De Mallorca a Nápoles, Lleida y Roma: los viajes del canónigo Gabriel Cerdà (1450-1491)
DOI:
https://doi.org/10.12795/hid.2016.i43.04Palabras clave:
Canónigos, Cerdá, Gabriel, Lleida, Mallorca, rentas, viajesResumen
Entre los distintos grupos de viajeros de la Edad Media, los eclesiásticos fueron uno de los más activos. Los canónigos mallorquines de la segunda mitad del siglo XV también surcaron los mares para llegar a diferentes destinos. A través del presente artículo se estudian los viajes realizados por uno de ellos, Gabriel Cerdá. que se dirigió a los principales centros de poder de la Corona de Aragón (Nápoles y Catalunya) y de la Iglesia (Roma), aunque también frecuentó la ciudad de Lleida para estudiar y ostentar otro canonicato en su catedral. Su caso es un paradigma del comportamiento de los canónigos mallorquines en relación a su movilidad geográfica.
Descargas
Citas
Alvira Cabrer, Martín (1999), “Peregrinaciones medievales hacia Jerusalén, Roma y otras metas”, XX Siglos, 10/41, pp. 83-100.
Andrade Cernadas, José Miguel (2014), “¿Viajeros o peregrinos? Algunas notas críticas sobre la peregrinación a Santiago en la Edad Media”, Minius. Revista do Departamento de Historia, Arte e Xeografía, 22. pp. 11-31.
Argilés, Caterina (2010), Una ciutat catalana en època de crisi: Lleida, 1358-1500. El Treball, els salaris, la producció agrícola i els preus a través dels llibres d’obra de la Seu Vella, Lleida.
Barceló Crespí, Maria; Ensenyat Pujol, Gabriel (2000), Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l’Edat Mitjana, Palma.
Barceló Crespí, María; Ensenyat Pujol, Gabriel (2013), Clergues il·lustrats. Un cercle humanista a l’entorn de la Seu de Mallorca (1450-1550), Palma.
Beltran Perelló, María Esperanza (2008), “La Col·lecció Pascual i les relacions entre el Regne de Mallorca i el món musulmà mediterrani”, Barceló Crespí, María, El Regne de Mallorca: cruïlla de gents i de cultures (segles XIII-XV), Palma, pp. 179-188.
Bover de Rosselló, Joaquín María (1838). Memoria biográfica de los mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura, Palma.
Cateura Bennásser, Pau (2000), “Mundos mediterráneos: el reino de Mallorca y el sultanato mameluco (siglos XIII-XV)’’. Espacio, Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, 13, pp. 85-101.
Ensenyat Pujol, Gabriel (2012), “Humanisme i Renaixement a Mallorca: noves dades, nova periodització”, eHumanista/IVITRA, 1, pp. 99-127.
Ensenyat Pujol, Gabriel (2013), “Otoño medieval y humanismo eclesiástico en Mallorca”, Escartí, Vicent Josep, Escribir y persistir. Estudios sobre la literatura en catalán de la Edad Media a la Renaixença, Los Ángeles-Buenos Aires. 1, pp. 16-39.
Eubel, Konrad (1894), Hierarchia catholica Medii Aevi, sive Summorum pontificum, S. R. E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ab anno 1431 usque ad annum 1503 perducta e documentis tabularii praesertim Vaticani collecta, digesta, edita per Conradum Eubel, Ratisbona.
Furió, Antoni (1852), Episcopologio de la Santa Iglesia de Mallorca, Palma.
Guiral-Hadziiossif, Jacqueline (1989). Valencia, puerto mediterráneo en el siglo XV (1410-1525), Valencia.
Igual Luis, David (1997), “Comercio e industria en las ciudades mediterráneas”, Revista d’història medieval, 8, pp. 373-394.
Igual Luis, David (2006-2008), “Operadores económicos y espacios de comercio en el Mediterráneo occidental (siglos XIII-XV)”. Anales de la Universidad de Alicante. Historia medieval, 15. pp. 189-214.
Lladó i Ferragut, Jaume (1973), Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad Literaria de Mallorca, Palma.
Lladonosa i Pujol, Josep (1945). El sitio de Lérida de 1464 en tiempos de Juan II de Aragón, Lleida.
Lladonosa i Pujol, Josep (1970). L’Estudi General de Lleida del 1430 al 1524, Barcelona.
Lladonosa i Pujol, Josep (1976), Relacions entre Mallorca i Lleida a l’època medieval, Barcelona.
Lladonosa i Pujol, Josep (1988), Anecdotari de l’Estudi General de Lleida (1297-1717), Lleida.
López, María Dolores (2004), “Mallorca y el Magreó en la Baja Edad Media”, Trillo, Carmen, Relaciones entre el Mediterráneo cristiano y el norte de Africa en época medieval y moderna. Granada, pp. 87-225.
Macaire, Pierre (1986), Majorque et le commerce intemational (1400-1450 environ.), Lille.
March Ques, Joan Francesc; Rosselló Vaquer, Ramón (1981), Historia de Santa Margalida. Volum primer. De la Prehistoria al segle AT7, Santa Margalida.
Martí Sentañes, Esther (2008), “Incidència i relació dels síndics eclesiàstics de Lleida amb les corts medievals”, Bertran i Roigé, Prim; Fité i Llevot, Francesc, Arrels cristianes. Presència i significació del cristianisme en la història i la societat de Lleida. Volum II. Temps de consolidació. La baixa Edat Mitjana (segles XIII-XV), Lleida, pp. 131-138.
