La lengua hebrea en el sionismo e Israel, entre el símbolo y la realidad
The Hebrew language in Zionism and Israel, between symbol and reality
DOI:
https://doi.org/10.12795/araucaria.2025.i59.13Palabras clave:
Ben-Yehudá (1858-1922), hebreo moderno, lengua y nacionalismo, cultura popular israelí, sionismo, Guerra de las lenguas (1913-1914), construcción nacional, Estado de Israel, literatura hebrea contemporáneaResumen
El hebreo moderno está íntimamente asociado a Israel y al sionismo, puesto que, según el relato más extendido —sobre todo allí—, ambos permitieron que volviera a revivir después de prácticamente dos mil años. El artífice de este proceso, en esta misma narración histórica, fue Eliézer Ben-Yehudá (1858-1922), quien se ha convertido en una figura central de la cultura popular israelí y ha experimentado, junto a la lengua hebrea, una insistente reivindicación por parte de las instituciones estatales a lo largo de esta última década. Aun así, como se expone en el artículo, hace más de medio siglo, desde Fellman (1973), que la responsabilidad directa de Ben-Yehudá en la recuperación del hebreo ha sido puesta en duda por los investigadores israelíes. De hecho, tanto el análisis del discurso como los testimonios históricos incluso ponen en duda que realmente el hebreo experimentara tal revitalización.
Descargas
Citas
Academy of the Hebrew Language, Milḥemet ha-safot, s. f., disponible en: <https://hebrew-academy.org.il/2024/01/16/מלחמת-השפות/> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Actions Committe of the Zionist Organization, The Struggle for the Hebrew Language in Palestine, New York, 1914, disponible en: <https://archive.org/details/struggleforhebr00commgoog/page/n6/mode/2up> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Almirall, V., Articles polítics : «Diari Català» (1879-1881) (Josep M. Figueres, ed.), Barcelona, La Magrana, 1984.
Aqademya la-Lashon, Hayyom yom huledet shel Freddy Mercury, 5 de septiembre de 2024, disponible en: <https://x.com/HebAcademy/status/1831613026803327261> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Aqademya la-Lashon. (s. f.). Yom ha-Ivrit , disponible en: <https://hebrew-academy.org.il/יום-העברית-תשף/> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Aqademya la-Lashon, Yom Ha-Ivrit 5783, 4 de diciembre de 2022, disponible en: <https://hebrew-academy.org.il/2022/12/04/אירוע-הפתיחה-יום-העברית-תשפג/> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Aqademya la-Lashon ha-Ivrit, “Kerazot la-Yom ha-Ivrit”, en Aqadem 72 (2023), p. 8.
Bacon, Gershon “An Anthem Reconsidered: On Text and Subtext in Yehuda Leib Gordon’s «Awake, My People!»” en Prooftexts, 15(2) (1995), pp. 185-194.
Barron, J. B. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922, Jerusalem, Greek Convent Press, 1923.
Ben-Arieh, Y., The Making of Eretz Israel in the Modern Era : A Historical-Geographical Study (1799-1949), Múnic, Viena, De Gruyter Oldenbourg, 2020.
Ben-Yehudá, Eliézer “Sheelat ha-hinukh”, en Havazelet, 21 de novembre de 1879, pp. 49-51, disponible en: <https://cutt.ly/EUR8q1X> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
--------------------------, “Shtei Millot Hadashot”, en Maggid-Mishne, 2 de enero de 1880, p. 4, disponible en: < https://www.nli.org.il/en/newspapers/magidmischne/1880/01/02/01/article/8> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
--------------------------, “Al davar ha-hinukh II”, en Havazelet, 9 de enero de 1880, pp. 97-99, disponible en: < https://cutt.ly/RURCcRi > [Última consulta: 14 de enero de 2025].
--------------------------, “Shtei Millot Hadashot (II)”, en Maggid-Mishne, 15 de diciembre de 1880, p. 192, disponible en: < https://www.nli.org.il/en/newspapers/magidmischne/1880/12/15/01/article/7> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
--------------------------,, A Dream Come True, (George Mandel, ed., Takamitsu Muraoka, trad.), Boulder, Westview Press, 1993.
