Las últimas importaciones romanas de cerámica en el Este de "Hispania Tarraconensis": una aproximación

Autores/as

  • Ramón Járrega Domínguez Institut Català d’Arqueologia Clàssica, plaça. Rovellat s/n. 43003-Tarragona.

DOI:

https://doi.org/10.12795/spal.2013.i22.06

Palabras clave:

Cerámica, Comercio, Hispania Tarraconensis, Cataluña, Antigüedad Tardía.

Resumen

En los últimos años, se han publicado diversos estudios que han permitido tener un buen conocimiento sobre las importaciones (terra sigillata, ánforas, lucernas) en la costa de la antigua Hispania Tarraconensis en época romana tardía. Este conocimiento, concerniente a los contextos urbanos (las ciudades antiguas de Barcino, Tarraco y otras) y los establecimientos rurales, permite determinar las tendencias de las importaciones y la economía en esta área entre los siglos IV y finales del VI e inicios del VII d.C. El aumento de datos necesita una interpretación, orientada hacia la determinación de las tendencias del comercio y las importaciones, y la relación económica entre la ciudad y el campo en la actual Cataluña en la Antigüedad Tardía. Con esta contribución, esperamos poder colaborar en la elaboración de un trabajo interpretativo de síntesis sobre estos aspectos.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas

Cargando métricas ...

Citas

Abascal, J.M. (1986): La cerámica pintada romana de tradición indígena en la Península Ibérica. Centros de producción, comercio, tipología. Alicante, Universidad de Alicante.

Alarcão, J. y Mayet, F. (eds.) (1990): As ánforas lusitanas. Tipologia, produção, comércio (actas da mesa-redonda de Conimbriga em 13 e 14 Outubro 1988). París, De Boccard.

Álvarez, N.; Ballester, C.; Carrión, Y.; Grau, E.; Pascual, G.; Pérez, G.; Rivera, A. y Rodríguez, C.G. (2005): “L’àrea productiva d’un edifici del fòrum de Valentia al Baix Imperi (segles IV-V)”, en VI Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. Les ciutats tardoantigues d’Hispania: cristianització i topografia, pp. 251-260. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Amante, M. y Pérez, M.A. (1995): “Cerámicas tardías de producción egipcia en Carthago Nova”, Antigüedad y Cristianismo XII, pp. 521-532. Murcia, Universidad de Murcia.

Anselmino, L. (1986): “Le lucerne tardoantiche: produzione e cronologia”, en A. Giardina (ed.), Società romana e impero tardoantico vol. III, pp. 227-240. Bari, Laterza.

Aquilué, X. (1987): Las cerámicas africanas de la ciudad romana de Baetulo (Hispania Tarraconensis). BAR International series 337. Oxford, Archaeopress.

Aquilué, X. (1992a): Las cerámicas de producción africana procedentes de la colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco (micro-ficha). Barcelona, Universitat de Barcelona.

Aquilué, X. (1992b): “Comentaris entorn la presència de les ceràmiques de producció africana a Tàrraco”, en Miscel.lània arqueològica a Josep M. Recasens, pp. 25-33. Tarragona, El Mèdol.

Aquilué, X. (1997): “Anàlisi comparativa de contextos ceràmics d’època tardo-romana (segles V-VI)”, en Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Arqueomediterrània 2: 83-100.

Aquilué, X. (2003): “Estado actual de la investigación de la Terra Sigillata Africana en la Península Ibérica en los siglos VI-VII”, en L. Caballero, P. Mateos y M. Retuerce (eds.), Cerámicas tardorromanas y altomedievales en la Península Ibérica. Anejos de Archivo Español de Arqueología XXVIII, pp. 11-20. Madrid, CSIC.

Arce, J. (1982): El último siglo de la España romana: 284-409. Madrid, Alianza Editorial.

Arqueociència S.C.P. (1995): “Excavacions a la perllongació de l’A-19, en M. Prevosti et al. (coords.), Autopistas i Arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19”, pp. 125-235. Barcelona, Autopistas C.E.SA. y Generalitat de Catalunya.

Atlante (1981): Atlante delle forme ceramiche I. Ceramica fine romana nel bacino mediterraneo (medio e tardo Impero). Enciclopedia dell’Arte Antica Classica e Orientale. Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana.

Bacaria, A. (1987): “Un lot de dérivées-des-sigillées paléochrétiennes à Iluro (Mataró, El Maresme, Espagne)”. Documents d’Archéologie Méridionale 10: 123-128.

