Cerámicas engobadas púnico-helenísticas de Ibiza y Cerdeña (siglos III-II a.C.). Ordenación funcional

Autores/as

  • José Pérez Ballester Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.12795/spal.2018i27.19

Palabras clave:

Período helenístico, cerámica púnica, imitaciones, Mediterráneo centro-occidental, Kuass, Cádiz.

Resumen

Presentamos una ordenación funcional de las cerámicas engobadas púnico-helenísticas de Cerdeña e Ibiza, basada en los abundantes trabajos existentes así como en nuestra experiencia directa en Cerdeña (Pauli Stincus y Truncu e’Molas) e Ibiza (Can Vicent d’en Jaume). Pondremos estas producciones en relación con otras similares del Mediterráneo Central y Occidental: costas del África mediterránea (Cartago, Orán, etc) y área del Estrecho (bahía de Cádiz, Lixus, Kuass). Se propone una evolución cronológica y una aproximación a los usos y funcionalidad de esta vajilla de mesa púnica.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas

Cargando métricas ...

Biografía del autor/a

José Pérez Ballester, Universitat de València

Grupo de investigación arqueológica en el Mediterráneo GRAM. Dpt. Prehistòria, Arqueologia i Historia Antiga

Citas

Adroher Auroux, A.M. y Caballero Cobos, A. (2012): “Imitaciones de Campaniense en el mediodía peninsular. La cerámica gris bruñida republicana, en Bernal, D. y Ribera, A. (eds.) Cerámicas Hispanorromanas II. Problemas regionales: 23-38, Cádiz, Universidad de Cádiz.

Amadori, M.L.; Del Vais, C.; Fabbri, B. y Lanza, S. (2004): “La cerámica punica a vernice nera da Tharros (Cabras-Oristano): le letture storiche e indagine archeometriche”, en Berti, F.; Fabbri, B.; Gualtieri, S. y Guarnieri Ch. (eds.) Metodologia di Ricerca e Obiettivi degli Studi; lo Stato dell’Arte: 39-58, Bologna, University Press.

Amadori, M.L.; Del Vais, C.; Ercolani, G. y Raffaeli, G. (2006): “Studio archeometrico sulle ceramiche puniche a vernice nera”, en Acquaro, E. y Cerassetti, B. (eds.) Pantelleria Punica, Studi e Scavi, 15: 208-237, Bologna, Università di Bologna.

Amadori, M.L.; Del Vais C. y Raffaeli, G. (2009): “Indagine archeometriche sulla cerámica púnica a vernice nera dall’ex Mercato di Olbia” en Le classi ceramiche. Situazioni degli studi: 111-120, (Atti Roma 2006), Bari, Edipuglia.

Aranegui Gascó, C. (ed.) (2001): Lixus. Colonia fenicia y ciudad púnico-mauritana. Apuntes sobre la ocupación medieval, Saguntum Extra 4, Valencia, Universidad de Valencia.

Aranegui Gascó, C. (ed.) (2005): Lixus-2. Ladera Sur. Excavaciones arqueológicas marroco-españolas en la colonia fenicia. Campañas 2000-2003, Saguntum Extra 6, Valencia, Universidad de Valencia.

Aranegui Gascó, C. y Hassini, H. (eds.) (2010) : Lixus-3. Área suroeste del sector monumental (Cámaras Montalbán)2005-2009, Saguntum Extra 8, Valencia, Universidad de Valencia.

Bats, M. (1988) : Vaiselle et alimentation à Olbia de Provence (v.350 - v.50 av. J-C.) Modèles culturels et catégories céramiques. Suppl. 18 à Revue Archéologique de la Narbonnaise, Paris, Editions du CNRS.

Bats, M. (1993): “Céramique à pâte claire massaliète et de tradition massaliète”, en Py, M. (ed.) Dictionnaire des Céramiques Antiques en Méditerranée nord-occidentale : 206-221, Lattara 6, Lattes, Edition de l’Association pour la recherche archéologique en Languedoc oriental.

Bechtold, B. (2007) : “Alcune osservazioni sui rapporti commerciali fra Cartagine, la Sicilia occidentale e la Campania (IV – metà del II sec. a.C.) : nuovi dati basati sulla distribuzioni di ceramiche campane e nordafricane/cartaginesi”, Bulletin Van de Vereeniging tot Bevordering der Kennis van de Antieke Beschaving 82 : 51-76.