Bernat i Baltrons, F.,; Galindo Solé, M., y de Rosselló Peralta, C., “El procés de bilingüització a Catalunya en el segle XX a partir de testimonis orals” en Treballs de Sociolingüística Catalana, 30 (2020), pp. 97-111.
Berdichevsky, N., “From Jewish State Toward a Hebrew Republic?” [en Norman Berdichevsky, aut.: Modern Hebrew : the past and future of a revitalized Language, Jefferson, McFarland & Company, Inc., 2014], p. 157.
Brass, P. R., Language, Religion and Politics in North India, Nueva Delhi, Vikas Publishing House, 1975.
B’nai B’rith International, L’hébreu, un trésor du patrimoine humain: Passé, présent et futur, 15 de novembre de 2022, disponible en https://www.bnaibrith.org/hebrew-as-treasure/ [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Central Bureau of Statistics, Selected Data from the 2021 Social Survey on Languages (en hebreo), Jerusalén, 4 de julio de 2022, disponible en <https://cutt.ly/oCiNCPb> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Central Statistics Office, Census 1996 Volume 9 - Irish Language, Interactive Tables, 1996, disponible en: <https://cutt.ly/jCiMAzH> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Central Statistics Office. (2017). Census of Population 2016 – Profile 10 Education, Skills and the Irish Language, 23 de novembre de 2027, disponible en: <https://cutt.ly/CCiMQ8x> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Charbit, D., Sionismes : textes fondamentaux, Paris, Albin Michel, 1998.
De Tchachnikoff, N., Lettre de Jérusaem, en Le Gaulois, 7 de junio de 1882, p. 3, disponible en: <https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5242621/f3.item> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Fellman, J., The Revival of Classical Tongue: Eliezer Ben Yehuda and the Modern Hebrew Language, La Haya-París, De Gruyter, 1973.
Ferran i Baños, R., “La «cuestión candente» de Eliezer Ben-Yehuda: lengua y pueblo judío antes de Herzl” [en Salud Adelaida Flores Borjabad, Rosa Pérez Cabana, coord.: Nuevos retos y perspectivas de la investigación en literatura, lingüística y traducción, Madrid, Dykinson, 2021], pp. 1693-1711.
---------------------, “La «revitalización» del hebreo: ¿la otra reconstrucción neoclásica decimonónica?” [en Ana Martín Minguijón, Kevin Villacoba Ramos, José Nicolás Saiz López, eds.: Conceptos, métodos y fuentes para el estudio de la Antigüedad. Líneas de investigación actuales, Madrid, Dykinson, 2023], pp. 553-565.
---------------------, La idea de la renaixença de la llengua hebrea en l’etapa formativa d’Eliézer Ben-Yehudà a París (1877-1881) (tesis doctoral), Universitat de Barcelona, disponible en Tesis en Red: < https://www.tesisenred.net/handle/10803/692059> [Última consulta, 14 de enero de 2025] .
--------------------, “Eliezer Ben-Yehuda, between Eden and Babel?” en Trujamanes y poligloterías, disponible en: <https://jewishtraduc.hypotheses.org/3334> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Ferrater Mora, J., Cuatro visiones de la historia universal : San Agustín, Vico, Voltaire, Hegel, Madrid, Alianza, 1982.
Lev Gordon, Y., Kol shire Yehuda Lev Gordon: Yeshanim gam Hadashim. San Petersburgo, Agudat Anashim Ohave Sefat Éver be-Sankt Petersburg, 1884.
Gribetz, Y., Defining Neighbors: Religion, Race, and the Early Zionist-Arab Encounter. Princeton (NJ), Princeton University Press, 2014.
Haramati, S., Eliezer Ben Yehuda: the father of modern Hebrew?, Ann Arbor, Spertus College of Judaica Press, 1979.
Harshav, B., Language in Time of Revolution. Berkeley, University of California Press, 1993.
Herzl, T., El estado judío, Buenos Aires, Organización Sionista Argentina, 2004.