Bacaria, A. (1991): “Les imitations de D.S.P. sur le litoral catalan (Ve siècle apr. J.-C.)”, en SFECAG, Actes du congrès de Cognac, pp. 353-363. Marsella, SFECAG.

Bacaria, A. (1992a): “Ceràmiques paleocristianes (DSP) del Museu de Palau de Plegamans (Vallès Occidental)”. Arraona, revista d’Història 10: 79-84.

Bacaria, A. (1992b): “Les ceràmiques paleocristianes (dérivées-des-sigillées paléochrétiennes) del Penedès”, Miscel.lània Penedesenca XV: 213-232. Sant Sadurní d’Anoia, Institut d’Estudis Penedesencs.

Bacaria, A. (1993): “Tarraco i el comerç amb la Gàl.lia meridional durant el s. V d.C.: les importacions ceràmiques”. Butlletí Arqueològic època V(15), pp. 339-345. Tarragona, Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Barrasetas, E. y Járrega, R. (1997): “La ceràmica trobada al jaciment de la Solana (Cubelles, Garraf)”, en Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’Alta Edat Mitjana (segles IV-X). Taula Rodona. Arqueomediterrània 2, pp. 131-152. Barcelona, Universitat de Barcelona.

Bernal, D. (1993): “Lucernae Tarraconenses: las lámparas romanas del Museu Nacional Arqueològic y del Museu i necrópolis Paleocristians”, Butlletí Arqueològic època V(15), pp. 59-298. Tarragona, Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Berni, P. (1997): Las ánforas de aceite de la Bética y su presencia en la Cataluña romana. Col. Instrumenta 4. Barcelona, Universitat de Barcelona.

Bonifay, M. (1983): “Elements d’evolution des céramiques de l’Antiquité tardive à Marseille d’aprés les fouilles de la Bourse (1980-1981)”. Revue d’Archéologie Narbonnaise XVI: 285-346.

Bonifay, M. (1986): “Observations sur les amphores tardives à Marseille d’après les fouilles de La Bourse (1980-1984)”. Révue d’Archeólogie Narbonnaise XIX: 269-305.

Bonifay, M. (2004): Études sur la céramique romaine tardive d’Afrique. BAR International Series 1301. Oxford, Archaeopress.

Bonifay, M.; Brenot, CL.; Foy, D.; Pelletier, J.P.; Pieri, D. y Rigoir, Y. (1998): “Le mobilier de l’Antiquité Tardive”, en M. Bonifay, B. Carre e Y. Rigoir (eds.), Fouilles à Marseille. Les mobiliers (Ier-VIIe siècles ap. J.-C.). Études Massaliettes 5: 355-419.

Bonifay, M. y Pieri, D. (1995): “Amphores du Ve au VIIe s. à Marseille: nouvelles données sur la typologie et le contenu“. Journal of Roman Archaeology 8: 94-120.

Bourgeois, A. (1970): “Céramique paléochrétienne de Barcelona (Museo de Historia de la Ciudad)”. Melanges de la Casa de Velázquez 6: 53-77.

Cau, M.A. (1998): Cerámica tardorromana de cocina de las Islas Baleares: estudio arqueométrico. Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona.

Carignani, A.; Ciotola, A.; Pacetti, F. y Panella, C. (1986): “Roma. Il contesto del tempio della Magna Mater sul Palatino”, en A. Giardina (ed.), Società romana e impero tardoantico, vol. III, pp. 27-43. Bari, Laterza.

Casas, J. y Soler V. (2003): La villa de Tolegassos. Una explotación agrícola de época romana en el territorio de Ampurias. BAR International Series 1101. Oxford, John and Erica Hedges.

Castanyer, P. y Tremoleda, J. (1999): La vil·la romana de Vilauba. Un exemple de l’ocupació i explotació romana del territori a la comarca del Pla de l’Estany. Banyoles, Ajuntament de Porqueres y Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

Cela, X. y Revilla, V. (2004): La transició del municipium d’Iluro a Alarona (Mataró). Cultura material i transformacions d’un espai urbà entre els segles V i VI d.C. Laietania 15. Mataró, Patronat Municipal de Cultura.

Cerdà, J.A.; García, J.; Martí, C.; Pujol, J.; Pera, J. y Revilla, V. (1997): El cardo maximus de la ciutat romana d’Iluro (Hispania Tarraconensis). Laietania 10 (2 vols). Mataró, Patronat Municipal de Cultura.