Bechtold, B. (2014): “Imitazioni di produzioni greche/italiche in contexto fenicio/punico. Le imitazioni locali di forme ceramiche allogene a cartagine (V-II sec. a.C., en Graells, R.; Krueguer, M. ; Seuma, G y Sciortino, G. (eds.) El problema de “las imitaciones” durante la protohistoria en el mediterráneo centro-occidental. Entre el concepto y el ejemplo: 83-120, Iberia Archaeologica 18, Berlin, Deutsches Archäologisches Institut Madrid.

Belén, M. y Fernández Miranda, M. (1979): El fondeadero de Cales Coves (Alayor, Mallorca), Excavaciones Arqueológicas en España 101, Madrid, Ministerio de Cultura.

Bonet, H. y Mata, C. (1988): “Imitaciones de cerámicas campanienses en la Edetania y Contestania”, Archivo Español de Arqueología, 61: 5-38.

Bonet, H. y Mata, C. (2002): El Puntal dels Llops. Un fortín edetano, Serie de Trabajos Varios del SIP 99, Diputación de València, València.

Bonet, H., Fumadó, I., Aranegui, C., Vives-Ferrándiz, J., Hassini, H., Kbiri Alaoui (2005): Las cerámicas de Kuass en Lixus, en Aranegui, C. (ed.), Lixus-2. Ladera Sur : 134-138, Saguntum Extra 6, Valencia, Universidad de Valencia.

Bridoux, V. (2006): “Les liens entre l’Oranie et les Baléares d’après un réexamen récent du matériel de la nécropole des Andalouses (III-I siècles avant J.‑C.)”, en L’Africa Romana : (Atti XVI Convegno, Rabat 2004) : 1649-1668, Roma, Carocci Editore.

Bridoux, V. (2008) : “Importations méditerranéennes du II s. av. n.è. en Maurétanie occidentale et hypothèses sur les voies d’acheminement”, en Pérez Ballester, J. y Pascual, G. (eds), Comercio, redistribución y fondeaderos. La navegación a vela en el Mediterráneo: 419-434, Valencia, Universidad de Valencia.

Campanella, L. (1999): Ceramica púnica di età ellenistica da Monte Sirai, Roma, CNR.

Campanella, L. (2008): Il cibo nel mondo fenicio e púnico d’Occidente, Pisa-Roma, Fabrizio Serra Editore.

Camps, J. y Vallespir, A. (1998): Excavacions a Santa Ponça, Mallorca. El Turó de les Abeilles, “Col-lecció La Deixa” 1, Monografies de Patrimoni Històric, Palma de Mallorca.

Cuomo di Caprio, N. (2007): La Ceramica in Archeologia. 2. Antiche tecniche di lavorazione e moderni metodi di indagine. Nuova edizione ampliata, Studia Archeologica 144, Roma, L’Erma di Bretschneider.

Del Amo, M. (1970): “La cerámica campaniense de importación y las imitaciones campanienses de Ibiza”, Trabajos de Prehistoria 27: 201-258.

Del Vais, C. (2007): “Nuove ricerche sulla cerámica púnica a vernice nera”, en Angiolillo, S.; Giuman, M. y Pasolini, A. (eds.) Ricerca e confronti 2006. Giornate di studio di archeologia e storia dell’arte: 171-182, Cagliari, Università degli Studi di Cagliari.

Del Vais, C. (2014): “Il Sinis di Cabras in età púnica”, en Minoja, M. y Usai, A. (eds.) Le sculture di Mont’e Prama. Contesto, scavi e materiali: 103-136, Roma, Gangemi Editore.

Díes Cusí, E.; Van Dommelen, P. y Gómez Bellard, C. (2010): “Excavaciones en la granja púnica de Pauli Stincus (Terralba, Cerdeña)”, Saguntum 42: 123-128.

Duarte, F.X. (2016): L’Avinguda d’Espanya 3 (Eivissa). Un taller púnic de producció cerámica. Saguntum Extra 18, Valencia, Universidad de Valencia.

Fernández Gómez, J.H. (1992): Excavaciones en la necrópolis del Puig des Molins (Eivissa), (campañas 1921-1929), Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza, 28-29, 3 vols., Ibiza, Museo Arqueológico de Ibiza y Formentera.

Fernández, J.H. y Granados, O. (1980): Cerámicas de imitación áticas del Museo Arqueológico de Ibiza, Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza, 2, Ibiza, Museo Arqueológico de Ibiza y Formentera.

Fernández Miranda, M. y Belén, M. (1977): Arqueología Subacuática en Menorca, Madrid, Fundación Juan March.

