Sobre los límites del poder real en el Reino de Valencia: interpretaciones de la estricta observancia de los fueros en la doctrina valenciana (siglos XVI y XVII)

Autores/as

Palabras clave:

Fueros, leyes, observancia, reino de Valencia, poder real

Resumen

RESUMEN: La teoría política y el derecho valenciano obligaban al rey a gobernar según los fueros y privilegios del reino. Aunque tal afirmación sea correcta, los juristas valencianos de los siglos XVI y XVII se preocuparon por definir una serie de herramientas jurídicas mediante las cuales el monarca podía superar las limitaciones que le ponía la normativa foral. Este trabajo explica algunas de las circunstancias y mecanismos a través de los cuales los reyes de Valencia podían situarse por encima de la legislación del reino.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Arrieta Alberdi, Jon (1999), “El ejercicio de la jurisdicción real en las Cortes de la Corona de Aragón (siglos XVI y XVII)”, Contributions to European Parlamentary History, vol. LX (Actas del 47º Congreso internacional para el Estudio de Instituciones Representativas y Parlamentarias, Bilbao-Gernika, 2-6 septiembre 1997), Bilbao, 1999, pp. 229-260.

Arrieta Alberdi, Jon (2008), “Cristóbal Crespí y su generación ante los fueros y las Cortes”, en R. Ferrero y L. Guia (eds.), Corts i Parlaments de la Corona d’Aragó. Unes institucions emblemàtiques en una monarquia composta, Valencia, 2008, pp. 43-68.

Aureum Opus regalium privilegiorum Civitatis et Regni Valentie cum historia cristianissimi regis Jacobi ipsius primi conquistatoris (1515), Valencia.

Bas y Galcerán, Nicolás (1690), Theatrum iurisprudentiae, Pars prima,Valencia.

Belluga, Pedro (1580), Speculum Principum, Venecia.

Canet Aparisi, Teresa (1990), La magistratura valenciana (s. XVI-XVII), Valencia.

Canet Aparisi, Teresa (2009), Vivir y pensar la política en una monarquía plural. Tomás Cerdán de Tallada, Valencia.

Cárceles de Gea, Beatriz (1984-1985), “La Justicia Distributiva en el siglo XVII (Aproximación político-constitucional)”, Chronica nova: Revista de historia moderna de la Universidad de Granada, 14, pp. 93-122.

Casey, James (1970), “La crisi general del segle XVII a València (1646-1648)” en Boletín de la sociedad castellonense de cultura, tomo XlVI, vol. II, pp. 96-173.

Casey, James (1981), El regne de València al segle XVII, Barcelona.

Casey, James (1988), “Bandos y bandidos en la Valencia Moderna” en Homenatge al profesor Sebastià Garcia Martínez, vol. 1, Valencia, 1988, pp. 407-422.

Catalá Sanz, Jorge y Urzainqui Sánchez, Sergio (2016) El bandolerismo morisco valenciano (1563-1609), Valencia.

Cerdán de Tallada (1604), Tomás: Veriloquium en reglas de Estado, Valencia.

Crespí de Valldaura, Cristóbal (1730) Observationes, decisionibus illustratae Sacri Supremi Regii Aragonum Consilii, Sacri Consilii Sanctae Cruciatae et Regiae Audientiae Valentiae. In duasque partes divisae, Lyon. 1a edición 1662.

Dios de Dios, Salustiano de (1996-1997), “El absolutismo regio en Castilla durante el siglo XVI”, en Ius fugit. Revista interdisciplinar de estudios histórico-jurídicos, 5-6, pp. 53-268.

Dios de Dios, Salustiano de (2014), El poder del monarca en la obra de los juristas castellanos (1480-1680), Cuenca.

Febrer Romaguera, Manuel V. (2017), Humanisme polític i teorització del pactisme en la València del segle XV. Vida, obra i ideari del jurista misser Pere Belluga (1392-1468), Valencia.

Font i Rius, Josep Maria (1988), “Estudi introductori”, Constitucions de Catalunya. Incunable de 1495, (edición facsímil), Barcelona.

Fontanella, Joan Pere (1639), Sacri Senatus Cathaloniae Decisiones, Barcelona.

Forii Regni Valentiae (1547), Valencia.

Fuertes Broseta, Miquel (2018), “Uso de la potestad económica y respuesta estamental. El aprisionamiento de Leandro Escales en el Peñón de los Vélez”, J. S. Amelang, F. Andrés, R. Benítez, R. Franch y M. Galante (eds.), Palacios, plazas patíbulos. La sociedad española moderna entre el cambio y las resistencias, Valencia, 2018, pp. 233-246.