Clariana, J.F. y Járrega, R. (1994): “Estudi de la fase Baix Imperial de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró, el Maresme). Les ceràmiques”. Laietània 9: 253-289.

Coll, J.M.; Roig, J. y Molina, J.A. (1997a): “Las producciones cerámicas de época visigoda en la Catalunya central (ss. V-VII): algunas consideraciones técnicas y morfológicas”, en La céramique médievale en Méditerranée. Actes du VIe Congrès de l’AIECM 2, pp. 193-197. Aix-en-Provence, Narrations.

Coll, J.M., Roig, J. y Molina, J.A. (1997b): “Contextos ceràmics de l’antiguitat tardana del Vallès”, en Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’Alta Edat Mitjana (segles IV- X). Taula Rodona. Arqueomediterrània 2: 37-57. Barcelona, Universitat de Barcelona.

Comas, M. y Padrós, P. (1997): “Un context ceràmic del segle VI a Baetulo”, en Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Taula Rodonda. Arqueomediterrània 2: 121-130. Barcelona, Universitat de Barcelona.

Del Amo, M.D. (1979): Estudio crítico de la necrópolis paleocristiana de Tarragona, Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses “Ramón Berenguer IV”. Tarragona, Diputación de Tarragona.

Del Amo, M.D. (1981): Estudio crítico de la necrópolis paleocristiana de Tarragona. Ilustraciones. Tarragona, Instituto de Estudios Tarraconenses “Ramón Berenguer IV”, Diputación de Tarragona.

Enrich, J.; Enrich, J. y Pedraza, L. (1995): Vilaclara de Castellfollit del Boix (el Bages). Un assentament rural de l’antiguitat tardana. Igualada, Arqueoanoia Edicions.

Fabião, C. (2008): “Las ánforas de Lusitania”, en D. Bernal y A. Ribera (eds.), Cerámicas hispanorromanas. Un estado de la cuestión: 725-745. Cádiz, Universidad de Cádiz.

Fulford, M.G. y Peacock, D.P.S. (1984): Excavations at Carthage: The British Mission, vol. I.2. The Avenue du Président Habib Bourguiba. Salammbo. Sheffield, University of Sheffield.

García Moreno, L.A. (1972): “Colonias de comerciantes orientales en la Península Ibérica durante la Antigüedad Tardía“. Archivo Español de Arqueología 50-51: 311-321.

García Vargas, Enrique. A. (2011): “Oriental trade in the Iberian Peninsula during Late Antiquity (4th-7th cen-turies AD). An archaeological perspective”. New Perspectives on Late Antiquity. Cambridge Scholars Publishing, Cambridge: 76-117.

García, G; Moro, A. y Tuset, F. (2009): La seu episcopal d'Ègara. Arqueologia d'un conjunt cristià del segle IV al IX. Sèrie Documenta 8. Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

García, I. y Rosselló, M. (1992): “Las ánforas tardorromanas de Punta de l’Illa de Cullera“. SIP, serie de Trabajos Varios 89, pp. 639-661.

Guitart, J. (1970): “Excavaciones en la zona Sudeste de la villa romana de Sentromà (Tiana)”. Pyrenae 6: 111-165.

Hayes, J.W. (1972): Late Roman Pottery. Londres,The British School at Rome.

Hayes, J.W. (1980): Supplement to Late Roman Pottery. Londres, The British Scool at Rome.

Izquierdo, P. (1997): “Barcino i el seu litoral: una aproximació a les comunicacions marítimes d’època antiga a la Laietània”, en J. Roca (ed.), La formació del cinturó industrial de Barcelona, vol. 1, pp.13-21. Barcelona, Institut Municipal d’Història de Barcelona y Proa.

Izquierdo, P. (2009): “Els ports del litoral tarraconense i el seu paper en el comerç del vi”, en M. Prevosti y A. Martín (eds.), El vi tarraconense i laietà, ahir i avui. Actes del simpòsium. Col. Documenta 7, pp. 179-191. Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Járrega, R. (1987): “Notas sobre la importación de cerámicas finas norteafricanas (sigillata clara D) en la costa oriental de Hispania durante el siglo VI e inicios del VII d. de C.”, en Actas del II Congreso de Arqueología Medieval Española, vol. II, pp. 337-344. Madrid, Comunidad de Madrid.