Garau, E. (2006): Da Qrthdsht a Neapolis. Trasformazioni del paesaggio urbano e periurbano, Ortacesus, Nuove Grafiche Puddu.

Gómez Bellard, C. (1995): “Un vertedero púnico rural en Ibiza: S’Olivar d’es Mallorquí”, Saguntum 28: 151-166.

Guerrero Ayuso, V. (1980): “Las cerámicas pseudo-campanienses ebusitanas en Mallorca”, Archéologie en Languedoc 3: 169-194.

Guerrero Ayuso, V. (1984): El asentamiento púnico de Na Guardis. Excavaciones Arqueológicas en España, 133, Madrid, Ministerio de Cultura.

Guerrero Ayuso, V. (1997): La colonización púnica en Mallorca. La documentación arqueológica y el contexto histórico. Palma de Mallorca, El Tall.

Guerrero Ayuso, V. (1998): “Las importaciones cerámicas en la protohistoria de Mallorca”, en Ramon, J.; Sanmartí, J.; Asensio, D. y Principal, J. (eds.) Les facies cerámiques d’importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiuses durant el segle III a.C. i la primera meitat del segle II a.C.: 175-191, Arqueomediterrània, 4, Barcelona, Universitat de Barcelona.

Guerrero Ayuso, V. (1999): La cerámica protohistórica a torno en Mallorca (s. VI – I a.C.), BAR International Series, 770, Oxford, Archeopress.

Kbiri Alaloui, M. (2007): Revisando Kuass (Asilah, Marruecos), Saguntum Extra 7, València.

Lancel, S. (1987): “La céramique punique d’époque hellénistique ”. Céramiques hellenistiques et romaines II : 99-137, Centre Recherches Histoire Ancienne, 36, Besançon, Université de Besançon.

Martín Camino, M. (1998): “Un contexto cerámico de finales del s. III a.C.: el vertedero púnico de la Plaza de San Ginés (Cartagena)”, en Ramon, J.; Sanmartí, J.; Asensio, D. y Principal, J. (eds.) Les facies cerámiques d’importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiuses durant el segle III a.C. i la primera meitat del segle II a.C.: 9-28, Arqueomediterrània, 4, Barcelona, Universitat de Barcelona.

Mata, C., Bonet, H. (1992): “La cerámica ibérica: ensayo de tipología”. Homenaje a E. Pla: 117-173, Serie de Trabajos Varios del Servei d’Investigació Prehistòrica 89, Valencia, Diputación de Valencia.

Morel, J.P. (1980): “La céramique campanienne: Acquis et problèmes ”. Céramiques Hellenistiques et Romaines, II : 85-122, Centre Recherches Histoire Ancienne, 36, Besançon, Université de Besançon.

Morel, J.P. (1981): La Céramique Campanienne. Les Formes, Bibliothèque Ècole Française d’Athènes et Rome, nº 240, 2 vols., Rome, École Française d’Athènes et Rome.

Morel, J.P. (1986): “La céramique à vernis noir de Carthage, sa diffusion, son influence”, Carthage VIII, Cahiers d’Études Anciennes XVIII : 25-68.

Morel, J.P. (1990) : “Aperçu sur la chronologie des céramiques à vernis noir aux II et I siècles avant J.-C.”, en Gaule Interne et Gaule Meditérranéenne au II et I siècles av. J.C. Confrontations chronologiques: 55-71, Suppl. 21 à Rev. Arch. Narbonnaise, Narbonne, CNRS.

Morel, J.P. (1992): “Les échanges entre la Grande Grèce et la Gaule du VII siècle avant J.-Cr.”. La Magna Graecia e il lontano Occidente : 247-294, Atti 29 convegno sulla Magna Graecia (Taranto, 1989), Roma, Istituto di Storia e Archeologia della Magna Grecia.

Moreno Mejías. V. (2016): La influencia púnica en las mesas turdetanas. La cerámica de tipo Kuass en el Bajo Valle del Guadalquivir. Sevilla, Diputación de Sevilla.

Niveau de Villedary, A.M. (2003): Cerámicas gaditanas tipo Kouass, Bibliotheca Archaeologica Hispana 21, Madrid, Real Academia de la Historia y Universidad de Cádiz.

Niveau de Villedary, A.M. (2009): “La cerámica tipo “Kouass”, en Bernal, D. y Ribera, A. (eds.), Cerámicas Hispanorromanas. Un estado de la cuestión, I: 245-262, Cádiz, Universidad de Cádiz.

