Expósitos, enfermos y ancianos. Asistencia familiar, sanidad y red hospitalaria en los límites septentrionales del reino de Valencia (Maestrat-Els Ports, siglos XIV-XV)

Autores/as

Palabras clave:

enfermedad, expósitos, senectud, sanidad, hospital, reino de Valencia, Corona de Aragón

Resumen

RESUMEN: La parte septentrional del reino de Valencia fue un área de ósmosis socio-económica para los habitantes de un lado y otro de la frontera político-administrativa que separa Aragón y Valencia. La asistencia a enfermos, pobres, ancianos y expósitos, junto con una primigenia red de hospitales rurales, dotó a la zona de los mínimos mecanismos para garantizar su auxilio, más allá de la atención ofrecida por las propias familias. Además, la rica documentación analizada permite aproximarnos a la realidad material de estos espacios asistenciales en los siglos finales de la Edad Media, sobre todo gracias a la información que detallan los inventarios de bienes aportados.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alanyà i Roig, Josep (2000), Urbanisme i vida a la Morella medieval (ss. XIII-XV). Morella.

Álvarez Fernández, María (2021), “Cuando la montaña une. Asistencia y hospitalidad en la cordillera cantábrica (ss. XIII-XVI)”, en Marina Gazzini y Thomas Frank, Ospedali e montagne. Paesaggi, funzioni, poteri nei secoli medievali (Italia, Francia, Spagna), Turín-Milán, pp. 431-455.

Aparici Martí, Joaquín (2010), “Ósmosis socio-económica en territorios limítrofes. La permeabilidad del Maestrazgo turolense y castellonense en los siglos XIV-XV”, Studium. Revista de Humanidades, 16, pp. 39-56.

Aparici Martí, Joaquín (2018), “Bernat Sorell, tintorero, ciudadano de Valencia, señor de Geldo (primera mitad del siglo XV)”, en David Igual y Germán Navarro (coords.), El País Valenciano en la Baja Edad Media. Estudios dedicados al profesor Paulino Iradiel, Valencia, pp. 19-46.

Aparici Martí, Joaquín (2021), “Mieles y ceras valencianas. Explotación y comercio de recursos naturales desde el Maestrat y Els Ports de Morella durante los siglos XIV y XV”, Anales de la Universidad de Alicante, Historia Medieval, 22, pp. 199-219.

Aparici Martí, Joaquín; Navarro Espinach, Germán (2010), “Considerada encara la pocha edat e ignocència ... Los primeros años de vida para los niños del siglo XV”, Millars, Espai i Història, 33, pp. 55-74.

Aparisi, Frederic (2018), “La cultura material de los hospitales de las villas valencianas en la Baja Edad Media”, Revista de la CECEL, 18, pp. 55-68.

Aparisi, Frederic; Ferragud, Carmel (2018), “Hospitals rurals a la València baixmedieval: el cas de l’hospital de Santa Llúcia d’Alzira”, en Josep M. Comelles, Antoni Conejo, Josep Barceló-Prats (coord.), Imago Civitatis. Hospitales y manicomios en Occidente, Barcelona, pp. 33-56.

Balbás Cruz, Juan Antonio (1987), El libro de la provincia de Castellón, Castellón.

Barrera Aymerich, Modest (1994), “Religió i assistència social a Culla en la Baixa Edat Mitjana: el testament d’en Domingo Serrana”, en Imatge de Culla. 750 aniversari de la carta pobla, vol. I, Culla, pp. 417-429.

Blasco Gil, Rosa María (2000-2002), “El hospital de san Nicolás de Bari de Alcañiz: creación y función social de una institución centenaria”, Teruel. Revista del Instituto de Estudios Turolenses, 88-89, pp.139-168.

Cabanes Pecourt, María Desamparados (1973), “Un siglo de demografía medieval: san Mateo, 1373-1499”, Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, 9, pp. 371-432.

Cantera Montenegro, Margarita (2014). “Miedo a la soledad y al desamparo. Algunas respuestas de la sociedad y del hombre medieval”, En la España Medieval, 37, pp. 363-375.