Járrega, R. (1990a): “Una àmfora tardo-romana a la Conca de Tremp: dades sobre el comerç d’importació a l’Antiguitat Tardana”, en La romanització del Pirineu. 8è Col.loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, pp. 131-136. Puigcerdà, Institut d’Estudis Ceretans.

Járrega, R. (1990b): “La ciudad de Tarraco y las repercusiones hispánicas de la rebelión de Magnencio: un problema histórico-arqueológico”. Studia Historica. Historia Antigua VIII: 21-27.

Járrega, R. (1991): Cerámicas finas tardorromanas y del Mediterráneo oriental en España. Estado de la cuestión. Anejos de Archivo Español de Arqueología XI. Madrid, CSIC.

Járrega, R. (1993/2009): Poblamiento y economía en la costa Este de la Tarraconense en época tardorromana (siglos IV-VI). Tesis Doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1992 (publicación en microficha, 1993, y electrónica, 2009). Cerdanyola, Universitat Autònoma de Barcelona.

Járrega, R. (2000a): “Las cerámicas de importación en el nordeste de la Tarraconense durante los siglos VI y VII d. de J.C. Aproximación general”, en V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, pp. 467-483. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Járrega, R. (2000b): “La difusión de la producción anfórica bética en el área catalana durante el período bajoimperial. Las ánforas Dressel 23”, en Congreso Internacional “ex Baetica amphorae” (Écija-Sevilla, 1998), vol. II, pp. 605-620. Écija, Gráficas Sol.

Járrega, R. (2005a): “Ánforas tardorromanas halladas en las recientes excavaciones estratigráficas efectuadas en el subsuelo de la plaza del Rey en Barcelona”, en J.M. Gurt, J. Buxeda y M.A. Cau (eds.), LRCW 1. Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean: Archaeology and Archaeometry. BAR International Series 1340, pp. 151-163. Barcelona (2002), Oxford, Archaeopress.

Járrega, R. (2005b): “Los contextos cerámicos tardoantiguos del conjunto episcopal de Barcino”, en L.A. García Moreno y S. Rascón (eds.), Guerra y rebelión en la Antigüedad Tardía. El siglo VII en España y su contexto mediterráneo. Actas de los IV y V Encuentros Internacionales Hispania en la Antigüedad Tardía. Acta Antiqua Complutensia 5, pp. 231-251. Alcalá de Henares (1999 y 2000), Alcalá de Henares, Ayuntamiento de Alcalá de Henares.

Járrega, R. (2007a): “The end of Roman amphorae in coastal Hispania Tarraconensis (Catalonia) in the 6th to 7th centuries. Globular amphorae with a concave or umbilicated base”, en M.M. Bonifay y J.C. Tréglia (eds.), LRCW 2. Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean: Archaeology and Archaeometry. BAR International Series 1662 (I), pp. 211-218. Aix-en-Provence-Marseille-Arles (2005), Oxford, Archaeopress.

Járrega, R. (2007b): “La vaixella fina i les àmfores”, en Francès, J. (coord.), Els Mallols. Un jaciment de la plana del Vallès, entre el neolític i l’antiguitat tardana (Cerdanyola, Vallès Occidental). Excavacions Arqueològiques a Catalunya 17, pp. 119-137. Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Járrega, R. (2007c): “Estudi de les ceràmiques fines i les àmfores tardoantigues de la Solana, Barcelona”, en E. Barrasetas y R. Járrega (eds.), La Solana. Memòria de l’excavació arqueològica al jaciment. Excavacions Arqueològiques a Catalunya 18, pp. 83-114. Barcelona, Generalitat de Catalunya.

Járrega, R. (2008): “La crisi del segle III a l’àrea compresa entre Tarraco i Saguntum. Aproximació a partir de les dades arqueològiques”, en The countryside at the 3rd century. From Septimius Severus to the Tetrarchy. Studies on the rural world in the Roman period 3, pp. 105-139. Girona-Banyoles, Universitat de Girona.

Járrega, R. y Clariana, J.F. (1994a): “Restes arquitectòniques d’època romana i un petit context estratigràfic tardo-antic trobats al carrer de les Espenyes (Mataró)”, X Sessió d’Estudis Mataronins, pp. 33-46. Mataró, Museu Arxiu de Santa Maria y Patronat Municipal de Cultura.

