Los últimos grados de la Universidad de Solsona (1701-1715)

Autores/as

  • Rafael Ramis Barceló Universitat de les Illes Balears - IEHM
  • Pedro Ramis Serra Universitat de les Illes Balears - IEHM

DOI:

https://doi.org/10.12795/hid.2017.i44.12

Palabras clave:

Solsona, grados, Universidad de Alcalá de Henares, siglo XVIII, estudiantes

Resumen

En este artículo se estudian los últimos grados conferidos por la Universidad de Solsona (1701-1715). Con ello se pretende conocer mejor el perfil de los graduados por esta universidad irregular, que colacionó títulos de todas las Facultades a estudiantes catalanes y baleares, y que fue denunciada por la Universidad de Barcelona por práctica fraudulenta.

ABSTRACT: This article studies the last degrees conferred by the University of Solsona (1701-1715). Our aim is to draw a picture of the type of student who graduated from this unorthodox university which conferred degrees from all faculties on students from Catalonia and the Balearic Islands, and which was denounced by the University of Barcelona for fraudulent practice.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

AAVV (1927), Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, vol. 57, Madrid, Hijos de J. Espasa.

Ajo, Cándido M. (1959), Historia de las universidades hispánicas: orígenes y desarrollo desde su aparición hasta nuestros días, III, Ávila, CSIC.

Ajo, Cándido M. (1963), Historia de las universidades hispánicas: orígenes y desarrollo desde su aparición hasta nuestros días, IV, Ávila, CSIC.

Ajo, Cándido M. (1966), Historia de las universidades hispánicas: orígenes y desarrollo desde su aparición hasta nuestros días, V, Ávila, CSIC.

Albareda Salvadó, Joaquim (2005), “Els exiliats catalans de finals del segle XVII i principis del XVIII en els Comtats: Barretines, Botiflers, Carrasclets” en A. Charlon y P. Piginet (eds.), Les exils catalans en France, Paris, Presses Sorbonne, pp. 51-64.

Alcoberro, Agustí (2002), L’exili austracista (1713-1747), Barcelona, Fundació Noguera, Vol. 1.

Anónimo (1904), La Diócesis de Solsona, 1904, Barcelona, Tobella & Costa.

Beltrán de Heredia, Vicente (1955), “Reseña de J. Serra Vilaró, Universidad Literaria de Solsona”, La Ciencia Tomista, 82, p. 499.

Beltrán de Heredia, Vicente (1958), “Catálogo de los colegiales, lectores y rectores del Colegio de San Miguel de Solsona (1615-1835)”, Analecta Sacra Tarraconensia, 31, pp. 125-137.

Bover, Joaquín M. (1868), Biblioteca de autores baleares, Palma, Impr. De Gelabert, II.

Cassanyes Roig, Albert y Ramis Barceló, Rafael (2014), “Los graduados en Artes y Filosofía en la Universidad Luliana y Literaria de Mallorca I: (1692-1750)”, Tiempos modernos, 28, pp. 1-46.

Collell, Alberto (1960), “Fundación del colegio de San Vicente y San Raimundo, de Barcelona”, Analecta Sacra Tarraconensia, XXXII, pp. 309-331.

De la Fuente, Vicente (1970), Historia de las universidades, colegios y demás establecimientos de enseñanza en España, II, [Madrid, 1885], Frankfurt am Main, Verlag Sauer & Auvermann.

Dietari de la Generalitat de Catalunya (1994), J. M. Sans Travé (ed.), vol. 10, Barcelona, Departament de Presidència.

Escartín Sánchez, Eduardo, “Universidades mayores y menores. Una polémica en la Cataluña del siglo XVII”, Pedralbes, 23 (2003), pp. 187-202.

Esteve Perendreu, Francesc (2007), Mestrescoles i rectors de l’Estudi General de Lleida (1597-1717), Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida.

Fernández de las Cuevas, Ruperto (1852), La voz del siglo, Madrid, Imprenta de Manuel Minuesa.

Florensa i Parés, Joan (2010), El Projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular, Barcelona, IEC.

Folch, Artemi (1972), Les universitats de Catalunya al tombant del segle XVII, Barcelona, Dalmau.

García Cárcel, Ricardo (1985), Historia de Cataluña. Siglos XVI y XVII. Los caracteres originales de la historia de Cataluña, vol. 1, Barcelona, Ariel.

Guerra, Juan Carlos de (1928), Ensayo de un padrón histórico Guipúzcoa, según el orden de sus famllias pobladoras, San Sebastián, Ed. J. Muñoz-Baroja.

Hernández Morejón, Antonio (1842), Historia bibliográfica de la medicina española, II, Madrid, Vda. de Jordán e hijos.

Lahoz Finestres, José M. (1997), “Graduados catalanes en las facultades de Leyes y Cánones de la Universidad de Huesca”, Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 15, pp. 167-220.

Lahoz Finestres, José M. y Gort Riera, Roser (2002), “Orientación bibliográfica sobre las Universidades de la Corona de Aragón” en J. J. Busqueta y J. Pemán (coord.), Les universitats de la Corona d’Aragó, ahir i avui, Lleida, Pòrtic, pp. 603-665.