Comas Via, Mireia (2018), “La asistencia a las viudas en el hospital de la Santa Cruz de Barcelona y el hospital de los pobres de san Juan de Perpiñán en el siglo XV”, en Concepción Villanueva, Antoni Conejo y Raúl Villagrasa-Elías (eds.), Redes hospitalarias: historia, economía y sociología de la sanidad, Zaragoza, pp. 107-115.

Comas Via, Mireia (2020), “Envejecer en femenino en la Edad Media”, en Maria Adela Fargas Peñarrocha (ed.), Alternativas: Mujeres, género e historia, Barcelona, pp. 95-116.

Conejo da Pena, Antoni (2015), “La disseminació d’hospitals al bisbat de Tortosa durant l’edat mitjana”, Recerca, 16, pp. 91-120.

Díaz, Carmen; Rabassa, Carles (1995). Documents per a la història de Vilafamés. Castellón.

Ferragud Domingo, Carmel (2007), “Metges, cirurgians, barbers i apotecaris: l’assistència médica a la València baixmedieval”, Métode: Revista de difusió de la investigació, 53, pp. 48-57.

Ferragud Domingo, Carmel (2011), “Els barbers de la ciutat de Valencia durant el segle XV a través dels llibres del justícia criminal”, Anuario de Estudios Medievales, 41/1, pp. 31-57.

Ferragud Domingo, Carmel (2018), “Los espacios de la práctica médica en la Valencia bajomedieval”, en Concepción Villanueva, Antoni Conejo y Raúl Villagrasa-Elías (eds.), Redes hospitalarias: historia, economía y sociología de la sanidad, Zaragoza, pp. 31-52.

Gallent Marco, Mercedes (1984), “Instituciones hospitalarias y poderes públicos en Valencia”, Saitabi, 34, pp. 75-88.

Gallent Marco, Mercedes (1996), “Historia e historia de los hospitales”, Revista d’Història Medieval, 7, 179-191.

Gallent Marco, Mercedes (2010-2011), “En el interior de los hospitales. Personas, espacios, enseres”, Saitabi, 60-61, pp. 81-104.

Gallent Marco, Mercedes (2014), “Los hospitales de la Santa Creu de Barcelona y Nuestra Señora de Gracia de Zaragoza, dos modelos asistenciales para el Hospital General de Valencia”, Aragón en la Edad Media, 25, 41-60.

García Ballester, Luis; McVaugh, Michael (1988), “Nota sobre el control de la actividad médica y quirúrgica de los barberos (barbers, barbitonsores) en los Furs de Valencia de 1329”, en Homenatge al doctor Sebastià García Martínez, vol. I, Valencia, pp.73-88.

García Herrero, María del Carmen (2004), “Etapas de la vida”, Medievalismo. Boletín de la Sociedad Española de Estudios Medievales, 13-14, pp. 29-47.

Gazzini, Marina; Frank, Thomas (2021), Ospedali e montagne. Paesaggi, funzioni, poteri nei secoli medievali (Italia, Francia, Spagna), Turín-Milán.

Guinot Rodríguez, Enric (1986), Feudalismo en expansión en el norte valenciano. Antecedentes y desarrollo del señorío de la orden de Montesa, siglos XIII-XIV, Castellón.

Guinot Rodríguez, Enric (1988), “Demografía medieval del nord del País Valencià”, Actes Primeres Jornades d’Estudi sobre la població del País Valencià, Valencia-Alicante, pp. 229-249.

Guinot Rodríguez, Enric (2006), Establiments municipals del Maestrat, els Ports de Morella i Llucena (segles XIV-XVIII), Valencia.

Hirel, Sophie; Thieulin-Pardo, Hèléne (eds). (2021), La leche polifónica. Estudios sobre las nodrizas en la península ibérica (ss. XIII-XVI), Madrid.

Illanes Zubieta, Ximena (2011), Niñas y niños olvidados según los documentos del hospital de la Santa Creu de Barcelona en el siglo XV, tesis doctoral, Universitat de Barcelona.

Jávega Charco, Emma (2006), Expósitos en la Valencia de la primera mitad del siglo XVI, tesis doctoral, Universitat de València.

Lindgren, Uta (1987), “¿De qué vivían los hospitales? Los fundamentos económicos de los hospitales de Barcelona de 1375 a 1500”, Anuario de Estudios Medievales, 17, pp. 525-532.