Járrega, R. y Clariana, J.F. (1994b): “Ceràmica xipriota i egípcia-B tardo-romana a la comarca del Maresme”, en III Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica, pp. 333-337. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Járrega, R. y Clariana, J.F. (1996): “El jaciment arqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme) durant l’Antiguitat Tardana. Estudi de les ceràmiques d’importació”. Cypsela XI: 125-152.

Keay, S.J. (1984): The Late Roman Amphorae in the Western Mediterranean. A tipology and economic study: the Catalan evidence. BAR International Series 196 (2 vols.) Oxford, John and Erica Hedges.

Llinàs, J. (1997): “La excavación de la carretera de San Martín de Ampurias (Gerona): Un ejemplo de la evolución de los contextos cerámicos durante la Antigüedad Tardía en el litoral catalán”. Archivo Español de Arqueología 70: 149-169.

Llovera, X. (ed.) (1997): Enclar. Transformacions d’un espai dominant, segles IV-XIX. Andorra, Govern d’Andorra.

López Rodríguez, J.R. (1985): Terra sigillata hispánica tardía decorada a molde de la Península Ibérica. Valladolid, Universidad de Valladolid.

López Mullor, A.; Fierro, X. y Caixal, A. (1997): “Ceràmica dels segles IV al X procedent de les comarques de Barcelona”, en Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’Alta Edat Mitjana (segles IV‑X). Taula Rodona. Arqueomediterrània 2, pp. 59-62. Barcelona, Universitat de Barcelona.

López Vilar, J. (2006): Les basíliques paleocristianes del suburbi occidental de Tarraco. El temple septentrional i el complex martirial de Sant Fructuós. Sèrie Documenta 2. Tarragona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Mackensen, M. (1993): Die spätantiken sigillata- und Lampentöpfereien von El Mahrine (Nordtunesien). Münchner Beiträge zur Vor- und Frühgeschichte 50. Munich, C. H. Beck.

Macías, J.M. (1999): La ceràmica comuna tardoantiga a Tàrraco: anàlisi tipològica i històrica (segles V-VII). Tarragona, Museu Nacional Arqueológic.

Macías, J.M.; Menchón, J.J.; Puche, J.M. y Remolà, J.A. (1997): “Nous contextos ceràmics del segle IV i inicis del V en la província de Tarragona”, en Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’Alta Edat Mitjana (segles IV-X). Taula Rodona. Arqueomediterrània, 2, pp. 153-177. Barcelona, Universitat de Barcelona.

Macías, J.M. y Remolà, J.A. (2000): “Tarraco visigoda: caracterización del material cerámico del siglo VII dC”, en V Reunión de Arqueología Cristiana Hispànica, pp. 485-497. Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Méndez, R. y Ramallo, S. (1985): “Cerámicas tardías (siglos IV-VII) de Carthago Nova y su entorno”, en Antigüedad y Cristianismo. Monografías sobre la Antigüedad tardía II, pp. 231-280. Murcia, Universidad de Murcia.

Mezquíriz, M.A. (1961): Terra Sigillata Hispánica. Valencia, Domench.

Murialdo, G. (1996): “Anfore tardoantiche nel Finale (VI-VII secolo)”. Rivista di Studi Liguri 59-60: 213-246.

Murialdo, G. (2001a): “Le anfore tra età tardoantica e protobizantina (V-VII secolo)”, en D. Gandolfi (a cura di), La ceramica e i materiali di età romana. Classi, produzioni, commerci e consumi, pp. 395-406. Bordighera, Istituto Internazionale di di Studi Liguri.

Murialdo, G. (2001b): “Le anfore di trasporto”, en T. Manoni, y G. Murialdo (a cura di), S. Antonino, un insediamento fortificato nella Liguria bizantina, pp. 255-296. Bordighera, Istituto Internazionale di di Studi Liguri.

Murialdo, G. (2001c): “I rapporti economici con l’area mediterranea e padana”, en T. Manoni y G. Murialdo (a cura di), S. Antonino, un insediamento fortificato nella Liguria bizantina, pp. 301-307. Bordighera, Istituto Internazionale di di Studi Liguri.

Nieto, F.J. (1984): “Algunos datos sobre las importaciones de cerámica “Phocaean Red Slip” en la Península Ibérica”, en Papers in Iberian Archaeology. BAR International Series 193, vol. II, pp. 540-551.Oxford, Archaeopress.

Nieto, F.J. (1993): El edificio “A” de la Ciudadela de Roses (la terra sigillata africana). Girona, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona.