Niveau de Villedary, A.M. (2014): “El éxito de la vajilla helenística “tipo Kuass” ¿Resultado de la adopción de una moda estética o reflejo de transformaciones culinarias y comensales?”, en García Fernández, F.J. y García Vargas, E. (eds.), Comer a la moda: imitación de vajilla de mesa en Turdetania y la Bética occidental durante la Antigüedad (s. VI a.C. – VI d.C.): 119-174, Colección Instrumenta 46, Barcelona, Universidad de Barcelona.

Niveau de Villedary, A.M. y Campanella, L. (2006): “Finalmente a la mesa. El consumo de pescado en el mundo fenicio-púnico”. Actas I Conferencia Internacional sobre la Historia de la Pesca en el ámbito del Estrecho, vol. II: 633-702, Sevilla, Instituto de Investigación y Formación Agraria y Pesca, Junta de Andalucía.

Pérez Ballester, J. (1995): “La actividad comercial y el registro arqueológico en la Carthago Nova republicana. Los hallazgos del área del Anfiteatro”, Verdolay 7: 339-349.

Pérez Ballester, J. (1998): “El “Portus” de Carthago Nova. Sociedad y comercio tardo-helenísticos”. En Pérez Ballester J. y Pascual, G. (eds.), Puertos Antiguos y Comercio Marítimo: 249-262, Actas III Jornadas Internacionales de Arqueología Subacuática, Valencia, Universidad de Valencia.

Pérez Ballester, J. (2000): “Cerámicas de barniz negro de los niveles republicanos del Anfiteatro (Cartagena)”. La Cerámica de Vernis Negre dels segles II i I a.C.: 129-142, Mataró, Museu de Mataró.

Pérez Ballester, J. (2009): “La cerámica de barniz negro”, en Bernal, D. y Ribera, A. (eds.) Cerámicas Hispanorromanas. Un estado de la cuestión, I: 263-274, Cádiz, Universidad de Cádiz.

Pérez Ballester, J. y Gómez Bellard, C. (2009): El depósito rural púnico de Can Vicent d’en Jaume (Santa Eulària des Riu, Ibiza), Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, 63, Eivissa, Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.

Pérez Ballester, J. (e.p.): “Análisis arqueométricos de cerámicas oxidantes engobadas de Cerdeña e Ibiza”. Opera Fictiles. Estudios transversales sobre cerámicas antiguas en la península Ibérica, IV Congreso Internacional de la SECAH, Valencia 26-28 de abril de 2017.

Principal i Ponce, J. (1998): Las importaciones de vajilla fina de barniz negro en la Cataluña sur y occidental durante el s. III a.C., BAR International Series, 729.Oxford, Archeopress.

Ramon, J. (1993): “Barrio industrial de la ciudad púnica de Ibiza: el taller AE-20”, Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses 15: 247-285.

Ramon, J. (1994): El pozo púnico del “Hort d’en Xim” (Eivissa), Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza 32, Ibiza, Museo Arqueológico de Ibiza.

Ramon, J. (1997): FF-13. Un taller alfarero de época púnica en Ses Figueretes (Eivissa), Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera 39, Eivissa, Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.

Ramon, J. (1998a): “La facies cerámica de importación en Eivissa durante el s. III” en Ramon, J., Sanmartí, J., Asensio, D., Principal, J. (eds.) Les facies cerámiques d’importació a la costa ibèrica, les Balears i les Pitiuses durant el segle III a.C. i la primera meitat del segle II a.C.: 157-173, Arqueomediterrània, 4, Barcelona, Universidad de Barcelona.

Ramon, J. (1998b): “Barrio industrial de la ciudad púnica de Eivissa: el taller AE-20”, en Costa, B. y Fernández J.H. (eds.) Misceláneas de Arqueología Ebusitana, I: 167-215, Ibiza, Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.

Ramon, J. (2012a): “La cerámica púnico-ebusitana en época tardía (siglos III-I a.C.)”, en Bernal, D. y Ribera, A. (eds.) Cerámicas Hispanorromanas II. Producciones regionales: 583-617, Cádiz, Universidad de Cádiz.

Ramon, J. (2012b): “Perduraciones y cambios en las producciones cerámicas tardopúnicas en el extremo occidente mediterráneo”. En Mora, B. y Cruz, G. (coords.), La etapa neopúnica en Hispania y el Mediterráneo Occidental: identidades compartidas: 223-258, Sevilla, Universidad de Sevilla.