Furs e ordinacions del regne de València (1482), Valencia.

Gandoulphe, Pascal (2008), “Trayectoria de la tratadística política y jurídica valenciana: Tomás Cerdán de Tallada, del Verdadero Gobierno (1581), al Veriloquium en reglas de Estado (1604)”, F. J. Aranda Pérez, Francisco José y José Dmiao Rodrigues (eds.), De Re Publica Hispaniae. Una vindicación de la cultura política de los reinos ibéricos en la primera modernidad, Madrid, 2008, pp. 149-185.

García Martínez, Sebastià (1968), Els fonaments del país valencià modern, Barcelona.

Garcia Martínez, Sebastià (1991), Valencia bajo Carlos II. Bandolerismo, reivindicaciones agrarias y servicios a la monarquía, Valencia.

Garriga Acosta, Carlos Antonio (2008), “Gobierno y justicia: el “Gobierno de la justicia”, Cuadernos de derecho judicial, 7, pp. 45-113.

Graullera Sanz, Vicente (2003) Juristas valencianos del siglo XVII, Valencia.

Guia Marin, Lluís (2002), “Dona, honor i bandolerisme: els ‘desordres’ de l’Almirall d’Aragó en la València del segle XVII”, en Estudis: revista d’història moderna, 28, pp. 287-316.

Guia Marin, Lluís (1973), “La represión del bandolerisme durante el virreinato de fray Pedro de Urbina (1650-1652)” en Primer congreso de Historia del País Valenciano, vol. 3., Vale ncia, pp. 411-420.

Guia Marín, Lluís (1984a), “Dissidència política i repressió social al País Valencià a mitjan segle XVII”, Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història, 34, pp. 105-124.

Guia Marín, Lluís (1984b), Cortes del reinado de Felipe IV. II Cortes valencianas de 1645, Valencia.

Lario Ramírez, Dámaso de (1986), El comte-duc d’Olivares i el regne de València, Valencia.

León, Francisco Jerónimo de (1620, 1625 y 1646), Decisiones sacrae Regiae Audientiae Valentiae, Tomos 1, 2 y 3, Madrid-Valencia.

López Elum, Pedro (2001), Los orígenes de los furs de Valencia y de las Cortes en el siglo XIII, Valencia.

Mateu y Sanz, Lorenzo (1677), Tratado de de la celebración de Cortes Generales del Reino de Valencia, Madrid.

Mateu y Sanz, Lorenzo (1704): Tractatus de Regimine Regni Valentiae, Lión. 1ª edición 1677.

Obarrio Moreno, Juan Alfredo (2005), De Iustitia et Iure Regni Valentiae: La tradición de las fuentes jurídicas romanas en la doctrina valenciana, Madrid.

Pacheco Caballero, Francisco Luis (1997), “Non obstante. Ex certa scientia. Ex plenitudo potestatis. Los reyes de la Corona de Aragón y el principio pinceps a legibus solutus est” en A. Iglesias (ed.), El dret comú i Catalunya: Actes del VII simposi internacional Barcelona 23-24 maig 1997, Barcelona, 1997, pp. 91-127.

Reglà Campistol, Joan (1973), Aproximació a la història de la Corona d’Aragó, Barcelona.

Salvador Esteban, Emilia (2003), “Bandos y fórmulas de solidaridad. La instrumentalización de las rivalidades de los poderosos por la Corona” en Actes XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. El món urbà a la Corona d’Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta, Barcelona, pp. 19-34.

Urzainqui Sánchez, Sergio (2016), Bandidos y bandolerismo en la Valencia del siglo XVII: nuevas Fuentes, nuevas perspectivas, Valencia, 2016, tesi doctoral.

Verdet Martínez, Nuria (2014), Francisco Jerónimo de León. Cultura política y práctica administrativa en la Valencia de los Austrias menores, Valencia, tesis doctoral.

Vicens Vives, Jaume (2013), Notícia de Catalunya, Barcelona (1a ed. 1954).

Vila López, Margarita (1984) Bandolerismo y Pirateria (1635-1645) en el Reino de Valencia durante el reinado de Felipe IV, Valencia.

Descargas

Publicado

2023-11-30

Cómo citar

Fuertes Broseta, M. (2023) «Sobre los límites del poder real en el Reino de Valencia: interpretaciones de la estricta observancia de los fueros en la doctrina valenciana (siglos XVI y XVII)», Historia. Instituciones. Documentos, (50), pp. 149–176. Disponible en: https://revistascientificas.us.es/index.php/HID/article/view/24962 (Accedido: 27abril2024).

Número

Sección

Artículos