Nolla, J.M. (1984): “Excavaciones recientes en la Ciudadela de Roses: el edificio bajo-imperial”. Papers in Iberian Archaeology. BAR International Series 193, pp. 430-459. Oxford, Archaeopress.

Nolla, J.M. (1993): “Ampurias en la Antigüedad tardía. Una nueva perspectiva”. Archivo Español de Arqueología 66: 207-224.

Nolla, J.M. y Casas, J. (1997): “Material ceràmic del Puig de les Muralles (Puig Rom, Roses)”, en Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Arqueomediterrània 2: 7-19.

Nolla, J.M. y Puertas, C. (1988): “Ceràmiques africanes i materials d’importació baix-imperial del jaciment del Camp de la Gruta (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)”. Estudis sobre temes del Baix Empordà 7: 29-77.

Nolla, J.M. y Sagrera, J. (1995): Ciuitatis Impuritanae coementeria. Les necròpolis tardanes de la Neàpolis. Estudi General 15. Girona, Universitat de Girona.

Palol, P. de (2004): El “castrum” del Puig de les Muralles de Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Girona, Museu d’Arqueologia de Catalunya en Girona.

Parker, A. J. (1992): Ancient Shipwrecks of the Mediterranean & the Roman Provinces. BAR International Series 580, Oxford, Archaeopress.

Paroli, L.; Citter, C.; Pellecuer, C. y Péne, J.M. (1996): “Commerci nel Mediterraneo occidentale nell’Alto Medioevo”, en G.P. Brogiolo (ed.), Early Medieval Town in Western Mediterranean. Documenti di Archeologia 10: 121-142.

Pascual, R. (1963): “Las ánforas de la Plaza del Rey”. Ampurias 25: 224-234.

Pascual, J., Ribera, A. y Rosselló, M. (2003): “Cerámicas de la ciudad de Valencia entre la época visigoda y omeya (siglos VI-X)”, en L. Caballero, P. Mateos y M. Retuerce (eds.), Cerámicas tardorromanas y altomedievales en la Península Ibérica: ruptura y continuidad. Anejos de Archivo Español de Arqueología XXVIII, pp. 67-117. Madrid, CSIC.

Pavolini, C. (1986): “La circolazione delle lucerne in terra sigillata africana, en A. Giardina (ed.), Società romana e impero tardoantico vol. III, 241-250. Bari, Laterza.

Pérez Martín, W. (2007): Troballes arqueològiques al litoral tarragoní. Dotze anys d’arqueologia subaquàtica (1968-1990). Tarragona, Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port de Tarragona.

Piñol, L. (1995): “Els nivells tardo-romans i visigòtics del carrer Merceria, 11. El canvi funcional de les estructures alto-imperials de la part alta de Tarragona”. Butlletí Arqueològic, època V(17): 179-227.

Pociña, C.A. y Remolà, J.A. (2001): “Nuevas aportaciones al conocimiento del puerto de Tarraco (Hispania Tarraconensis)”. Saguntum 33: 85-95.

Py, M.; Adroher, A.M. y Raynaud, C. (1993): DICOCER. Dictionaire des Céramiques Antiques (VIIème s. av.n.è.‑ VIIème s. d.n.è.) en Mediterranée nord‑occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan). Lattara 6. Lattes, Association pour la recherche archéologique en Languedoc oriental.

Quaresma, J.C. (2008): “Le type Hayes 91 A et B: problématique de sa production au sein de la sigillée africaine D”, Societé Française d’Étude de la Cèramique Antique en Gaule, Actes du Congrès de l’Escala-Ampurias: 495-502. L’Escala-Ampurias (2008), Marsella, SFECAG.

Raimondo, C. (1998): “La ceramica comune del Bruttium nel VI-VII secolo”, en J.W. Hayes y L. Saguì (eds.), Ceramica in Italia: VI-VII secolo, vol. I, pp. 531-548. Florencia, All’Insegna del Giglio.

Ramallo, S.; Ruíz, E. y BerrocaL, M.C. (1997): “Un contexto del primer cuarto del siglo VII en Cartagena”, en Contextos ceràmics d’època romana tardana i de l’alta edat mitjana (segles IV-X). Arqueomediterrània 2: 203-228.

