksman (ed.), Archaeometric and Archaeological Approaches to Ceramics: 113-119. BAR Internacional Series 1691. Oxford, Archaeopress.

Martínez Ferreras, V.; Capelli, C.; Cabella, R. y Nieto Prieto, X. (2013): “From Hispania Tarraconensis (NE Spain) to Gallia Narbonensis (S France). New data on Pascual 1 amphora trade in the Augustan period”. Applied Clay Science 82: 70-78. http://doi.org/10.1016/j.clay.2013.06.021.

Martínez Ferreras, V.; Jézégou, M.P.; Descamps, C. y Salvat, M. (2014). “La proveniencia de las ánforas vinarias tarraconenses del pecio Port-Vendres 5 (Pirineos Orientales, Francia), en X. Nieto y M. Bethencourt (ed.), Arqueología subacuática española. Actas del I Congreso de Arqueología Náutica y Subacuática Española I: 95-106. Cartagena (2015), Editorial UCA.

Martínez Ferreras, V.; Capelli, C.; Jézégou, M.P.; Salvat, M.; Castellvi, G. y Cabella, R. (2015): “The Port-Vendres 4 Shipwreck Cargo: evidence of the Roman wine trade in the Western Mediterranean”. The International Journal of Nautical Archaeology: 1-23.

Mauné, S. (2012): “Un timbre de Q. Iulius Teophilus sur Pascual 1 à Aspiran (Hérault). Un nouvel indice des liens économiques entre les provinces de Tarraconaise et de Narbonnaise au début du Ier s. ap. J.-C.?”. RAN 45:143-161. https://doi.org/10.3406/ran.2012.1834.

Mayer i Olivé, M. (1996): Gal.la Placídia i la Barcelona del segle V. Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Miró, J. (1988): La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I a.C.-I d.C.). BAR Internacional Series 473. Oxford, B.A.R.

Miró Canals, J. y Járrega Domínguez, R. (2018): “Les ateliers de production d’amphores ovoïdes du Nord-Est d´Hispania Citerior (Tarraconensis) aux époques tardo-républicaine et augustéenne précoce. Revue Archéologique de Narbonnaise 50-51: 209-221.

Miró Canals, J. y Járrega Domínguez, R. (2019): “Anforas ovoides del noreste de la Hispania Citerior Tarraconensis en época tardorepublicana. Ensayo de síntesis”, en E. García Vargas, R. Roberto de Alemida, H. Gonzáelz Cesteros y A. M. Sáez Romero (eds.), The Ovoid Amphorae in the Central and Western Mediterranean. Mediterranean Pottery 13: 148-174. Oxford, Archaeopress.

Morera J.; Olesti, O. y Carreras, C. (2010): “Centres de producció amfòrica i territori a la riba dreta del Llobregat: novetats de la terrisseria del Mercat (Sant Vicenç dels Horts)”. Pyrenae 41(2): 49-79.

Moret Pujol, L.; Carreras Monfort, C. y Miró i Alaix, C. (2013): “Terrisseries al voltant de la riera de Rubí: Can Tintorer (El Papiol) i Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal)”, en Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat. Union Académique Internationale. Corpus International des Timbres Amphoriques 18: 17-32. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Nieto, X. y Raurich, X. (1998): “El transport naval del vi de la Tarraconense”, en El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. Actes del II Col.loqui Internacional d’arqueologia romana: 113-137. Monografies Badalonines 14. Badalona (1998) Badalona, Museu de Badalona.

Olcese, G.; Cau Ontiveros, M.A.; Fantuzzi, L.; Razza, A.; Surace, D.M. y Tsantini, E. (2017): “Le anfore del contesto della ruota hidráulica di Ostia antica: archeologia e archeometria”. Archeologia Classica 68 (2) 7: 197-224. https://doi.org/10.1400/258248.

Olesti Vila, O. (2005): “Propiedad de la tierra y élites locales. El ejemplo del ager barcinonenis”, en Histoire, espaces et marges dans l’Antiquité. Hommages à Monique Clavel-Lévêque (vol. 4): 175-200. Besançon, Institut des Sciences et Techniques de l’Antiquité.