Mas i Forners, Antoni (2000), “De pagesos a cavallers: l’extracció social i el patrimonio del cardenal Antoni Cerdà i del canonge Gabriel Cerdà (segles XVXVI)”, Barceló Crespí, Maria, Al tombant de l’edat mitjana. Tradició medieval i cultura humanista, Palma, pp. 437-450.
Meloni, Giuseppe (1977), “Contributo allo studio delle rotte e dei commerci mediterranei nel Basso Medioevo”, Medioevo. Saggi e Rassegne, 3, pp. 117-130.
Navarro Sorní, Miguel (2005), “Calixto III, papa valenciano”, Callado Estela, Emilio, Valencianos en la historia de la Iglesia, Valencia, pp. 79-104.
Novoa, Feliciano (2003), De Finisterre a Jerusalén: Egeria y los primeros peregrinos cristianos, Santiago de Compostela.
Oldenbourg, Zoé (1965), Les Croisades, París.
Ortega Villoslada, Antonio (2008), El Reino de Mallorca y el mundo atlántico (1230-1349), A Coruña.
Ortega Villoslada, Antonio (2013), “Navegación mediterránea por el Atlántico. El caso de Mallorca (1230-1349)”, Minius. Revista do Departamento de Historia, Arte e Xeografía, 21, pp. 45-60.
Piñol Alabart, Daniel (2013), “Notarios catalanes en Roma: los notarios matriculados en el Archivo de la Curia (1508-1671)”, Historia, Instituciones, Documentos, 40, pp. 251-302.
Piqué Badia, Joan Ramon (2002-2003), “El naixement i la consolidació del Capítol catedralici lleidatà. La Seu Vella, 1168-1540”, Seu Vella, 4, pp. 397-443.
Planas Rosselló, Antonio (2000), “Los estudiantes mallorquines en Italia y el humanismo jurídico”, Barceló Crespí, Maria, Al tombant de l’edat mitjana. Tradició medieval i cultura humanística, Palma, pp. 469-482.
Postan, Michael (1978), Medieval trade and finance, Cambridge.
Ramis Barceló, Rafael (2014), “Peregrinatio academica: legistas y canonistas de la Corona de Aragón en las universidades italianas durante el Renacimiento”, Miscellanea Historico-iuridica, 13/1, pp. 35-66.
Rapp, Francis (1973), La Iglesia y la vida religiosa en Occidente a fines de la Edad Media, Barcelona.
Ruzafa García, Manuel (1994), “Comercio internacional, regiones, desarrollo y subdesarrollo en Europa: un debate sobre el modelo de historia económica bajomedieval”, Revista d’història medieval, 5, pp. 173-180.
Salicrú i Lluch, Roser (2008), “Mallorquins a Granada, granadins a Mallorca. Granada i Mallorca en les rutes mediterrànies i atlàntiques de la baixa edat mitjana”, Barceló Crespí, Maria, El Regne de Mallorca: cruïlla de gents i de cultures (segles XIII-XV), Palma, pp. 115-134.
Sevillano Colom, Francisco (1968-1972), “De Venecia a Flandes (vía Mallorca y Portugal)”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 33, pp. 1-33.
Simbula, Pinuccia Franca (1993), Corsari e pirati nei Mari di Sardegna, Cagliari.
Suárez Beltrán, Soledad (1986), El Cabildo de la catedral de Oviedo en la Edad Media, Oviedo.
Tangheroni, Marco (1996), Commercio e navigazione nel Mediterraneo, Roma-Bari.
Tate, Robert Brian (1955), Joan Margarit i Pau, cardinal-bishop of Gerona. A biographical study, Manchester.
Tognetti, Sergio (2005), “Il ruolo della Sardegna nel comercio mediterraneo del Quattrocento. Alcune considerazioni sulla base di fonti toscane”, Archivio Storico Italiano, 603, pp. 87-131.
Urgell Hernández, Ricard (2000), Mallorca en el segle XV, Palma.
Vaquer Bennàssar, Onofre (1991), “El comerç marítim de Mallorca a la segona meitat del segle XV”, Randa, 29, pp. 105-119.
Vaquer Bennàssar, Onofre (1995), “Immigrants a Mallorca a la segona meitat del segle XV”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 51, pp. 125-140.
Vaquer Bennàssar, Onofre (1997), “El comercio marítimo de Mallorca en el tránsito a la Modernidad”, Studia historica. Historia Moderna, 17, pp. 147-156.
Vaquer Bennàssar, Onofre (1999), “Immigrants a Mallorca a la segona meitat del segle XV”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 55, pp. 353-362.
Vaquer Bennàssar, Onofre (2001), El comerç marítim de Mallorca. 1448-1531, Palma.
Villanueva Morte, Concepción (2008), “La presencia de valencianos y aragoneses en la documentación notarial cagliaritana del siglo XV”, Anuario de Estudios Medievales, 38/1, pp. 27-63.
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2017 Historia. Instituciones. Documentos

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0.
Los autores/as que publiquen en esta revista aceptan las siguientes condiciones:
Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional”. Puede consultar desde aquí la versión informativa y el texto legal de la licencia. Esta circunstancia ha de hacerse constar expresamente de esta forma cuando sea necesario.
Los autores/as pueden realizar otros acuerdos contractuales independientes y adicionales para la distribución no exclusiva de la versión del artículo publicado en esta revista (p. ej., incluirlo en un repositorio institucional o publicarlo en un libro) siempre que indiquen claramente que el trabajo se publicó por primera vez en esta revista.
Se permite y recomienda a los autores/as a publicar su trabajo en Internet (por ejemplo en páginas institucionales o personales) antes y durante el proceso de revisión y publicación, ya que puede conducir a intercambios productivos y a una mayor y más rápida difusión del trabajo publicado (vea The Effect of Open Access).