Remolà, J.A. (2000): Las ánforas tardo-antiguas en Tarraco (Hispania Tarraconensis). Col. Instrumenta 7. Barcelona, Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Remolà, J.A y Pociña, C.A. (2005): “La “font dels lleons”, en P. Sada, E. Ramón y J.A. Remolà (eds.), Tarraco i l’aigua, pp. 53-66. Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Remolà, J.A. y Uscatescu, A. (1998): “El comercio de ánforas orientales en Tarraco (siglos V-VII d.C.)”, en 2on Col.loqui Internacional d’Arqueologia romana. El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental, pp. 553-562. Badalona, Museu de Badalona.

Revilla, V. (2003): Economia i poblament romà al curs inferior de l’Ebre. La villa de Casa Blanca (Tortosa). Tarragona, Diputación de Tarragona.

Reynolds, P. (1987): El yacimiento tardorromano de Lucentum (Benalua - Alicante: las cerámicas finas. Catálogo de fondos del Museo Arqueológico I. Alicante, Diputación Provincial de Alicante.

Reynolds, P. (1995): Trade in the Western Mediterranean, A.D. 400-700: The ceramic evidence. British Archaeological Reports 604. Oxford, Archaeopress.

Ribas, M. (1967): “Una necrópolis romana en la basílica de Santa María del Mar, de Barcelona”. Ampurias XXIX: 196-228.

Ribas, M. (1968): “Descubrimiento de una necrópolis romana en la basílica de Santa María del Mar”. Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad XII: 4-32.

Ribas, M. (1977): Necrópolis romana en la basílica de Santa María del Mar de Barcelona. Barcelona, Museo de Historia de la Ciudad.

Rigoir, J. y Rigoir, Y. (1971): “Les derivées des sigillées paléochrétiennes en Espagne”. Rivista di Studi Liguri 37: 33-68.

Sada, P.; Ramón, E. y Remolà, J.A. (eds.) (2005): Tarraco i l’aigua. Tarragona, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

Saguì, L. (1998): “Il deposito della Crypta Balbi: una testimonianza imprevedibile sulla Roma del VI secolo?”, en J.W. Hayes y L. Saguì (eds.), Ceramica in Italia: VI-VII secolo, vol. I, pp. 305-330. Florencia, All’Insegna del Giglio.

Sánchez Real, J. (1971-72): “Los enterramientos romanos de la Via Augusta”. Boletín Arqueológico 113-120: 173-208.

Serra Vilaró, J. (1927): Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades 93. Madrid, Tipografía de Archivos Olózaga.

Serra Vilaró, J. (1929): Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades 104, Madrid, Tipografía de Archivos Olózaga.

Serra Vilaró, J. (1930): Excavaciones en la necrópolis romano-cristiana de Tarragona. Memorias de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades 111, Madrid, Tipografía de Archivos Olózaga.

Staffa, A. (1998): “Le produzioni ceramiche in Abruzzo tra fine V e VII secolo”, en J.W. Hayes y L. Saguì (eds.) Ceramica in Italia: VI-VII secolo, vol. I, pp. 437-480. Florencia, All’Insegna del Giglio.

Ted’a (1989): Un abocador del segle V d. C. en el Fòrum provincial de Tàrraco. Memòries d’excavació 2. Tarragona, Taller Escola d’Arqueologia.

Tortorella, S. (1987): “La ceramica africana. Un riesame della problematica”, en P. Lévêque y J.P. Morel (eds.), Céramiques hellénistiques et romaines II, pp. 279-327. Aix-en-Provence, Besançon, Centre Camille Jullian e Centre de Recherches d’Histoire ancienne.

Tortorella, S. (1995): “La ceramica africana: un bilancio dell’ultimo decennio di ricerche”, en P. Trousset (ed.), Productions et exportations africaines. Actualités archéologiques, pp. 79-102. Paris, CTHS.

Whitehouse, D; Barker, G.; Reece, R. y Reese, D. (1982): “The Schola Praeconum I: the coins, pottery, lamps and fauna”. Papers of the British School at Rome 50: 53-101.

Descargas

Publicado

2013-03-01

Cómo citar

Járrega Domínguez, R. (2013) «Las últimas importaciones romanas de cerámica en el Este de "Hispania Tarraconensis": una aproximación», SPAL - Revista de Prehistoria y Arqueología, (22), pp. 143–172. doi: 10.12795/spal.2013.i22.06.

Número

Sección

Artículos
Recibido 2018-03-24
Aceptado 2018-03-24
Publicado 2013-03-01