Olesti Vila, O. (2009): “Propietat i riquesa a l’ager Barcinonensis”, en Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al Pla de Barcelona. Union Académique Internationale. Corpus International des Timbres Amphoriques 15: 141-158. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Olesti Vila, O. y Carreras Monfort, C. (2013): “Le paysage social de la production vitivinicole dans l’ager Barcinonensis: esclaves, affranchis et institores». Dialogues d’Histoire Ancienne 39(2): 147-190. http://doi.org/10.3917/dha.392.0147”.

Olesti Vila, O. y Carreras Monfort, C. (2015): “De servus a propietario agrícola: el esclavo en el mundo de la producción anfórica en el Ager Barcinonensis”, en Los espacios de la esclavitud y la dependencia en la Antigüedad. Homenaje a Domingo Plácido. Actas del XXXV Coloquio del GIREA: 561-587. Madrid (2012), Madrid, Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC.

Ortiz de Urbina Álava, E. (2014): “Los C. Ivlii y la posteridad de los nombres de Augusto en Hispania Citerior: estudio de su proyección civil y militar”. Veleia 31: 99-121.

Padrós Martí, P.; Antequera Devesa, F.; Granollers Mesa, M.; Rigo Jovells, A. y Vázquez Álvarez, D. (2013): “El complejo alfarero de Illa Fradera y el papel de Baetulo en el comercio del vino layetano, siglos I a.C./I d.C.”, en D. Bernal, L.C. Juan, M. Bustamente, J.J. Díaz y A.M. Sáez (eds.): Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania. Monografías Ex Officina Hispana I: 439-454. Cádiz (2011), Cádiz, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz.

Palet i Martínez, J.M. (1997): Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estudis i Memòries d’Arqueologia de Barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona - Institut de Cultura.

Parker, A.J. (1992): Ancient Shipwrecks of the Mediterranean & the Roman Provinces. BAR International Series 580. Oxford, BAR.

Pascual, R. (1962): “Centros de producción y difusión geográfica de un nuevo tipo de ánfora”, en VII Congreso Nacional de Arqueología: 334-345. Barcelona (1960), Zaragoza, Secretaría General de los Congresos Arqueológicos Nacionales.

Pascual Guasch, R. (1977): “Las ánforas de la Layetania”, en Méthodes classiques et méthodes formelles dans l’étude des amphores. Actes du colloque de Rome: 47-96. Roma (1974), Roma, Ecole Française de Rome.

Pascual i Guasch, R. (1991): Index d’estampilles sobre àmfores catalanes. Cuadernos de Arqueología, 5. Barcelona, Edicions Servei del Llibre L’Estaquirot.

Peña Cervantes, Y. (2010): Torcularia. La producción de vino y aceite en Hispania. Serie Documenta 14. Tarragona, ICAC.

Peña Cervantes, Y. y Miró i Alaix, C. (2017): “Explotació de la Carta Arqueológica de Barcelona: la viticultura a la colònia Barcino”, en Anuari d’Arqueologia i patrimoni de Barcelona 2015: 11-17. Barcelona, Ajuntament de Barcelona.

Pons Sala, J. (1977): “Algunas consideraciones teóricas sobre el sevirato como indicador de dinamismo socio-económico”. Memorias de Historia Antigua 1: 215-219.

Pons i Sala, J. (1985): “Propietats agràries d’Itàlics a Catalunya. Consideracions a l’entorn de les mansions de la Vía Augusta que duen el sufix –ana-“. Pyrenae 21: 129-139.

Revilla Calvo, V. (2007): “Onomástica en epigrafía anfórica de la Hispania Tarraconense: algunas consideraciones sobre significado y métodos de análisis”, en Acta XII Congressus Internationalis Epigraphiae Graecae et Latinae: 1183-1192. Barcelona (2002), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Riba i Arderiu, A. O. y Colombo i Piñol, F. (2009): Barcelona: la Ciutat Vella i el Poble Nou. Assaig de geologia urbana. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans - Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

RIT= Alfoldy, G. (1975): Die Romischen Inschriften von Tarraco. Madrider Forschungen, 10. W. de Gruyter, Berlin.

Rizzo, G. (2014): “Ostia VI. Le terme del Nuotatore. Le anfore, Ostia e in commerci mediterranei. Studi Miscellanei 38: 197-398.

Rizzo, G. (2018): “Ostia, le anfore ei commerci mediterranei. Un bilancio preliminare”. Archeologia Classica 69 (2): 223-266. http://doi.org/10.4000/mefra.2042.