López Terrada, María Luz (1996), “El hospital como objeto histórico: los acercamientos a la historia hospitalaria”, Revista d’Història Medieval, 7, 192-204.

Marino, Salvatore (2019), El Memorial dels Infants. Edició crítica d’una font per a l’estudi de la infància a la Barcelona del segle XV, Barcelona.

Martí Serrano, Andrea (2021), “El treball de les dides als hospitals medievals valencians del segle XV”, Saitabi. Revista de la Facultat de Geografia i Història, 71, pp. 105-123.

Martínez Bedmar, Alberto Jesús (2020), “Al llarg d’un riu. La xarxa d’hospitals al Baix Llobregat medieval”, Materials del Baix Llobregat, 23, pp. 55-61.

Monterde Albiac, Cristina (2008), “Las ordinaciones del Hospital de Nuestra Señora de Gracia de Zaragoza establecidas por don Alfonso de Aragón, arzobispo de Zaragoza y lugarteniente general del reino”, Aragón en la Edad Media, 20, pp. 505-528.

Morelló Baget, Jordi (2014), “Finanzas hospitalarias y deuda pública: los censales de la Santa Creu de Barcelona en torno a 1500”, en Teresa Huguet, Pere Verdés, Jon Arrizabalaga y Manuel Sánchez (coord.), Ciudad y hospital en el occidente europeo, 1300-1700, Lleida, pp. 211-261.

Navarro Espinach, Germán (2000), “El hospital de santa María de Villaespesa y de san Juan Bautista en la ciudad de Teruel a través de los actos notariales de Alfonso Jiménez (1481-1518)”, Aragón en la Edad Media, 16, pp. 565-590.

Navarro Espinach, Germán (2004), “Las etapas de la vida en las familias artesanas de Aragón y Valencia durante el siglo XV”, Aragón en la Edad Media, 18, pp. 203-244.

Navarro Espinach, Germán (2008), Cuentas del concejo de Mirambel (1472-1489), Zaragoza.

Navarro, Germán; Aparici, Joaquín (2008), “Villarluengo, un lugar de la bailía de Cantavieja en el siglo XV”, Aragón en la Edad Media, 20, pp. 543-558.

Navarro, Germán; Villanueva, Concepción (2009), Libro de la bailía de Cantavieja (1428-1470), Zaragoza.

Pérez de Tudela, María Isabel (2001), “Ancianidad, viudedad… El hombre medieval en su edad postrera”, en José Ignacio de la Iglesia (coord.), La familia en la Edad Media. Actas de la XI Semana de Estudios Medievales de Nájera, Logroño, pp. 285-316.

Pérez Galán, Cristina (2013), “Los grandes hospitales urbanos en Aragón en el siglo XV: Nuestra Señora de la Esperanza en Huesca y Nuestra Señora de Gracia en Zaragoza”, en Francesco Ammannati (ed.), Assitenza e solidarietà in Europa, seccoli XIII-XVIII. Atti della Quarantaquattresima Settimana di Studi, Francesco di Marco Datini, Florencia, pp. 292-294.

Pinto, Giuliano (2007), “Matrimonio e sessualità coniugale nella Toscana del Basso Medioevo: una rilettura delle fonti”, en Familia y Sociedad en la Edad Media (siglos XII-XV), Zaragoza, pp. 53-70.

Rabassa i Vaquer, Carles (1996), Conjuntura econòmica i desenvolupament comercial als Ports de Morella (segles XIV-XV), tesis doctoral, Universitat de València.

Rabassa i Vaquer, Carles (2008), “Comerç mediterrani i mercaders locals: una perspectiva des de les comarques septentrionals valencianes (segle XV)”, en Juan José Maestro y Pedro Barceló (coords.), Europa: Historia, Imagen y Mito. V Coloquio Grupo Investigación Potestas, Castellón, pp. 177-204.

Royo García, Juan Ramón (1994), “Los Hospitalicos de niños y niñas de Zaragoza en 1605 según la visita del arzobispo Tomás de Borja”, Revista de Historia Jerónimo Zurita, 69-70, pp. 115-128.

Royo Pérez, Vicent (2010), “Las industrias rurales en Vilafranca al final de la Edad Media”, V Simposio Internacional de Jóvenes Medievalistas, Lorca, pp. 193-208.