Ramos Suárez, M.J. y García Vargas, E. (2014): “Las imitaciones de vajilla de barniz negro en el Valle del Guadalquivir”, en García Fernández, F.J. y García Vargas F. (eds.) Comer a la moda. Imitaciones de vajilla de mesa en Turdetania y la Bética Occidental durante la Antigüedad (s. VI a.C. – VI d.C.):239-270, Col.lecció Instrumenta, 46, Barcelona, Universitat de Barcelona.

Rhigini Cantelli, V. (1981): “Su alcuni documenti fittili di Tharros”, Rivista di Studi Fenici 9: 85-87.

Roppa, A. (2013): Comunità urbane e rurali nella Sardegna punica di età ellenistica, Saguntum, Extra 14, Valencia, Universidad de Valencia.

Rouillard, P.; Espinosa, A. y Moratalla, J. (2014): Villajoyosa Antique (Alicante, Espagne). Territoire et Topographie. Le sanctuaire de La Malladeta. Collection Casa de Velázquez, 141, Madrid, CNRS.

Ruiz Valderas, E. (2000): Las cerámicas campanienses de Carthago Nova. El contexto histórico-arqueológico, Tesis Doctoral, Universidad de Murcia. Inédita.

Sáez Romero, A.M. (2014): “Imitaciones en las vajillas de mesa en la Bahía de Cádiz desde la transición tardoarcaica hasta la época tardopúnica. Actualización de los datos y nuevas propuestas”, en García Fernández, F.J. y García Vargas F. (eds.) Comer a la moda. Imitaciones de vajilla de mesa en Turdetania y la Bética Occidental durante la Antigüedad (s. VI a.C. – VI d.C.): 33-78, Col.lecció Instrumenta, 46, Barcelona, Universitat de Barcelona.

Sparkes, B.A. y Talcott, L. (1970): Plain an black pottery, The Athenian Agora XII, 2 vols., Princeton /New Jersey, American School of Classical Studies at Athens.

Tarradell, M. y Font, M. (2000): Necrópolis rurales púnicas en Ibiza, Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera 45, Eivissa, Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.

Tronchetti, C. (1991): “La cerámica a vernice nera di Cagliari nel IV en el III sec. a.C.: importazioni e produzioni locali”, en Atti del II Congresso di Studi Fenici e Punici, vol. 3: 1271-1278, Roma, Istituto di Studi Fenici.

Tronchetti, C. (2001): “Una produzione di ceramica a vernice nera a Cagliari tra III e II sec. A.C.: la Cagliari 1”, en Architettura arte e artigianato nel Mediterraneo dalla Preistoria all’Alto Medioevo:275-300, Atti Tavola Rotonda in memoria di Giovanni Tore (Cagliari 1999), Oristano, S’Alvure edizioni.

Tronchetti, C. (2008): “La ceramica greca dell’US 500”, en Campanella, L. (ed.) Il cibo nel mondo fenicio e púnico d’occidente. Un’indagine sulle abitudini alimentari attraverso l’analisi di un deposito urbano di Sulky in Sardegna: 189-194, Pisa-Roma, Fabrizio Serra Editore.

Tronchetti, C. (2014): “Il problema delle imitazioni ceramiche nella Sardegna fenicia e púnica. Imitazioni da originali greci e indigeni”, en Graells, R.; Krueger, M.; Seuma, G. y Scortino, G., (eds.), El problema de “las imitaciones” durante la protohistoria en el mediterráneo centro-occidental. Entre el concepto y el ejemplo: 121-130, Iberia Archaeologica, 18, Berlin, Deutsche Archäologisches Institut Madrid.

Van Dommelen, P. y Sharpe, L. (2004): “Surveying Punic rural settlement: the Terralba Rural Settlement Project, Sardinia”, Antiquity 78, http://www.antiquity.ac.uk/ProjGall/vandommelen/ (14 de septiembre 2015).

Vouillemot, G. (1965): Reconnaissances aux échelles puniques d’Oranie, Autun, Musée Rolin.

Descargas

Publicado

2018-10-01

Cómo citar

Pérez Ballester, J. (2018) «Cerámicas engobadas púnico-helenísticas de Ibiza y Cerdeña (siglos III-II a.C.). Ordenación funcional», SPAL - Revista de Prehistoria y Arqueología, (27.2), pp. 165–199. doi: 10.12795/spal.2018i27.19.

Número

Sección

Artículos