Rodà de Llanza, I. (1970): “Lucius Licinius Secundus, liberto de Lucius Licinius Sura”. Pyrenae 6: 167-183.

Rodà de Llanza, I. (2010): “La promoción de las élites en las ciudades del Conventus Tarraconensis”, en F.J. Navarro (ed.), Pluralidad e integración en el mundo romano. Col. Mundo Antiguo 13: 177-188. Pamplona, Ediciones Universidad de Navarra.

Rodà, I. (1991): “Les activitats econòmiques”, en J. Sobrequés (dir.), Història de Barcelona I. La ciutat antiga: 385-418. Barcelona, Enciclopèdia Catalana - Ajuntament de Barcelona.

Rodà, I. (2014): “Lucius Licinius Sura, Hispanus”, en Trajan und seine städte. Colloquium Cluj-Napoca: 21-35. Cluj-Napoca (2013), Editura Mega.

Rodà de Llanza, I.; Martín i Oliveras, A.; Velasco i Felipe, C. y Arcos i López, R. (2005): “Personatges de Barcino i el vi laietà”. QUARHIS: Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona 1: 47-57.

Sánchez, C. (2015): “Les amphores de Tarraconaise dans les contextes narbonnais”, en V. Martínez Ferreras (ed.) (2015): La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior Tarraconenses (s. I a.C. – I d.C.): 165-180. Archaeopress Roman Archaeology 4. Oxford, Archaeopress.

Sciallano, M. y Marlier, S. (2008): “L’épave à dolia de l’île de la Giraglia (Haute-Corse)”. Archaeonautica 15: 113-151. http://doi.org/10.3406/nauti.2008.919.

Tarradell Mateu, M. (1975): “Barcelona antiga”, en A. Durán i Sanpere (dir.), Història de Barcelona: 56-146. Barcelona, Ed. Aedos.

Tarradell, M. (1978): “La romanització”, en J. Salvat (dir.), Història de Catalunya I: 216-238. Barcelona. Salvat Ed.

Tchernia, A. (1971): “Les amphores vinaires de Tarraconaise et leur exportation au début de l’Empire”. Archivo Español de Arqueología 44: 38-85.

Tchernia, A. (1986): Le vin de l’Italie romaine. Essai d’historie économique d’après les amphores. Roma, Ecole Française de Rome.

Tchernia, A. (1987): “Modèles économiques du vin à la fin de la République et au début de l’Empire”, en El vi a l’antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani Occidental. Actes: 327-346. Badalona (1985), Badalona, Museu de Badalona.

Terrado Ortuño P. (2019): El puerto de Tarraco en época romana (siglos II a.C. – III d.C.). Fuentes, historiografía y arqueología. Tarragona, Autoritat Portuaria de Tarragona - Arola Editors.

Tremoleda i Trilla, J. (1998): “Publius Usulenus Veiento, un magistrat narbonès amb propietats al nord de la Tarraconense”, en Comerç i vies de comunicació (1000 aC-700 dC). XI Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà: 231-241. Puigcerdá (1997), Patronat Francesc Eiximenis, Ajuntament de Puigcerdà y Govern d’Andorra.

Tremoleda Trilla, J. (2005): “Un nou inversor itàlic en la viticultura de la Tarraconense: Publi Baebi Tuticà”. Pyrenae 36(2): 115-140.

Vila, O. O. y Monfort, C. C. (2008): “Tierra y libertad: libertos y institores en el ager barcinonensis (Barcelona)”, en Arqueología e historia del Mundo antiguo: contribuciones brasileñas y españolas. BAR International Series 1791: 93-103. Oxford, BAR.

Vivar, G., de Juan, C. y Geli, R. (2015): “Cap del Vol. Un producte, un vaixell i un comerç del Conventus Tarraconensis en época d’August”, en Tribuna d’Arqueologia 2012-2013: 11-21. Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Descargas

Publicado

2020-09-30

Cómo citar

Miró Canals, J. (2020) «Barcino augustea y julio-claudia. Dinámica socio-económica en la producción y el comercio del vino layetano», SPAL - Revista de Prehistoria y Arqueología, (29.2), pp. 205–234. doi: 10.12795/spal.2020.i29.24.

Número

Sección

Artículos
Recibido 2020-02-20
Aceptado 2020-09-09
Publicado 2020-09-30