El periodismo cinematográfico de Irene Polo (1927-1930). Acotaciones a un trabajo inédito

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.12795/RiHC.2022.i19.08

Palabras clave:

Periodismo y género, Irene Polo, Gaumont, cine mudo, prensa cinematográfica

Resumen

Irene Polo trabajó en algún momento de su juventud como representante en la prensa de la productora cinematográfica francesa Gaumont. Este artículo se propone localizar el trabajo que desarrolló como propagandista de dicha empresa. Tras rastrear la prensa especializada en cine de Barcelona entre 1927 y 1930, se han localizado ocho artículos inéditos firmados (1927), uno atribuido (1927), dos alusiones directas a su nombre (1927 y 1929) y dos fotografías en las que Polo aparece presentada en 1927 y en 1928 como una periodista en activo. Esta actividad es anterior al momento en que se situaba hasta ahora su debut: mayo de 1930 en la revista Imatges de Barcelona. No comienza como periodista a los 21 años, como se pensaba, sino con 18. Tampoco escribió casi siempre en catalán, sino que también lo hizo en castellano. Polo trabajó durante el periodo de estudio en el periódico El Día Gráfico (1927) y en las revistas El Cine (1927-1928) e Información Cinematográfica (1929) durante períodos todavía no delimitados. En este sector llevó a cabo su inserción y aprendizaje. Pese a su juventud, firmó algunos trabajos muy significativos. Se resitúa así la biografía profesional de una de las periodistas más innovadoras de la Segunda República.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

ALBA, V. (1996). Sísifo y su tiempo: memorias de un cabreado (1916-1996). Barcelona: Laertes.

ALBERTÍ, E. (2015) Compromeses. Vuit dones catalanes excepcionals. Barcelona: Al-bertí y Ajuntamiento de Barcelona.

ALTÉS, E. (2007). Les Periodistes del temps de la República. Col.legi de Periodistes de Catalunya: Barcelona

ARTÍS-TOMÀS, A. A (1977) “Última Hora memorable”, Avui, 7 de agosto, p. 18

― (2000) “Andreu Avel.lí Artís o Sempronio el caballero de la ciudad” [Entre-vista de Núria Escur]. Barcelona Metròpolis Mediterrània, 52 (julio), pp. 25-31

ARROYO CABELLO, M. (2021). “Rompiendo moldes: María Luz Morales y la crónica femenina”. RIHC: Revista Internacional de Historia de la Comunicación, 16, pp. 65-92. DOI: 10.12795/RiCH.2021.i16.04

BELLMUNT, D. de (1975). Cinquanta anys de periodisme català: 1923-1975. Andorra la Vella: Mirador del Pirineu.

CASAS HONRADO, M. (2014) “Irene Polo. Bocetos de la vida y la obra de una perio-dista meteórica”, en III Congreso Internacional de Literatura y Cultura Españo-las Contemporáneas, 8, 9 y 10 de octubre de 2014, La Plata, Argentina.

CASASÚS i GURÍ, J. M. (1996). Periodisme català que ha fet història. Barcelona: Proa, pp. 340-343.

― (2008): “La recerca en periodística contra la desmemòria històrica: quatre memòries joves estroncades” Treballs de Comunicació. pp. 11-19. DOI: 10.2436/20.3008.01.3

FARIÑA BUSTO, M. J. (2019). “El beso deseado de tu boca. Nombres y voces para una ginealogía lesbiana (España y Portugal, primeras décadas del siglo veinte)”, en Investigaciones feministas 10.1, pp. 79-96. DOI: 10.5209/INFE.61064

DORIA ALBURQUERQUE, S. (1999). La voluntad cosmopolita. Imatges semanario gráfi-co de actualidades. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

― (2008): “Imatges, el quilòmetre zero d’Irene Polo”. Treballs de Comunicació. Núm. 24, pp. 55-70. DOI: 10.2436/20.3008.01.37

GUILLAMET, J. (2022) El periodismo català contemporani. Diaris partits polítics i llen-gües, 1873-1939. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

HERNÁNDEZ, A. (2009). Testimonios en huecograbado: el cine de la 2ª República y su prensa especializada (1930-1939). Valencia: Ediciones de la Filmoteca.

JULIO, T. (2017). «Irene Polo, una traductora transatlàntica a l’exili». En Albert, C.; Friedlein, R.; Martí, I. (ed.). Els catalans i Llatinoamèrica (s. XIX i XX): Viatges, exilis i teories. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 243-250.

JULIO, T. (2018) “Irene Polo, traductora de Pride and Prejudice: una història d’adversitats”. Quaderns: Revista de traducció, 25, pp. 87-97

MADRID, F. (1937) “Irene Polo parla de Margerita Xirgu i nosaltres parlem d’Irene Polo”. Catalunya (Buenos Aires), 77 (abril), pp. 18-19 y 21.

LÁZARO, E.; SALGADO, F. (2020). “María Luz Morales, directora de La Vanguardia (1936-1937)”. Historia y comunicación social, 25(2), pp. 299-308. DOI: 10.5209/hics.72266

NIETO, J. (2019). “La prensa cinematográfica española como fuente y objeto de la historia del cine. Análisis y evolución de sus contenidos (1910-2010)”. Historia y comunicación social, 24 (1), pp. 237-258. DOI: 10.5209/HICS.64493

NIETO, J. y MONTERDE, J. E. (2019): La prensa cinematográfica en España (1910-2010). Santander: Shangrila.

PESARRODONA, M. (2006). Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna. Barce-lona: Destino.

REAL, N. (2004). Dona i literatura en els anys trenta. La narrativa de les escriptores catalanes fins a la Guerra Civil. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barce-lona.

RODRIGO, A. (1979). Mujeres de España: las silenciadas. Barcelona: Plaza & Janés.

SANTA-MARIA, G. y TUR, N. (ed) (2003). La Fascinació del periodisme : cròniques (1930-1936). Barcelona: Quaderns Crema.

― (2022). Els anys americans d’Irene Polo. Barcelona: Cal Carré.

SENTÍS, C. (2003) “Un llibre, una periodista i una época”. Avui, 20 de abril, p. 24.

Descargas

Publicado

2022-12-30

Cómo citar

Salgado-de Dios, F. (2022). El periodismo cinematográfico de Irene Polo (1927-1930). Acotaciones a un trabajo inédito. RIHC. Revista Internacional De Historia De La Comunicación, (19), 140–158. https://doi.org/10.12795/RiHC.2022.i19.08
Recibido 2022-10-27
Aceptado 2022-11-25
Publicado 2022-12-30