Royo Pérez, Vicent (2017), Els orígens del Maestrat històric: identitat, convivència i conflictes en una societat rural de frontera (segles XIII-XV), Benicarló.

Royo Pérez, Vicent (2018), Les arrels històriques de la comarca dels Ports: societat, poder i identitat en una terra de frontera durant la Baixa Edat Mitjana, Benicarló.

Rubio Vela, Agustín (1990), “Infancia y marginación. En torno a las instituciones trecentistas valencianas para el socorro de los huérfanos”, Revista d’Història Medieval, 1, pp. 111-153.

Sancho i Planas, Marta (2018), “Hospitals de muntanya en època medieval: espais de cura espiritual i física al Pirineu”, en Josep M. Comelles, Antoni Conejo, Josep Barceló-Prats (coord.), Imago Civitatis. Hospitales y manicomios en Occidente, pp. 57-72.

Sancho i Planas, Marta; Soler Sala, Maria (2021), “Hospitales de montaña en el Pirieno oriental: mapeando los espacios asistenciales de la Edad Media”, en Marina Gazzini y Thomas Frank, Ospedali e montagne. Paesaggi, funzioni, poteri nei secoli medievali (Italia, Francia, Spagna), pp. 389-430.

Tello Hernández, Esther (2015), “La actividad crediticia de un hospital turolense a través de la compra de censales (1482-1517)”, Aragón en la Edad Media, 26, pp. 293-320.

Valdeón Baruque, Julio (1998), “El ritmo del individuo en las puertas de la pobreza, la enfermedad y la muerte”, en La vida cotidiana en la Edad Media. Actas VIII Semana de Estudios Medievales de Nájera, Logroño, pp. 275-288.

Villagrasa-Elías, Raúl (2016a), “Política hospitalaria en los concejos aragoneses del cuatrocientos”, en Paulino Iradiel (ed.), Identidades urbanas Corona de Aragón-Italia. Redes económicas, estructuras institucionales, funciones políticas (ss. XIV-XV). Zaragoza, pp. 163-176.

Villagrasa-Elías, Raúl (2016b), La red de hospitales en el Aragón medieval (ss. XII-XV), Zaragoza.

Villagrasa-Elías, Raúl (2016c), “«Recollir los pobres et tener hospitalitat». Asistencia hospitalaria en el Somontano de Barbastro (ss. XII-XVI)”, Revista de la CECEL, 16, pp. 37-60.

Villagrasa-Elías, Raúl (2021), “Protección institucional de la vejez a finales de la Edad Media y el Renacimiento”, Nokaira, 1, pp. 73-83.

Villagrasa-Elías, Raúl (2022), “La reforma antes de la reforma. Toledo y el hospital de la Santa Cruz”, en Paula Barbero et al. (ed.), Hospitales durante el Antiguo Régimen. Instituciones benéfico-asistenciales (siglos XV-XIX). Palermo, pp. 123-147.

Villagrasa-Elías, Raúl (2023), “El hospital rural como centro económico en el sur de Aragón (Rubielos de Mora y Puertomingalvo en los siglos XIV-XV)”, Edad Media: revista de Historia, 24, pp. 663-698.

Villanueva, Concepción; Conejo, Antoni; Villagrasa-Elías, Raúl (eds.) (2018), Redes hospitalarias: historia, economía y sociología de la sanidad, Zaragoza.

Vinyoles, Teresa; González, Margarida (1982), “Els infants abandonats a les portes de l’Hospital de Barcelona (1426-1439)”, en Manuel Riu (ed.), La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, volumen II, Barcelona, pp. 191-284.

Descargas

Publicado

2023-11-30

Cómo citar

Aparici Martí, J. y Villanueva Morte, C. (2023) «Expósitos, enfermos y ancianos. Asistencia familiar, sanidad y red hospitalaria en los límites septentrionales del reino de Valencia (Maestrat-Els Ports, siglos XIV-XV)», Historia. Instituciones. Documentos, (50), pp. 49–80. Disponible en: https://revistascientificas.us.es/index.php/HID/article/view/24956 (Accedido: 27abril2024).

Número

Sección

Artículos