Llorens i Solé, Antoni (1978), “La Universidad literaria de Solsona: 1620-1717”, en AAVV, Primer Simposium Nacional sobrelos antiguos centros docentes españoles, Lleida, Imprenta Provincial, pp. 95-101.

Madoz, Pascual (1847), Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar, tomo VI, Madrid, Est. lit.-tip. de P. Madoz y L. Sagasti.

Molas Ribalta, Pere (2008), “Família, amics i canvis en la Guerra de Successió”, Pedralbes, 28, Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya: “La Catalunya diversa” (15-19 de desembre de 2008), pp. 263-280.

Montañà i Buchaca, Daniel (1988), “Els estudis de medicina a la Universitat Literària de Solsona”, Gimbernat: revista catalana d’història de la medicina i de la ciència, 8, pp. 247-256.

Ochoa Brun, Miguel Ángel (2002), Embajadas rivales. La presencia diplomática de España en Italia durante la Guerra de Sucesión, Madrid, Real Academia de la Historia.

Parramon Doll, Antonio (1975), “Noticias universitarias menos conocidas de las ciudades ilerdenses. Lérida, Cervera, Seo de Urgel, Solsona y Tremp”, Los antiguos centros docentes españoles: comunicaciones presentadas en el Pleno de la Asamblea celebrado en San Sebastian, los días 9 al 11 de diciembre de 1971, pp. 201-212.

Planells i Ripoll, Joan (1995), “L’ensenyament a Eivissa fins a 1864”, Eivissa, 26, pp. 59-63.

Planells i Ripoll, Joan (1996), “Metges de les Pitiüses”, Eivissa, 28 pp. 160-165.

Planes i Albets, Ramon (1984), “Aportació a l’estudi de la Universitat de Solsona (1620-1717) i notes sobre les seves fonts documentals: els estatuts de 1661” en AAVV, Terres de Lleida al segle XVII: miscel·lània Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, Diputació Provincial, pp. 369-374.

Planes i Albets, Ramon (2016), L’Hospital d’en Llobera. Lectures d’història de Solsona, Solsona, Forum d’Aprofundiment democràtic, 2 vols.

Ponz, Antonio (1788), Viage de España, en que se da noticia de las cosas mas apreciables, y dignas de saberse, que hay en ella, tomo XIV, Madrid, Por la Viudad de Ibarra, Hijos y Compañía.

Querol Coll, Enric (2013), L’Antiga Universitat a Tortosa (1529-1824), Tortosa, Antena Cultural Tortosa-Universitat Rovira i Virgili.

Ramis Barceló, Rafael (2013), “Las cátedras tomistas de la Universidad Luliana y Literaria de Mallorca (1692-1824)”, Archivum Fratrum Praedicatorum, 83, 345-368.

Ramis Barceló, Rafael (2014a), “Las cátedras lulianas de la Universidad de Mallorca (1692-1824)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 70, 185-205.

Ramis Barceló, Rafael (2014b), “Las cátedras suaristas de la Universidad Luliana y Literaria de Mallorca (1692-1767)”, Archivum Historicum Societatis Iesu, 164/2, pp. 399-426.

Ramis Barceló, Rafael (2015a), “Sobre los privilegios de la Universidad de Solsona y los grados en leyes, cánones y medicina durante el siglo XVII”, Glossae. European Journal of Legal History 12, pp. 661-678.

Ramis Barceló, Rafael (2015b), “Las cátedras escotistas de la Universidad Luliana y Literaria de Mallorca (1692-1824)”, Archivum Franciscanum Historicum, 108/1-2, pp. 301-317.

Ramis Barceló, Rafael (2016) “La Facultad de Leyes y Cánones de la Universidad de Barcelona a comienzos del siglo XVIII”, Anuario de Historia del Derecho Español, 86, pp. 305-408.

Ramis Barceló, Rafael (2017), Doctores hispanos en Leyes y Cánones por la Universidad de la Sapienza de Roma (1549-1774), Madrid, Dykinson.

Ramis y Ramis, Juan (1817), Varones ilustres de Menorca y noticia de los apellidos que mas se han distinguido en ella, Mahón, Imprenta Serra.

Sanahuja, Pedro (1944), Historia de la beneficencia en Lérida, Vol. I, Lérida, Instituto de Estudios Ilerdenses.

Serra Vilaró, Juan (1953), Universidad Literaria de Solsona, Tarragona, Hermanos Sugrañes.

Torres Amat, Félix (1836), Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de escritores catalanes, Barcelona, Imprenta Verdaguer.

Vicens Vives, Jaime (1961), Historia del España y América, vol. 3, Barcelona, Vicens Vives.

Villanueva, Jaime (1821), Viage literario a las iglesias de España: Viage a Solsona, Ager y Urgel: 1806 y 1807, vol. 9, Madrid, Imprenta Real.

Descargas

Publicado

2017-11-14

Cómo citar

Ramis Barceló, R. y Ramis Serra, P. (2017) «Los últimos grados de la Universidad de Solsona (1701-1715)», Historia. Instituciones. Documentos, (44), pp. 313–349. doi: 10.12795/hid.2017.i44.12.

Número

Sección

Artículos