Huq-Yesod: “Yisrael – Medinat ha-leom shel ha-am ha-yehudi”, Sah 5778 (26 de julio de 2918), p. 898, disponible en: <https://cutt.ly/FCiN7sD> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Kan. (2007, febrero 25). “Al ahava, itonut we-ivrit”, en Qadimon, 25 de febrero de 2007, disponible en <https://www.kan.org.il/content/kan/kan-11/p-710233/710356/> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Kupovetsky, M., “Population and migration: population and migration before World War I” [en YIVO Encyclopedia of Jews in Eastern Europe, 2010], disponible en: <https://yivoencyclopedia.org/article.aspx/Population_and_Migration/Population_and_Migration_before_World_War_I> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Kuzar, K., “The Myth of Eliezer Ben-Yehuda, sources and funcions” [en Alberto Navarro González, Juan Carlos Pueo Domínguez, Alfredo Saldaña Sagredo, José Ángel Blesa, eds.: Mitos: actas del VII Congreso Internacional de la Asociación Española de Semiótica (Investigaciones Semióticas VII), Zaragoza, Universidad de Zaragoza, 1998], pp. 727-732.
Lang, Y., Speak Hebrew!: the life of Eliezer Ben Yehuda [en hebreo], Jerusalem, Yad Ben Zvi, 2008.
Magen, D “Rav pealim: sefer le-limud ha-poal be-ramat ha-mitqademim heleq II, Jerusalem, Hozaa Aqademon, 2020.
Mills, E, Census of Palestine 1931 Volume II, Part II, Whitehead Morris Limited, Alexandria, 1933.
National Library of Israel, “The War of the Languages”, en Discover Treasures, s. f., disponible en: <https://www.nli.org.il/en/discover/israel/zionism/language-war> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Peled, M Ben-Aví/My Father’s Son, Universidad de Tel Aviv, 2017, disponible en < https://youtu.be/kmCcu9wjsx4?si=sX7vMml6Q5HlPkGu > [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Qiddum ma’amada šel ha-lašon ha-’ivrit be-Yiśra’el u-be-’olam, Hahlaṭa mispar 5234 shel Ha-Memshala me-yom 18.11.2012, disponible en: <https://www.gov.il/he/pages/2012_des5234> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Rabin, J., “El renaixement de l’hebreu” en Serra d’Or, 9 (1960), pp. 9-11.
Rabin, J,, Renacimiento del hebreo, Jerusalén, Crónicas, 1958
Rossend A., “La Morta-viva : gènesi, tradició i funció d’una al·legoria de la renaixença de la llengua catalana i de Catalunya” en Anuari Verdaguer, 3 (1998), pp. 31-76.
Saint James Vicariate for Hebrew speaking Catholics in Israel, Saint James Vicariate for Hebrew speaking Catholics Who are we?, 2022 disponible en < https://www.catholic.co.il/?cat=sjv&view=article&id=10171> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. “Normes de transcripció de l’hebreu”, en Documents de la Secció Filològica, IV (2003), pp. 41-71.
Seidman, N., A Marriage Made in Heaven, Berkeley, University of California Press, 1997.
Shavit, Z., “Le rôle méconnu de l’Alliance Israélite Universelle dans la renaissance de l’hébreu: une correspondance inédite d’Eliezer Ben-Yehuda”, en Archives Juives, 53(2) (2020), pp. 90-108.
UNESCO, Actas de la Conferencia General, 34a reunión, París, 16 de octubre - 2 de noviembre de 2007, v. 1: Resoluciones, disponible en <https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000156046_spa> [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Yudilovitch, M., “UNESCO honors Eliezer Ben Yehuda”, en Ynet, 4 de novembre de 2007, disponible en : < https://www.ynetnews.com/articles/0,7340,L-3467336,00.html > [Última consulta: 14 de enero de 2025].
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Las ediciones impresa y electrónica de esta Revista son editadas por el Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Sevilla, siendo necesario citar la procedencia en cualquier reproducción parcial o total.Salvo indicación contraria, todos los contenidos de la edición electrónica se distribuyen bajo una licencia de uso y distribución “Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivar 4.0 Internacional”

